La Festa de l’Estendard a Sineu

Demà diumenge, l’OCB de Sineu celebrarà l’acte la Festa de l’Estendard a les 19.30 h, a la placeta de Sant Marc (devora el Lleó). Ja fa una bona partida d’anys que es commemora, a Sineu, la festa del que es considera la Diada Nacional de Mallorca. Primer els partits nacionalistes i sobiranistes (SI i ERC) i, des de la seva implantació al poble, la delegació local de l’OCB.

Què es commemora amb la Festa de l’Estendard?

La de l’Estendard, segons els investigadors, és una de les festes civils més antigues d’Europa. Es començà a celebrar en els anys posteriors a la Conquesta i s’ideà com un homenatge a la figura de Jaume I. La seva Senyera, la de la seva Casa, en constituïa l’element principal. Davant l’absència del rei, s’homenatjava l’element que el representava: el senyal dels pals vermells sobre l’or; per mor d’això degué prendre aquest nom. Fins l’any 1894 es treia la que es considerava bandera de la Conquesta, que es cremà aquell any durant l’incendi de l’Ajuntament de Palma. A partir de llavors es treia un pal emmurtat o nu. No va ser fins no fa gaire que es començà a treure el penó quadribarrat llargarut que s’usa actualment. Aquest penó havia estat precedit a partir dels anys 70 per la Senyera que es conserva a Cort amb màstil metàlic rematat per la cimera del drac alat (llegendàriament atribuïda a Jaume el conqueridor); la mateixa bandera de quatre pals vermells que presidí, juntament amb l’espanyola i les tres insulars, la constitució del Consell General Interinsular l’any 1978.

Les primitives festes de l’Estendard venien a ser un simulacre de l’entrada de les hosts encapçalades pel rei En Jaume a la ciutat de Mallorca. Es feia un recorregut pels principals carrers de la ciutat, passant per les portes de Sant Antoni i la Porta Pintada, on l’estendard reial es feia passar part damunt de les murades perquè no s’inclinàs entrant per la porta.

En els darrers temps, la festa ha perdut gran part del caràcter primitiu i s’ha potenciat el caràcter local -exclusiu de la ciutat de Palma- en detriment de la representació de tota l’illa. Des del s. XIX paulatinament s’hi introduïren elements folklòrics que n’han trasbalsat el sentit genuí, fruit del desballestament de les institucions pròpies arran del Decret de Nova Planta, redactat ara fa 300 anys.

Mites entorn a la Festa de l’Estendard

Hi ha, per dir-ho de qualque manera, mites o creences populars que intenten minar el sentit vertader de la Festa de dia 31 de desembre i que tot seguit -breument- mirarem de desmuntar.

1. Era la Festa de l’Estendard una celebració exclusiva de l’actual Palma?

No. Sembla clar que era una commemoració en què participava tot el Regne de Mallorca, no només la capital. En el cas de Sineu i les viles de la Part Forana, trobam qualque referència recollida als llibres d’història  local. En concret, a La crisi de la vila de Sineu (s. XV), dels autors B. Mulet, R. Rosselló i J.M. Salom, hi ha un apartat dedicat a la celebració on s’esmenten dos documents conservats a a l’Arxiu del Regne de Mallorca:

El primer, de 24 de desembre de 1406 “Manament als batles de les viles perquè l’elecció de jurats que es feia la festa del Ninou [Cap d’Any, primer de gener] es faci el dia de Sant Joan Evangelista perquè la gent pugui assistir a ciutat a la Festa de l’Estendard que es fa dia 31 de desembre dia de Sant Silvestre i Santa Coloma, per commemorar la conquista del rei En Jaume.”

En segon lloc, de dia 12 de setembre de 1416 “són citats els sastres de les viles que no sien conversos” per a solemnitzar la Festa de l’Estendard.

2. La bandera que hi ha és la d’Aragó o la de la comunitat autònoma de Catalunya?

No ens volem allargar gaire per a rebatre aquest desbarat, un dels preferits dels variats i agressius grups antimallorquins, tant associatius com polítics.

La bandera o l’escut de les Quatre Barres, denominació popular del que realment es diuen quatre pals, té el seu origen en el senyal particular dels comtes de Barcelona, antecessors de Jaume I i dels reis de Mallorca. Com a senyal particular, és a dir signe d’una persona distingida, va ser usat per exemple als segells de cera identificatius dels redactors o emissors de diversos documents. La primera vegada que es documenten els Quatre Pals són els d’un segell de 1150 imprès pel comte de Barcelona Ramon Berenguer IV. El rei d’Aragó va pactar el casament del comte Ramon Berenguer amb la seva filla Peronella d’Aragó (quan ella tenia un any); fruit d’aquest matrimoni, nasqué Alfons que heretà els principals dominis dels seus pares i fou nomenat rei d’Aragó i comte de Barcelona (els mateixos títols que tenia, per exemple, Jaume I). Els reis d’Aragó de la Casa de Barcelona, que alhora eren comtes de Barcelona, adoptaren també el senyal identificatiu dels seus predecessors i al llarg de la història, a més de senyal personal, es va identificar com a senyal identificatiu dels territoris sota la seva jurisdicció i, definitivament, en senyal nacional.

