La coneguda ‘Adoració dels Reis’ de Palma enguany també xerrava sineuer

L’adoració dels Reis d’Orient a l’Écafè, ahir nit.

Si a Sineu ahir nit els Reis d’Orient arribaren (fes clic) a l’Écafè de la mà de Rafel Ferriol Curolla, Rafel Amorós López i Joan Miquel Jaume Nick, avui matí ho han fet a Palma de la mà de Pedro Àlvarez des metge, a part d’un nombrós grup de polítics i representants d’associacions juvenils i culturals de la nostra illa.

Avui matí s’ha representat a ses Voltes de Palma la vint-i-novena edició de L’adoració dels Reis d’Orient, obra de Llorenç Moyà i Gilabert de la Portella (Binissalem, 1916-Palma, 1981). L’adoració es va començar a representar a Palma com a una iniciativa del col·lectiu Taula Rodona i de l’Ajuntament de Palma fa quasi trenta anys, i ha anat sobrevivint als diferents canvis de govern. La seva principal particularitat és que és representada per actors amateurs, pertanyents a diferents sectors polítics i socials. Els participants hi introdueixen intervencions de la seva collita amb referències satíriques a la situació política i social. D’aquesta manera la representació guanya en creativitat i popularitat.

Enguany, el sineuer Pedro M. Àlvarez, secretari autonòmic de Noves Generacions, ha participat en la representació i, com era d’esperar, ha donat cebes als nacionalistes. En canvi, els ‘actors’ procedents del nacionalisme i dels socialistes han donat branca contra el TIL.

L’adoració de l’Écafè

Surrealista, és l’adjectiu per la representació d’ahir. Comparegueren des dels banys del local (vestuaris) cap a la trona (cadafal on es fan els concerts), a través d’una estora vermella (paper xarol) col·locada per a l’ocasió. Lluïen les corones (un embut, un poal, un capell fet de paper mitjançant papiroflèxia…) mentre versaven sobre tot allò important de la vida (culets femenins, femelletes, l’anar de ventre…) i repartien regals (caramel·los). Quan acabaren, demanaren a Pere Joan, el propietari: “Què et devem?”. I és que a ells no els contracten, diuen; al revés, els paguen perquè es facin enfora!. Tot i això, “L’any que ve, més”, digueren quan s’acomiadaren d’un cafè ple a vessar i després de mitja hora de beneïtures improvisades.

–