100 ANYS DE LA TREVA ENTRE LIBERALS I CONSERVADORS A SINEU.
La publicació Sa Defensa. Periódico independiente* (1911) neix com a òrgan de comunicació del partit liberal (els Fogoneus, Pifolers) i com a reacció i amb la voluntat de donar la rèplica a la publicació Sinium* (1905-11), mitjà de comunicació de partit conservador (els Pellosos, Solidaris, Rippes, Ximbombers). Ambdues aporten una interessantíssima informació sobre aquestes dues faccions polítiques i les seves polèmiques. Una i l’altra s’acomiadaren dels lectors amb una nota adreçada al públic l’octubre de 1911, fruit del pacte, amb la mediació de l’autoritat eclesiàstica, amb el qual es tancava la polèmica i s’establia un cessament dels atacs.
La duració d’aquesta treva fou més aviat efímera, i no serà fins al mes de juliol de 1914 –ara fa cent anys- que, com recull Joan Rotger i Niell als Anales de Sineu*:
[…] Inspirados por el Rdo. Sr. Párroco, se animaron los señores D. Luis Crespí, Pbro. , y D. Juan Ferragut, Secretario del Ayuntamiento, a hacer gestiones para que llegasen a una inteligencia los políticos de Sineu y hubiese paz en el pueblo. Por más que D. Luis Crespí gozase de mucho prestigio en el campo de los llamados Fogonéus (liberales) y lo mismo D. Juan Ferragut en el de los que se denominaban Pellosos (conservadores y demócratas), el buen éxito de la empresa estaba muy lejos de ser seguro, pues que los ánimos estaban muy excitados todavía en ambos partidos.[…]
[…]Las negociaciones para este arreglo se hicieron, como es natural, muy secretamente y cuando la componenda se hizo pública provocó, y ello también es natural, la mar de enojos. La queja del pueblo era unánime: Are que mos han fet bereyar a noltros ells s’han fet amics. […]
La signatura d’unes bases estableix un equilibri en el control polític de l’Ajuntament, posant fi a una de les èpoques més convulses de la política local.
+info (*): http://ibdigital.uib.es
dingola.net 