L’OCB retrà homenatge a Caragol aquestes properes festes patronals.
SERÀ EXACTAMENT D’AQUÍ A DUES SETMANES.
Biel ‘Caragol’ (1938) ens va deixar als 55 anys.
Pobresa. Era la paraula que definia els anys trenta i quaranta al Pla de Mallorca. Mig Sineu pobre, mig Sineu més benestant. Pagesos i senyors. Els sineuers de sempre i els nobles que tenien estès per Palma i tenien la complaença del poder. Hi havia famílies i Famílies. I a Sineu tots ens coneixem. Encara algunes persones majors diuen ‘els senyors’, als membres de certes famílies.
Biel Munar va néixer a Sineu el 1938 en una casa que, diguem, no tenia cap luxe ni un. Els seus pares cediren Biel de porquer a Porreres perquè ells no li podien donar de menjar. Diuen que un dia va agafar bicicleta i, descalç, va tornar a Sineu perquè s’enyorava. Quan va ser aquí, son pare, li va donar una bona renyada i li digué que se’n tornàs perquè a Sineu ells no el podien mantenir. I descalç amb la bicicleta va haver de tornar-se’n.
El 6 d’agost de 1993 moria Biel Caragol, als 55 anys, tota una institució de la mallorquinitat, de les tonades, de les festes populars. Tot un senyor, tot un noble (encara que mai ningú el definiria així) de la terra, de la identitat, de la llengua.
Com va viure, Caragol? Díngola entrevista les seves filles, Magdalena Munar Roig, que farà 47 anys dia 9 de setembre, i Maria Munar Roig, que dia 15 juliol en feu 51.
A partir de dimarts en el teu quiosc de Sineu.
+INFO: aquí.
dingola.net 