Dia 14: enterrant tòpics

Una reunió entre la comissió del Muc i el consistori ahir posà en vermell totes les alarmes: l’ajuntament veu greus incompatibilitats entre el mercat del dimecres, la primera verbena i la festa del Muc.

Encara que en la propera Díngola ampliem aquests temes, us en fem un pessic avui, ara que la cosa està un poc remoguda:

TÒPIC 1) Recursos Humans.

És veritat que una festa que ja ha assolit els tres mil participants implica la necessitat d’una organització ben estructurada i forta. És veritat que això suposa unes despeses extra pel consistori. Però és que la funció del consistori és aquesta: gestionar, trobar solucions. Quan va venir Sopa de Cabra a Sineu fa vint anys, o Fangoria ara no fa molt, l’ajuntament va haver de posar recursos addicionals per cobrir aquests actes. No a tothom agrada Sopa de Cabra i no a tothom agrada Fangoria. El Muc és la festa més esperada pels sineuers i, com a Sopa de Cabra i com a Fangoria, l’ajuntament hi ha de posar els recursos necessaris. Perquè un bon grapat de sineuers, sense cap coacció, així ho han decidit. Recursos. Com al trofeu Pla de Mallorca, a la processó del Divendres Sant o a la Fira de ses Matances.

TÒPIC 2) La Mucada fot la verbena.

És veritat, però no és culpa del Muc. És culpa del jovent. De la cultura del jovent. De la cultura del cremar-ho tot en unes hores. Unes generacions enrere, la gent que ara té cinquanta anys, dia 14 anava de verbena fins les sis de la matinada i, després, dia 15, s’aixecava a mig matí per anar a les corregudes del Cos. Per cert, corregudes del Cos fotudes per la verbena que dura fins les set del matí (seguint la mateixa premissa que el Muc fot la verbena, doncs la verbena fot les corregudes del Cos). Per cert, els valors dels joves d’avui són també conseqüència dels valors dels propis pares: una persona que no ha aprés a no cremar-ho tot al moment no sol ser la responsable de no haver-ho aprés. La febre del Carpe Diem mata verbenes i Cos. S’ha d’anar al Muc, s’ha d’anar a la verbena i, molt important, dia 15 s’ha d’anar al Cos.

TÒPIC 3) Bars i restaurants.

El públic en general no es pot fer càrrec dels possibles guanys o de les pèrdues de negocis privats. La festa del Muc és un esdeveniment multitudinari, local i obert a qui vulgui. L’associació del Muc no s’ha de fer càrrec dels problemes d’empreses privades: l’economia de lliure mercat ja regula aquestes coses i, cada bar, restaurant o celler, ja farà el que li convingui més. De la mateixa manera que els bars no donen als seus clients un benefici pels seus guanys (per exemple no hi ha cap bar que a la sortida et regali 10 € perquè si), els seus clients (per exemple els assistents a la festa del Muc) no s’han de preocupar dels guanys dels bars. Els negocis privats son importantíssims en l’economia de Sineu, però no poden condicionar els hàbits dels sineuers. Els negocis privats son importantíssims en l’economia de Ciutadella o Pamplona, però no poden condicionar els hàbits dels ciutadellencs o pamplonesos.

TÒPIC 4) Vacances.

No és vera que per agost tothom tingui vacances. I hi ha gent que ja fa mesos havia tatxat dia 14 damunt el calendari i havia demanat lliure a la feina. Altres venen de fora i ja tenen habitacions d’hotel reservades (per exemple ens ha confirmat gent que en té a Son Cleda) i els bitllets d’avió des de Barcelona o des de Frankfurt (sí, també hi ha un grapat d’alemanys que venen dia 14). Qui pagarà les pèrdues d’aquesta gent que s’ha planificat ja fa molt de temps l’assistència a la festa del Muc pel dia que sempre es celebra aquesta festa?

Jo dia 14, i tu?

Aquesta és la frase que avui alguns sineuers i sineueres posen en el seu perfil de Facebook. Ahir tarda es visqueren alguns moments de nervis quan es va saber que, potser, l’ajuntament posaria pegues per fer la festa el dia 14. Assistiren a la reunió amb el consistori membres de la nova associació del Muc, a part dels tres anteriors Mucs, Toni Florit, Maties Ramis i Amador Gacías. Per part del consistori hi eren presents el batle, Pere Joan Jaume, i els regidors Pere Joan Mestre i Tomeu Mulet.

Cal arribar al consens ja mateix. Aquesta setmana. No es pot esperar més.

I una solució de consens vol dir que les dues parts hauran de cedir un poc cada una. Solucions n’hi ha. Solucions que ja plantejarem el novembre passat aquí mateix.

S’ha de trobar una solució aviat. La propera Díngola dedica un dossier especial a la festa del Muc. Això sí, fa referència al Muc de dia 14. No serà aquest mitjà que dirà quan s’ha de fer la festa, però si que hem de reflexionar sobre els perills de canviar de dia.

Seny, al·lotets, seny!