Una gentada. Si, la Fira de Sant Tomàs d’enguany ha aplegat una gentada. Hi ha ajudat el bon temps i, segurament, el pont de tres dies. Edicions anteriors de sa fira de ses matances no havien congregat mai tanta gent com avui, tot i que, òbviament, l’assistència no és ni tan sols comparable amb la de la fira de maig, sa fira per excel·lència (amb el permís del Dijous Bo inquer).
La comitiva institucional, presidida per Martí Sansaloni (conseller de salut) i Pere Joan Jaume (batle de Sineu), ha començat la seva visita poc després de les deu, i ha visitat la possessió del Puig de Sineu, una mena de performance de la carn, xulla i sobrassada realitzada en el mercat d’animals de la plaça des Fossar. Foc, budells, aigua calenta per escaldar i olor de greix han estat part d’un muntatge meitat real – meitat teatral que, si no fos per l’excés de folklorisme i de populisme que destil·la, podria ser fins i tot pedagògic per aquells que mai han vist aquest procés pel qual un porc passa a ser menjua per tot l’any. En definitiva, com cada any, però enguany amb molta gent.
Acompanyava també la comitiva la diputada del PP Aina Maria Aguiló, l’afició de la qual pel Twitter és ben coneguda, i que en línia amb aquesta afició ha anat retransmetent les jugades en directe (fes clic).
Devers les dotze i mitja ja no hi cabia ningú en el carrer on estaven la majoria de paradetes. Paradetes de totes les carnisseries del poble, d’empreses externes de productes de xarcuteria, i d’algunes botigues d’artesans diversos, locals o externs, s’omplien de curiosos que, això si, miraven molt i compraven poc (segons ens ha dit una de les pageses que atenia darrere el taulell d’una d’aquestes paradetes). També alguns restaurants s’han omplert. Avui tots servien plats de porquim o relacionats amb les matances (frit de matances, sopes mallorquines…).
Devers les dues la majoria de paradetes han començat a desmuntar, mentre en el Puig de Sineu encara es servien degustacions de pasta de sobrassada fregida i s’acabaven d’omplir les darreres llangonisses. I fins l’any que ve.
–
dingola.net 