Les Matines de Sineu: la procedència de l’espasa de la Sibil·la

Aquest dijous, com cada 24 de desembre, es realitzarà a les 18 h la celebració coneguda popularment amb el nom de «Matines». En aquesta hi sentirem el Cant de la sibil·la, que cada nit de Nadal adverteix a la població d’arreu de Mallorca de l’arribada del Redemptor i, al mateix temps, l’arribada del Judici Final. Aquesta escenificació del folklore català medieval, que representa la llegendària sibil·la d’Eritrea, enguany compleix el desè aniversari de la seva declaració de Patrimoni Immaterial per la Unesco.

Les estrofes que conformen el cant tenen un tint apocalíptic i són un ressò de la lectura de la Sagrada Escriptura del profeta Joel que l’ha precedida. És el jorn del judici. L’estrofa final demana a «l’humil Verge» que pregui al seu Fill per deslliurar-nos de la mort eterna. El sibil·ler/-a va abillat amb un vestit ad hoc consistent amb una túnica i mantell, amb un casquet amb vetes de colors, porta a les mans una espasa desembeinada, que manté dreta durant tot el cant davant la cara, per emfatitzar el to amenaçador. Aquesta espasa al·ludeix a la que feia servir Goliat, segons el sermó del Pseudo-Agustí. Al final del cant, la sibil·la dona la benedicció amb la mateixa espasa, i després es retira a la sagristia.

Lligat amb la neulada penjada a l’església, quan les neules eren aptes per a menjar (actualment són de paper, però abans eren de pasta de farina amb o sense sucre), hi havia el costum de tallar el fil que les sostenia amb l’espasa, amb gran acontentament de l’al·lotea que les replegava. Pere d’Alcàntara Penya ho recull així:

De moltes neules | tallarà els fils,
tot en figura | dels astres rics
que eix jorn terrible | han de finir,
de les altures | caient a mils
quan ple de glòria | torn Jesucrist.

Així mateix, a qualque parròquia s’estilava penjar una coca d’un fil davant el sibil·ler, aquest tallava el fil al final amb l’espasa i la coca era seva, però com diu la cançó popular:

Sibil·la, alerta a sa coca
que no t’escap de ses mans,
que abaix hi ha ets escolans
que baden un pam de boca. 01

No tenim gaires informacions de la sibil·la sineuera, gràcies a la Consueta Parroquial (1941) de Mn. Bartomeu Mulet sabem que el dissabte de Nadal:

Por la noche, a las diez, Canto solemne de Maitines de Navidad,versiculadas y con acompañamiento de órgano. Suele cantarse el Te-Deum del Maestro Tortell. Terminado el solemne canto, con los villancicos tiene lugar el canto de la Sibila.

I que la solemnitat de les matines de Nadal requeria d’un toc de campanes específic:

“Alcen” N’Antonia y “se queda” con la misma.02 Per alçar n’Antònia, la campana grossa, es feia ventar aquesta fins que quedava assegurada, girada completament i es feia aguantar amb un bastó en aquesta posició. Seguidament es feia quedar, amollant la campana assegurada, que anava tocant per inèrcia fins que s’aturava (explicació del campaner Rafel Alomar i Sabater Xec-mec (Sineu, 1936)).

Hi ha un element, però, que fa prop de seixanta anys que ajuda a conformar aquesta atmosfera parateatral, l’espasa del General de Brigada d’Infanteria sineuer Andreu Real i Munar de Can Real (Sineu, 1896-Palma, 1962). Aquest, poc després del seu ascens a aquest escalafó el 1957, segons ens informa n’Antònia Niell i Salvà Ciutadana (Sineu, 1945), va deixar a la parròquia sineuera l’espasa que li havien regalat els alumnes del Colegio San Marcos.03

[01] Vegeu CAIMARI i NOGUERA, Andreu (1955) «L’Antiga pietat popular entorn del Nadal» a Analecta Sacra Tarraconensia XXVII, 220-221; i ALCOVER i SUREDA, Antoni M (1981) Ses matances i ses festes de Nadal. Palma: Gràfiques Miramar, p. 128.

[02] Arxiu Parroquial de Sineu, Consueta de los actos de culto celebrados en la Iglesia Parroquial de Nuestra Señora de los Ángeles de Sineu 1941, f. 8.

[03] A Andreu Real, el día 5 de enero de 1958 el Ayuntamiento de Sineu le hizo entrega de un fajín de general, después del canto de un Tedeum en acción de gracias a Ntra. Sra. de los Ángeles (a Teleclub, 13,8).

[text de Joan Vanrell i Torelló]

About dingolasineu

Consell de redacció de la revista DÍNGOLA de l'Obra Cultural Balear de Sineu.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: