Si sou de passejar per fora vila, un dels renous –tots agradables si són naturals– que sentiu ara, a inicis de primavera, és el cant de les sól·leres.
La sól·lera –Emberiza calandra– és un passeriforme –com el tord, la mèrlera, la cadernera o el gorrió, per posar exemples habituals– que, tot i ser sedentari, és ara quan es fa notar més. Principalment es fan notar els mascles, que es posen en un lloc elevat –un fil de corrent o les branques més altes d’un arbre– i emeten aquest so metàl·lic i estrident per marcar territori. Segur que, si anau a caminar pels voltants de Sineu, l’haureu sentit. Despús-ahir hi havia un bon ‘combat’ armat devora les antigues mines de Sineu. Fa un xixixixi… molt ràpid, seguit d’una tonada que Joan Mayol en el seu famós llibre Els Aucells de les Balears compara amb el sacsejar d’un manat de claus.
S’altre dia l’autor d’aquestes línies va tenir una conversa amb Joan Vicenç Lillo –aficionat a la natura i que fa unes fotos molt xules, que podeu veure a les seves xarxes socials– i aquest li va suggerir de «trobar una espècie que fos representativa del Pla de Mallorca», una espècie que pogués ser la icona, l’emblema, de la natura en el centre de la nostra illa (entenc que com el voltor ho és a la Serra de Tramuntana o l’elefant ho és a Tailàndia). I després ho he cavil·lat un poc i crec que té raó. Perquè seria una via per facilitar molts aspectes relacionats amb la natura que envolta els nostres municipis –per educació ambiental, per fer un logo, etc.–. Ja ho sabeu, associacions diverses del Pla de Mallorca –Pla de Mallorca XXI, etc.–, associacions d’àmbit geogràfic més ample –Obra Cultural Balear, GOB…–, entitats governamentals i administratives –Govern, Conselleria de Medi Ambient, Consell de Mallorca, Ajuntaments–, mitjans de comunicació –Díngola, Bona Pau, Es Saig, Fent Carrerany, Mel i Sucre, Sa Sella, Una Olla d’Aram…–, biòlegs, naturalistes, fotògrafs de natura, geògrafs, experts en màrqueting i comunicació, i qualsevol entitat o persona relacionada amb el Pla de Mallorca o amb la natura. Ho haurem de cavil·lar més, a això, no trobeu?
Jo votaria per la sól·lera. Perquè a la sól·lera la trobareu només en el Pla de Mallorca i no a la muntanya o la costa. La sól·lera és el típic ocell granívor i insectívor que habita prats i conreus, i intensament adaptat als camps cerealístics com els del centre de Mallorca. De fet, el seu nom castellà és triguero –de trigo, blat–, l’anglès és corn bunting –corn, blat de moro–, el gallec és trigueirón, etc.
Aquestes setmanes és fàcil sentir el seu cant, com en el vídeo, que emet des de damunt talaies elevades –arbres, arbusts grossos, fils de corrent– de conradissos o del costat de camins de fora vila. No cerqueu sól·leres dins la garriga espessa, ni el pinar, ni l’alzinar.
(Text i vídeo: Miquel Puiggròs, coordinador de Díngola i biòleg)
Quan jo era petit a aquest ocellet li dèiem gafarronet, gafarró o farró. Potser anàvem errats…
No, no anàveu errats. Hi ha un gafarró o gafarronet (Serinus serinus), del mateix gènere que els canaris. El gafarró és verdós i bastant més petit que la sól·lera. La sól·lera té una mida entre un gorrió i un tord, i és de tonalitats marrons principalment. El gafarró és una mica més petit que un gorrió -o de mida semblant- i de tonalitats verdoses. Són animals diferents. Ara bé, podria ser que en alguns llocs, a l’ocell que canta en el vídeo se li digui gafarró també. Però no ho he vist documentat enlloc.