No es pot dir més clar: l’homenatge a Biel Caragol en el vintè aniversari de la seva mort fou un èxit rotund.
Fou un acte cultural i de record, però també, i especialment, un acte molt reivindicatiu.
Es feien encara les proves de so i la Plaça de Sant Marc ja era plena a vessar. Tot i això encara anava arribant més gent. Devers les nou, mitja hora abans de començar, ja no hi cabia ningú més: les cadires totes ocupades i, el doble (o més) de públic que hagué de seguir l’acte dret. El pont de Santa Bàrbara quedà també taponat i, per l’altre costat, hi hagué gent que s’hagué de conformar en sentir l’acte des de les escales que baixen a la Placeta del Mercadal.
Entre els que arribaven, persones de l’espectacle i la comunicació, periodistes, polítics, escriptors, i també altres figures de la cultura popular (com ara els germans Felip Munar i Pere Joan Munar, i també el ‘nostre’ Miquel Monara). Entre el públic, representants de tots els partits polítics de Sineu i de les seves branques juvenils.
Quasi puntuals entraren sonant els xeremiers de Sineu, obrint-se pas entre la gent que els obria un passadís baix del pont de Santa Bàrbara. Després pujà a l’escenari la doctora en filologia catalana Magdalena Alomar, mestra de la cerimònia, i començà l’acte. Encara arribava gent.
Els Llargo (xeremiers de Sencelles), Delfí Mulet, els germans Martorell, i un llarg etcètera d’artistes prengueren l’escenari abans de Biel Majoral i dels glosadors Mateu Xurí i Maribel Servereta. Enmig, el poeta i escriptor sineuer Biel Florit Sabateret dedicà un poema a Caragol i, tot just després, la revista Díngola entregà el seu premi anual, que de fet enguany fou atorgat a Caragol a títol pòstum.
Els moments més reivindicatius de la festa foren quan els glosadors pujaren a l’escenari. Mateu Xurí i Maribel Servera carregaren contra la política educativa de Bauzá i feren befa del programa de festes de l’ajuntament que havia amagat qui organitzava l’acte (i que al final, fou l’acte de totes les festes que més gent sabia qui l’organitzava). També Majoral carregà contra Bauzá: mostra un llacet quadribarrat i digué en to de broma “ens diuen que això dels llaços està prohibit i que ens multaran; doncs jo me pos aquest al pit i que passin a cobrar en voler”, i el públic esclafí en rialles i aplaudiments. Biel Majoral acabà l’acte interpretant “No ens fareu callar”, un altre dels moments més emotius de la festa.
[la qualitat del vídeo, especialment del so, no és molt bona, especialment durant el primer minut i mig, degut a que fou enregistrat amb un smartphone]
+ info: aquí (fes clic)
+ info gràfica: quan el nostre col·laborador en fotografia Macià Puiggròs publiqui les seves fotos us mantindrem informats
–
dingola.net 