Si la figuera fou en el segle XIX l’arbre fruiter més important de Mallorca a l’actualitat és un cultiu residual. Abans molt apreciada tant pel consum humà com per l’engreix de porcs. No debades obrir el fruit amb els pinyoleus i la carn, aportant infinitud d’aromes, la mossegada sucosa, fa del consum de les figues un dels plaers al paladar insubstituïble.
Pel que fa a la figa seca, entretenguda d’elaborar, per la feinada que representa el sequer, sempre va ser considerada menja de pobre. Aquestes, aplanades o amb acops, segons la classe de figa, es fornegen i s’esterilitzen fent-les passar per dins aigua amb sal, després s’encisten amb un poc de fonoll, llorer i llavors i licor d’anís, aprofitant la lluna vella per assegurar-ne la durabilitat. No es necessari alabar les qualitats organolèptiques que es desprenen d’unes bones figues seques. Una menjua exquisida!
(text i fotos: J.V)
dingola.net 