Espipellada científica: al número de l’estiu una nova col·laboradora i dos articles relacionats amb la mar

Per als illencs el mar és una part important de la nostra existència. Els sineuers, tot i ser d’un poble de l’interior i de secà, també tenim la necessitat de veure de tant en tant el seu color blau, i quan s’albira el bon temps s’activen el desitjos de banyar-nos, inclús ens hi atrevim abans de que arribi l’estiu, a pesar de que l’aigua encara estigui una mica freda. Tot plegat s’accentua aquesta primavera, marcada per un confinament que ja es fa molt llarg.

A pesar que és un tema que ens surt per les orelles de tant de parlar-ne, m’agradaria plantejar una pregunta, en la qual potser no hi haureu pensat, i de la que no us podré donar una resposta precisa, què li passa la COVID-19, quan arriba al mar? He consultat als amics microbiòlegs de la UIB, i, com era de preveure, encara no hi ha dades sobre acció de l’aigua de mar sobre la COVID-19, d’alguna publicació que m’han passat sobre virus que poden causar altres patologies com hepatitis, conjuntivitis o diarrees, dedueixo que no és rar trobar virus al mar. Però hi ha un matís important, només a llocs on hi ha abocaments d’aigües mal depurades les concentracions de virus son altes. Estem a final d’abril, i acabo de llegir la informació d’una prestigiosa revista científica que diu que de moment no hi ha proves que indiquin la possible transmissió de la COVID-19 per les restes fecals, però això no vol dir que no duguin el virus. Hem de confiar en les anàlisis fetes per l’autoritat competent, en el sentit de prohibir el banys a les àrees de risc.

Però aigües cristal·lines, milions de visitants i platges amb bandera blava no són garantia de salut de l’ecosistema marí. El virus m’ha recordat una malifeta que ha passat recentment al nostres litorals amb una espècie ben coneguda per tothom: la nacra, Pinna nobilis, el bivalve més gran del Mediterrani. Per mor d’una infecció generalitzada ha estat eliminada pràcticament de tota la seva àrea de distribució, a l’arxipèlag i a la costa llevantina de la Península. L’organisme responsable de la infecció i la mort de les nacres ha estat Haplosporidium pinnae, una nova espècie de protozou que fa espores. Trobat als teixits de les nacres mortes fou identificat i estudiat per investigadors del LIMIA, un centre de recerca en aqüicultura del Govern Balear, situat en el Port d’Andratx.

La desaparició de la nacra ha estat una transcripció fidel del títol del llibre Crónica de una muerte anunciada, de Gabriel García Márquez, perquè la seva població havia anat minvant any rere any, conseqüència de l’extracció descontrolada, de la contaminació, de la resuspensió dels sediments per la navegació comercial i esportiva, i per la degradació progressiva de les praderies de posidònia, el seu lloc preferit d’assentament. Pocs individus i debilitats, són els ingredients que han facilitat la infecció i la desaparició d’una espècie emblemàtica, amb una acció filtradora i depuradora de l’aigua ben contrastada.

Tot i aquestes reflexions, fetes des de una perspectiva pragmàtica, no és la intenció d’aquesta secció de la Díngola de l’estiu (la número 37) seguir parlant de la COVID-19 i de la desaparició d’espècies, sinó tot el contrari. Volem donar una visió positiva i atractiva del mar, perquè l’estimem i per la necessitat de conservar-lo amb un estat ecològic òptim, i perquè la seva presència és una part important de les nostres vides, com ho era pels antics grecs, però sense les malifetes de Posidó. Amb aquesta intenció hem preparat dos articles que parlen de temes que esperem que resultin interessants. Un d’ells relacionat amb les recerques sobre espècies de peixos del grup de les rajades, i l’altre sobre alguns aspectes de la biologia dels mol·luscs.

Per això tenim una col·laboradora nova, na Francesca Ferragut Perelló, una sineuera biòloga, que ha realitzat el màster oficial de la UIB en Ecologia Marina, finalitzat brillantment amb una tesi de màster sobre el tema que ens explicarà, i sobre el qual també farà la tesi doctoral al Centre Oceanogràfic de Balears.

Francesca Ferragut Perelló, en el proper número s’incorporarà com a col·laboradora de la secció “Espipellada científica”

També aprofitarem aquest proper número de Díngola per, des de la secció Espipellada científica, regalar el llibre Fauna i flora de la mar Mediterrània, d’Enric Ballesteros i Toni Llebot (Editorial BRAU, 2018, 3a reimpressió), una excel·lent guia il·lustrada, amb 832 espècies de plantes, algues i fanerògames, i animals de la Mediterrània. El guanyador serà la primera persona que respongui la pregunta que plantejarem a la revista.

[text de Biel Moyà Niell, biòleg]

biel.moya@uib.cat

Pensau que la darrera Díngola publicada, per mor de l’estat d’alarma en format digital, i en les seves pàgines la darrera “Espipellada científica” de Biel Moyà les podeu trobar a https://issuu.com/ocb.sineu/docs/d_ngola_36_abril_2020.

About dingolasineu

Consell de redacció de la revista DÍNGOLA de l'Obra Cultural Balear de Sineu.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: