Als 8 anys ja pujava damunt els escenaris, ella. Ara, a part de fer música allà damunt, també dóna alguna classe pel seu compte. Ell ja du més de 12 anys agafant instruments. Podriem dir que ja fa temps que ha agafat call a estar allà damunt l’escenari i sap trepijar-lo bé. Es pot dir que són el grup ‘resident’ de l’Ecafè. I és que una o dues vegades al mes solen sonar en el cafè més musical de Sineu i ja deuen ser pocs els sineuers que no els han sentit. Ells són Donallop, un duet format per Pere Bestart i Joana Pol, de Moscari i Selva respectivament, i ara veïnats de la barriada de Santa Catalina de Palma. Duen cinc anys actuant i fa cinc mesos van editar el seu primer EP “Veus que vius”, amb un èxit mediàtic que, realment, no esperaven.
DÍNGOLA: Vos sincronitzeu molt bé, i els mitjans vos ho reconeixen: diuen que feu una música molt dolça, suau, tendre, delicada… Estau d’acord?
PERE: [pensa] Mmmm, si ho diuen els altres…
DÍNGOLA: Com vos definiríeu, vosaltres? Pop, soul, blues, vals…?
JOANA: Per sintetitzar nosaltres l’anomenem folk-pop. Ara bé, jo no estic molt d’acord en haver de posar necessàriament etiquetes a tot. Jo me definiria com a “musicalment oberta”. Donallop no s’encaixa en cap estil en concret, i va experimentant i variant.
PERE: L’altre dia vaig llegir que, aquests darrers anys no ha aparegut cap nou estil pròpiament dit. I hi estic d’acord. A veure, així com per exemple els anys 50 eren anys de rock, els inicis del segle XXI no es poden definir.
DÍNGOLA: Sou com a cotorres, damunt l’escenari… especialment tu, Pere, o no ho trobes?
PERE: Hahahahaah, si, m’agrada molt. La interacció amb el públic és molt important. És una altra de les potes del nostre ‘estil’. Es podria dir que introduïm elements del monòleg teatral en les nostres actuacions.
JOANA: Hahaha, Pere, però si tu ets així també fora de l’escenari! No et cal ser allà damunt.
PERE: Si? [mira a na Joana]
JOANA: De fet, crec que el secret nostre és en què no feim cap paper, allà damunt, som nosaltres mateixos, així com som en la realitat.
DÍNGOLA: Sempre us veiem en llocs petits… Podeu actuar en qualsevol lloc, o els llocs on actua Donallop han de ser necessàriament petits, íntims, propers, familiars…?
PERE: L’exemple més clar és l’Écafè, hahahahah…
JOANA: Bé, ara hem creat l’espectacle ‘Donaloop’, amb el que pretenem poder actuar en escenaris més grossos… Per exemple hem de poder ser presents a festivals o actuar en formats menys íntims, si volem progressar.
PERE: Introduirem guitarra elèctrica, percussió… Són característiques noves que s’introdueixen en el nou espectacle ‘Donaloop’.
DÍNGOLA: Quins dirieu que són els vostres referents musicals?
PERE: Buffff, és impossible anomenar-los tots, però si te’n he de dir algun, diria que Antònia Font. No per l’estil en si, que no té res a veure amb nosaltres, sinó per la seva falta de complexos, molt independents artísticament, molt seriosos quan a personalitat i originalitat…
—
[NOTA: Aquest és només un petit pessic de l’entrevista. Per poder llegir l’entrevista completa haureu d’adquirir el proper número de la revista Díngola en paper, on parlaran de sentiments, de projectes de futur, de les dificultats de ser músics avui en dia, etc.]
dingola.net 