A Sineu, sense anar gaire més lluny, tenim algunes mostres de l’ús del Senyal Reial: a l’escut de la Universitat, des de 1684 com a mínim, que a partir de 1718 passaria a ser Ajuntament; a la Barcella de bronze, segurament feta i donada a Sineu en temps de Jaume I, el Senyal Reial devia representar el vist-i-plau de l’autoritat del sobirà sobre la mesura tipus dels àrids en el Regne de Mallorca; els escuts dels bancs de la Sala que hi ha a l’església (s. XVII-XVIII), l’escut de la vila en representació del poder local (jurats o regidors) i l’escut del sobirà en representació del poder reial (batle reial). Es conserva una empremta de l’escut de la Cúria reial o Cort -seu del batle, on s’impartia justícia a nivell local- a un document datat a l’any 1472, s’hi pot observar el senyal del rei que era el propi senyal d’aquestes institucions de les viles mallorquines.

A la nostra vila hi ha un monument a Jaume I. Està davant les cases de la Torre de can Font, possessió situada a la part oriental del poble, just en sortir. Va ser col·locada l’any 1929 (7è centenari) a iniciativa del senyor de la Torre, Salvador Beltran i Font, personatge compromès en alguns aspectes culturals i, malauradament, polítics de Mallorca.

3. És una commemoració catalanista?

Sí i no. El catalanisme cultural i polític de Mallorca ha fixat aquesta data com a dia en què es commemora l’entrada de Mallorca a la catalanitat. Es considera també, pel mateix motiu, com a Diada de Mallorca, tot i la recent i poc popular Diada del 12 de setembre. Clar, la conquesta de l’illa suposà posteriorment el repoblament amb nouvinguts, com diríem ara, procedents sobretot de la Catalunya Vella (els comtats nord-orientals de l’actual Principat de Catalunya i de la Catalunya Nord). Ells dugueren la llengua, fins i tot molts de trets dialectals com l’article salat, la cultura, la nova religió i hi establiren les relacions socials, les institucions, etc.

En el sentit de commemorar la Diada de Mallorca, des dels anys 80, el dissabte de la Festa s’organitza una manifestació a favor de l’autogovern i la independència dels Països Catalans, a la qual de cada any s’hi han sumat més entitats, partits i associacions.

La Festa emperò no sempre ha tingut el caràcter d’incorporació a la Nació Catalana. Es va mantenir durant els anys posteriors al Decret de Nova Planta (1715-1716), quan ja va desaparèixer el Gran i General Consell, i amb ell totes les Universitats de les Viles, per tant es perd el gruix de representació institucional i es delega a l’eclesiàstica. Es començaren així els anys de decadència que la menaren a una aturada entre 1828 i 1844. Ja s’havia deixat de celebrar durant els anys del Trienni Liberal (1820-23) i, posteriorment, durant la Primera i Segona Repúbliques per mor de la identificació d’aquesta solemnitat amb la monarquia.

El franquisme la tornà a establir d’una manera ben particular, commemorant l’entrada de Mallorca a Espanya. No sabem si amb aquesta mateixa idea o just per a desbaratar els actes més solemnes, és habitual veure grups antimallorquins, catalanòfobs i, fins i tot, qualque membre de partits com el PP i altres dels considerats no-nacionalistes enarborant banderes d’Espanya o suposades banderes mallorquines o balears (?) de dissenys bastant imaginatius.

Us animam per tant, a acompanyar-nos demà a les 19.30 h a la celebració que farem a la placeta del Lleó i també brufarem les festes. També us convidam a la manifestació amb el lema “De l’autonomia a la sobirania” de dia 30 de desembre a les 18.00 h que partirà des del passeig del Born, a Palma, i als actes de la Festa de l’Estendard que es faran a Palma dia 30 i dia 31. Molts d’anys i visca Mallorca!

Si voleu saber més coses sobre la Festa de l’Estendard:

Pàgina del blog del professor Gabriel Bibiloni http://bibiloni.cat/blog/?p=236

L’Estendard, la festa nacional més antiga d’Europa, d’Antoni-Ignasi Alomar. Edicions Documenta Balear, Palma 1998.

IMG-20151222-WA0004

27 de desembre 2015. Festa de l’Estendard a Sineu.

2014-05-16 17.24.26

Empremta del segell de la Cúria de Sineu (1472)

Foto 1 (barcella)

Escut reial a la Barcella de Sineu, donada per Jaume I.

Foto 2 (banc la Sala)

Escut del senyal reial als bancs de la Sala de l’església de Sineu (s. XVII-XVIII).

New Doc 61_1

Monument a Jaume I de la Torre de can Font (1929). Sembla que de tot d’una no es posà l’escut quadribarrat, fou posterior; tot i així actualment no s’hi conserva.

3 comments

  1. Retroenllaç: Estendard: de cada any més |

  2. Retroenllaç: Tot a punt per a Cap d’Any? Sabeu d’on ve això del raïm? |

  3. Retroenllaç: 8 anys de festa de l’Estendard a Sineu |

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: