Toni Florit deixa el C.E. Sineu: emotiva carta d’agraïments

Toni Florit deixa de ser entrenador del primer equip del C.E. Sineu. Així ho ha publicat en una emotiva carta penjada al Facebook fa una estona, i que reproduïm al final d’aquest article.

Toni Florit deixa el C.E. Sineu.

Tot i que molts s’ho esperaven i ja ho sabien, no deixa de ser una sorpresa, avui dilluns 9 de juny, assabentar-se que l’entrenador que ha fet del C.E. Sineu un equip punter, ara ho deixi. “S’acaba una etapa” ha manifestat a Díngola, fa una estona. “Ara vull una temporada de descansar, de reflexionar, i això serà bo” ha dit. “No se que faré en el futur” ha remarcat.

Florit enguany ha deixat el C.E. Sineu en setena posició de la taula de primera regional, amb 67 punts, 19 partits guanyats, 10 d’empatats i 9 de perduts. No és una posició dolenta, tot i haver fet una primera volta espectacular. Els darrers mesos l’equip havia perdut ‘pistonada’, com hem anat explicant a Díngola. Sembla ser que Florit va decidir deixar-ho a mitjan abril, fa quasi dos mesos, encara que fins ara només els seus cercles més íntims ho sabien o s’ho imaginaven.

Fa uns dies, el 5 de juny, també va acabar la seva etapa com a col·laborador a la ràdio Ona Mediterrània, al manco provisionalment. Però en aquest cas és perquè el programa en el que participava, OnaEsports, tancava fins al setembre.

En la carta d’acomiadament, titulada ‘És l’hora de l’adéu’, Florit té paraules d’agraïment pels seus jugadors, per la directiva, pel seu soci, pel cos tècnic, per la seva família i per a tota l’afició.

Ahir després de cinc anys, quan l’àrbitre va siular el final, va suposar el final d’ un cicle, d’una etapa meravellosa de la meva vida… amb els meus amics, amb els meus companys, amb la meva família, amb el meu poble i tot això es resumeix en el CE SINEU. Ara ha arribat el moment de seguir altres camins, i seguir creixent. Han estat cinc anys esplèndids; és vera que ens queda una assignatura pendent i tots sabem quina és, però estic segur que per separat o qui sap un altre pics junts s’ aconseguirà.

Des d’aquí vull donar ses gràcies a tots els jugadors que heu format part del Sineu aquests cinc anys. Cada un teniu la vostra anècdota o la vostra història, que ja forma part del Sineu.

Una menció especial per aquests jugadors que m’ heu aguantat més anys i que sempre confiareu en el projecte i que heu lluitat cada diumenge per aquest equip i per aquest poble.

A tots els jugadors del Sineu, perquè sense vosaltres res hauria estat possible, perquè voltros sou el Sineu, sou el present i el futur, i perqué recordau, que ens queda una assignatura pendent, i està en ses vostres mans.

A la directiva per ajudar i fer- ho sempre el millor possible. Teniu present que el CE SINEU és com un fill i no es pot descuidar ni un dia.

Als meus amics, que sempre m’ han donat suport, consells, i han estat amb jo, en els bons i mals moments.

A totes aqueixes persones que per un motiu o l’altre seguiu el Sineu, i vos preocupeu per ell.

A totes aqueixes persones del món del futbol, que ens apassiona i ens uneix, i que tantes hores passaríem xerrant-ne. I de l’ amistat que sorgeix arran d’ això.

Al meu soci, perquè els entrenaments i partits me lleven molt de temps i ell sempre ho ha entès.

A sa meva nina, que durant un any que ha estat el més dur (futbolísticament xerrant), sempre ha estat amb jo.

A mon pare que sempre ha estat amb jo, cada diumenge sofrint, i intentant ajudar. A ma mare, ella mereix una menció especial: és sa que més sap quant guanyam, i sa que més nota quant perdem, i que m’ aguanta cada dia, i fa possible que jo pugui fer el que més m’agrada.

A l’afició que ha vengut cada diumenge, i a tot un poble que no ens ha fallat i ens ha animat… el Sineu continua, i cada diumenge hauríem d’ omplir Son Magí!

A en Miquel “Cantó” perquè ell és el Sineu, i s’home del poble que més sap de futbol.

I a ells, el meu cos tècnic, el que heu estat amb jo aquests cinc anys, Fornaret, Veiga, Jaume Cabo, Llonguet, Ribot, Ponset, Montse, a na Maria Antònia, a n’Antònia i a en Lluis, es nostres ‘fisios’. Perquè sense voltros res hagués estat possible.

I a ells dos, Amador i Jose, per sempre estar amb jo, per aguantar-me, per fer-me reflexionar, i moltes coses més només nosaltres sabem.

No anomen cap jugador, perquè no acabaria mai, però es qui me coneixeu ja sabeu qui sou, de tots he aprés alguna cosa.

És l’ hora de l’ adéu però com be diu la cançó no és un adéu per sempre és un adéu per un instant.

1, 2, 3, SINEU!!!