És habitual en tots els mitjans, durant aquestes dates prèvies a cap d’any, fer un repàs al que ha estat l’any en curs. Díngola us oferirà al llarg dels propers dies uns dossiers especials sobre el que ha estat l’any 2013 pel que fa a l’esport, la cultura, la societat… a Sineu. Aquesta és la segona entrega, que versa sobre cultura.
Marta Barceló i la companyia Res de Res
Marta Barceló en una actuació en el local d’Alcem el C.IN.E (foto: Macià Puiggròs).
Marta Barceló, fent part del repartiment de ‘Parasceve’ amb la companyia Tschok, es va quedar a les portes d’aconseguir el premi CENIT (Certamen de Nuevos Investigadores Teatrales, a Sevilla) després de desbancar més d’un centenar d’altres obres. Va ser aquest passat novembre, com informà puntualment Marta Bergas (fes clic).
Tot i això, el 2013 ha estat un any molt profitós tant per Barceló com per la companyia sineuera Res de Res: Barceló ha estat amb Joan Miquel Artigues (Mossèn Capellà en la popular sèrie d’IB3) representant l’obra Remor a Anglaterra, Itàlia, Austràlia… entre altres llocs. L’actriu també assistí (fes clic) el passat setembre a la Fira de Tàrrega (Lleida), possiblement una de les fires de teatre de carrer més importants d’Europa, si no la primera, i allà aconseguí nous contractes per a Xile, Dinamarca i Suècia.
Tià Jordà, el Centre de Circ i el Circ Bover
Tià Jordà, en una entrvista feta pel número 0 de Díngola.
Més estirada pels externs que pels propis sineuers. Així es podria resumir l’any pel Circ Bover. Un circ que no atura i que contribueix de manera rotunda en la projecció de l’espectacle, essent la base d’una Escola de Circ i duent artistes ben consagrats a actuar: Tortell Poltrona, un dels pioners europeus en la renovació de la figura del pallasso actuà a la carpa del Circ Bover el passat febrer, com informà (fes clic) la nostra redactora Antònia Real; Pepe Viyuela (conegut per les seves aparicions a l’Un, dos, tres… i pel seu paper a Mortadelo y Filemón) també actuà a finals de juny a Sineu (fes clic).
Dimonis
Espectacle dels Dimonis de sa Cova des Fossar.
Centenars de persones participaren el dissabte 15 de juny en la I Trobada de Dimonis i Bèsties de Foc de les Illes Balears a Sineu. Aquesta diada, organitzada per la colla dels Dimonis de Sa Cova des Fossar (com a amfitrions) i per la Federació Balear de Dimonis, i que s’havia de celebrar el 27 d’abril però que va haver de ser suspesa per les males condicions meteorològiques, va incloure tot de tallers, exposicions i performances durant tot el dia, i acabà amb un correfoc que omplí de foc la Placeta de S’Era. Dues setmanes després els dimonis sineuers assistiren amb nou colles de diables del Principat de Catalunya a un correfoc conjunt en el municipi català de Sant Joan Despí (Barcelona), com informà Miquel Puiggròs aquí (fes clic).
Biel ‘Caragol’ (1938) ens va deixar als 55 anys.
Biel Caragol
Va ser un dels actes de l’any a Sineu. L’acte de l’OCB de les festes d’agost va ser (fes clic) un dels més multitudinaris de les festes i va ser una mescla de cultura i reivindicació en temps difícils (per les agressions del Govern a la seva pròpia cultura). Els Llargo, els Xeremiers de Sineu, els germans Martorell, Delfí Mulet, Biel Majoral, Mateu Xurí, Maribel Servera… varen ser noms d’un espectacle que s’allargà prop de quatre hores, i en el que es mesclà ball popular, gloses, música, poesia… Feia 20 anys de la mort de Biel Munar, Caragol.
Pau Cirer
Com a Marta Barceló, també pels Nada que Objetar ha estat un molt bon any. El passat 11 de maig el grup en el que toca el sineuer Pau Cirer presentà el seu primer disc ‘Nuestra vida’ al Hard Rock Cafè de Palma, i fou un èxit rotund: la premsa donà bastant difusió al debut i es bolcà també en la difusió del disc. A més, aquests passats mesos el grup ha anat fent diverses actuacions en diversos locals del Pla de Mallorca i de Palma. Podeu veure un vídeo aquí (fes clic).
Valtònyc és conegut per les lletres de les seves cançons, lletres habitualment metafòriques, però que sovint li han causat problemes.
Valtònyc
El més popular dels sineuers en el panorama musical, com podeu imaginar, és Valtònyc. José Manuel Arenas (aquest és el seu nom real) va llançar la seva primera maqueta el 2009 i en pocs mesos es va donar a conèixer. Va treure el seu primer treball de rap rural fa aproximadament tres anys, amb Rafel Sastre, Swing, de Maria de la Salut. Tanmateix Valtònyc s’ha donat a conèixer especialment per les seves polèmiques, amb el Círculo Balear, les Noves Generacions de Sineu i el propi batlle de Sineu Pere Joan Jaume.
Écafè i Can Font
Actuació de Little L (Little V + Lovely L), aquest Nadal a l’Écafè.
L’Écafè va obrir a finals de novembre de l’any passat. Durant aquest any i un mes de vida ha anat promocionant artistes sineuers que comencen i altres que ja estan consolidats. Així, Miquel Amengual Blai (amb el Club Sibarita), Valtònyc, Toni Rissos Soler, Pau Cirer (amb el seu Nada que Objetar, però també amb els Little V dels també sineuers Llorenç Ferriol Picornell i Jaume Jordà), Laura Jiménez Rendón (o Lovely L) i Rafel Amorós (López, de nom artístic i de segon llinatge), han actuat alguna vegada durant l’any en el cafè més polivalent de Sineu.
A part, l’Écafè ha contribuït al coneixement i la promoció de molts altres artistes no necessàriament sineuers. Així, Donallop, una de les parelles revelació d’enguany, i els reivindicatius Taverners, han passat també pel local.
Mentre, el Celler Can Font ha seguit amb la seva particular promoció dels glosadors. Figures consagrades com Mateu Xurí, Maribel Servera, Llorenç Màgic Cloquell, Antònia Pipiu, Pere Joan Munar Plomer, Macià Ferrer Infermer, sempre presentats per Felip Munar, han passat enguany pel celler. El Bar Moments també ha dedicat alguna nit a la glosa.
Un dels models de la col:lecció ‘Guate va vest’ de Peukes.
Disseny i creació
L’alemanya Irene Peukes, ara ja ben sineuera (viu i treballa a Sineu, i ha dissenyat una de les camises del Much de Reig –la de l’any passat–) ha continuat durant aquest any la seva feina de creació i disseny de moda, principalment roba, però també calçat. Peukes ha inaugurat una nova oficina i taller a l’antic local de Muebles Sineu, encara que conserva la tenda en la Placeta des Mercadal.
En una altra línia, la de la il·lustració, el reconegut Francesc Capdevila Max va dissenyar la camiseta d’enguany de la X Mucada. El folklorista i agitador cultural Miquel Tugores Monara ha seguit amb les seves paranoies mucals i d’altra índole (enguany va fer l’himne del club ciclista Sineu).
Durant l’any hem parlat d’artistes locals com ara Emili Parejo o Cati Gelabert, tant en la Díngola en paper com aquí en aquest digital.
Instantània presa davant del Bar Triquet durant el pas dels confrares.
Calen canvis en la Setmana Santa
Desoladors. Així es mostraren els carrers que recorrien l’itinerari de la (anys enrere) processó més important del Divendres Sant a les Balears. Romans, bandes de música, Manolas, confraries i passos, i flors, ciris i encens,… però sense públic que els estimi. Carrers sencers sense ningú que esperés el pas de la comitiva. La processó més important del nostre país, la de Sineu, ha anat perdent públic des de fa potser dues dècades. Els darrers anys han estat especialment trists quant a assistència de forans. Díngola expressava aquí (fes clic) el sentir majoritari del poble: o hi ha un canvi radical en la manera d’enfocar la Setmana Santa sineuera, o això té quatre o cinc anys més de vida i pus.
Política cultural
Calen canvis també en la política cultural del consistori. Cal transparència en el repartiment de subvencions (entitats com l’OCB, per exemple, mai han rebut ni un duro, tot i arribar a un percentatge altíssim de la població) i cal una planificació exhaustiva i detallada de les activitats culturals dels municipi, intentant unir sinèrgies i col·laboracions. En aquest sentit, cal recordar que el batle Pere Joan Jaume s’atreví a comparar OCB i Círculo Balear, precisament a principi d’aquest any i, per si no bastava, retirà el nom de l’OCB del programa de festes de l’estiu, com informàrem (fes clic), el que va aixecar polèmica i noticies en tots els mitjans de comunicació autonòmics. Tot el contrari del que hauria de ser la política cultural: unir esforços.
La tasca de la biblioteca és reconeguda per la majoria de sineuers.
Us feim saber aquí, a uns mesos encara, que l’OCB prepara un acte que voldrà ser multitudinari, juntament amb iniciativa privada (alguns bars, altres organitzacions…). Espera comptar amb la col·laboració del consistori, i engrandir les festes, però sempre des d’una perspectiva d’unir sinèrgies i esforços, i reconeixent el paper històric de l’OCB.
Biblioteca
És una opinió unànime la de la feinada que fa la Biblioteca Municipal en la promoció de la cultura. Conferències, conta-contes, club de lectura… tot i les dificultats de mobilitzar els sineuers.
–
dingola.net 