Quines possibilitats té la Llei de Símbols a Sineu?
Cap. O molt poques. Llevat del PP, amb tota seguretat algun altre grup municipal presentarà una moció per a declarar la senyera símbol oficial d’interès local a Sineu. De fet, el mateix escut de Sineu té la senyera com a element important. Fins avui, els ajuntaments d’Inca (amb majoria absoluta del PP), Manacor, Costitx, Valldemossa i Algaida, han aprovat mocions per declarar la senyera símbol oficial i, així, deixar la Llei de Símbols sense efecte en el seu municipi. Pel que fa a Ses Salines, la moció es rebutjà pel vot en contra del Pi que, segons fonts del partit, fou una “errada” que “no es tornarà a repetir a cap altre municipi”.
Per tant, en cas de presentar-se moció de, posem per cas, Sineuers Independents, a favor de declarar la senyera símbol oficial d’interès local a Sineu, els partits de Convergència per Sineu i PSIB-PSOE probablement hi votarien a favor (3 + 2 + 1 = 6 vots). Per altra banda, costa de creure que el regidor de festes, l’independent Tomeu Mulet. i la regidora d’educació, Maria Font, es posicionessin en contra del símbol que surt a l’escut de Sineu. Per tant, una hipotètica moció a favor de la senyera per esquivar la Llei de Símbols sortiria aprovada per entre 6 i 8 o 9 vots a favor, amb els vots en contra de 2 o 3 regidors del PP.
Les raons de la Llei de Símbols
L’escut de Sineu, amb les quatre barres i sense cap afegit blau ni morat.
El PP es va treure de la mànega aquesta llei per evitar qualsevol possible associació de Mallorca amb Catalunya. És com quan diu que vol defensar les modalitats balears, precisament posant pals a les rodes a la nostra llengua (i per tant demostrant que no és un tema de modalitats, si no de no poder consentir l’avenç de la llengua dels mallorquins, en la modalitat que sigui). Per evitar qualsevol associació de Mallorca amb Catalunya el PP també va consentir fer el ridícul negant l’existència dels Països Catalans.
La senyera: símbol de mallorquinitat
La senyera és, en realitat, el símbol que representa els territoris històrics del Principat, el País Valencià i les Illes Balears. Fou el senyal heràldic de la monarquia catalano-aragonesa, i originàriament el blasó dels comtes de Barcelona a partir del s XI o XII, abans de la unió amb Aragó. Els escuts de la majoria de municipis de les Illes Balears inclouen les quatre barres de la senyera, així com els escuts de totes les administracions i entitats com ara la UIB, la Mancomunitat del Pla… Les festes sineueres, pollencines, manacorines, costitxeres o del poble que trieu a l’atzar han tingut sempre la senyera com a símbol representatiu.
La Llei de Símbols
El Parlament va aprovar la llei el passat 19 de desembre, just abans de festes. Aquesta llei es s’ha fet expressament per evitar que es puguin penjar llaços amb la senyera com els que des de fa pràcticament un any llueixen les façanes de la majoria de centres educatius en protesta contra la política educativa del govern. Els diputats dels PSIB i MÉS van fer visible l’oposició a la llei amb cartells en defensa de la llibertat d’expressió. A més, com a gest de protesta, tots els diputats de l’oposició es van alçar i se’n van anar de la sala en el moment de la votació.
Què dirà la comunitat internacional?
Una vintena d’entitats de la societat civil denunciaren a l’ONU la vulneració de la llibertat d’expressió arran de l’aprovació de la nova llei. La professora de Dret Internacional Públic de la UIB Margalida Capellà va dir que no es descartava cap via per a combatre la llei de símbols, fins i tot la judicial. Entre les entitats denunciants hi ha la comunitat educativa (FAPA, Fapma Menorca, Plataforma Crida, Assemblea de Docents, STEI-i, CCOO, UGT, ANPE, Fadae-Estudiants, l’Associació de Directors de Primària, Associació de Directors de Secundària, Associació d’Inspectors d’Educació), a més de la Federació d’Associacions de Veïns de Palma, Facua, l’Obra Cultural Balear, Jubilats per Mallorca, el Consell de la Joventut de Palma, Attac i l’Ateneu Pere Mascaró.
dingola.net 