[OBITUARI] S’ha mort Biel Florit ‘Sabateret’, icona de les lletres sineueres

Avui ha mort el que haurà estat l’escriptor sineuer més conegut a nivel supramunicipal i de Països Catalans.

Biel Florit i Ferrer, Sabateret, ha estat l’escriptor més reconegut de Sineu, amb diversos premis a l’esquena, i tota una trajectòria intel·lectual que ha donat a conèixer el català de Sineu, com li agradava dir a ell. Icona de les lletres, a nivell local, i també del catalanisme polític i del sineuer literari.

Sineuer, esquerrà, i artista de les lletres. En Biel tenia aquella cara que associes a un intel·lectual d’esquerres, amb pell arruada i barba, i hom el s’imagina fàcilment fa quaranta o quaranta cinc anys, amb un cigarro a la boca i fent reunions amb altres esquerranosos per canviar el país i el poble.

Biografia

Sabateret va néixer a Sineu l’1 de desembre de l’any 1944 en una família humil, en la que el seu pare era fuster d’ofici. Encara ara queda el portal de la que era la fusteria de mestre Biel Sabateret, en el cap de cantó del carrer de les Ànimes amb el carrer de Sant Josep. Molts veïnats de la barriada del Pou den Rebassa encara recorden els darrers anys de mestre Biel, passejant per la barriada, amb el gaiato, i saludant tothom que li passava per davant: Áaaadios! deia. Quan jo tenia cinc o sis anys, de vegades acompanyava la meva padrina a estar un poc a ca sa mare d’en Sabateret, on feien la xerradeta. Sa mestressa Sabatereta, li deien els veïnats.  

La feina, l’amor, la família… la vida en general, va dur Florit a viure a Cala Gamba durant gran part de la seva vida. Sineuer militant, tanmateix, ja fa anys, en morir-se els pares, Sabateret va decidir tornar a ca seva, a aquella casa que durant dècades va ser una fusteria de les d’abans. Fa uns anys també deixà el tabac, per motius de salut, també el fer una copa, i qualsevol altre mal vici.

Fa uns anys el seu estat de salut se’n va endur un ensurt gros. I a finals de l’any passat, un altre. Devia tenir ganes de viure però, en Sabateret, i sempre me demanava preocupat per la mort de mon pare, uns mesos abans. No se’n podia avenir, de que en Capsibo ja no hi fos. Mon pare, en Miquel Capsibo, ens va deixar fa quasi un any, i d’al·lot feia colla amb Jaume Curolla, que va ser tants anys batle per Sineuers Independents, i amb Sabateret, els tres al·lotots de la barriada del Pou den Rebassa.

Lector acèrrim de DíNGOLA, era dels que se queixaven si la revista no li arribava puntual: gairebé l’esperava damunt el portal. Aquests darrers mesos però, Sabateret els va passar dins de casa, fent quatre passes pel corral, llegint, fullejant la nostra revista, i descansant. El cos no donava per massa més. I fins avui.  

Trajectòria intel·lectual i literària

Florit era perit mercantil, quant a formació reglada. Tanmateix, ben aviat li deixà d’interessar tot això, i es dedicà a tasques comercials i, en paral·lel, des de finals dels anys setanta, es dedicà a escriure.

Poeta, narrador i columnista de premsa a diversos mitjans (dBalears, etc.). Va publicar el seu primer poemari ara fa 44 anys: era Carussa, editat per ell mateix. Tres anys després va venir la seva primera incursió en la narrativa, amb Prims de barra, on ja deixa veure un fort arrelament amb Sineu i el seu parlar. Es durant els anys noranta, que es consagra. El 1990 publica el seu segon llibre de poesia Amb els ulls fits, i el 1991 el de narrativa, Històries de son Sarigot. Els anys 1992 i 1994 respectivament, els poemaris Pols de corc: en clau de sístole i Diàstole i quatre poemes d’amor, d’edicions Moll, fan que els seus versos comencin a ser encara més coneguts. Fruit de les seves col·laboracions amb la premsa sorgeixen Albellons de la memòria , l’any 1996, Pa llescat, el 2001, i Terra prima, el 2005. El 2007, apareix El salt de l’àngel, a l’editorial El Gall, de Pollença.

El seu interès per Sineu també es veu convertit en llibre, específicament amb la publicació de Les fires i mercats. Sineu, l’any 2003.

Ferro de baula (1997), Prims de barra (1983), Històries de Son Sarigot (1991), Albellons de la memòria (1998), Cal calma (1998), Segar arran (1999), Crepuscle al paradís (2000), El color de les coses (2000), Restoble (2001), Somada (2003), Com l’aigua (2009), Mai en dejú (2004), Terra prima (2005), El gep dels altres (2008), i una dotzena més d’obres acaben de posar la cirera a una trajectòria llarguíssima en català.

Militància política

Va ser soci de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i de l’Obra Cultural Balear, i col·laborador esporàdic de la revista local DíNGOLA.

No va amagar mai de la seva militància activa en defensa de la llengua, la cultura i la identitat dels mallorquins. Fou un dels fundadors de l’agrupació d’electors Sineuers Independents, en els primers anys de la transició, agrupació que guanyaria les primeres eleccions democràtiques a Sineu i que faria Jaume FerriolCurolla primer batle democràtic. També ha estat militant històric del PSM i, darrerament, va donar suport a la formació Gent per Sineu (partit format per simpatitzants dels independents, d’Esquerra Republicana, i d’altres col·lectius nacionalistes i progressistes del poble, entre el 2015 i el 2023).

Descansa en pau, Biel.

Del text: Miquel Puiggròs Noguera; de les fotos: arxiu DíNGOLA (OCB Sineu)