Enguany serà el sisè any que la delegació de Sineu de l’OCB i la revista Díngola organitzen el taller d’enfilar rosaris per a tots els nins i nines del poble. Amb aquest taller es pretén donar a conèixer als infants aquesta tradició mallorquina de la diada de Tots Sants i que té un protagonista dolç destacat: els rosaris ensucrats.
L’evolució dels rosaris al llarg dels anys
Tradicionalment els rosaris eren fets de panellets (de vermell d’ou ensucrat o de pasta d’ametlla) i de fruites ensucrades o confitades però amb els pas dels anys s’han anat modernitzant i s’hi han afegit aquells dolços que són més dels gust dels més petits: així, en trobam de llepolies com bombons, llaminadures, caramels… no hi falta, però, la patena, que es posa com a medalla i que avui en dia sol ser de xocolata i imita una moneda. Antigament era una rodanxa de fruita seca (sovint de carabassa) o de confitura.
L’origen de la tradició
Sembla que els rosaris deriven del costum medieval de posar pans damunt les sepultures per Tots Sants, ja que es creia que d’aquesta manera s’ajudava les ànimes dels morts a sobreviure durant el seu viatge.
Als pobles de la Part Forana de Mallorca era tradicional que la nit de Tots Sants els al·lots pujassin al campanar, on el campaner tocava a mort tota la nit només amb la il·luminació d’algunes candeles i els contava històries tètriques i els convidava a menjar bunyols. Actualment, aquesta tradició s’ha perdut i el costum de regalar aquests rosaris també ha decaigut bastant, engolit per la festa de Halloween, contracció de l’expressió anglesa All Hallow’s Eve, que literalment significa “víspera de Tots Sants”. Aquesta festa està emparentada amb la festivitat celta del Samhain, que celebrava la fi de les collites i l’inici d’un nou període, l’Any Nou Celta. Aquesta mescla entre allò vell i allò nou va alimentar les llegendes sobre esperits que tornaven i es mesclaven entre els vius.
A mitjan segle XVIII, els emigrants irlandesos, d’origen celta, van començar a arribar a Amèrica i, amb ells, les seves festes. Fou així com el Samhain evolucionà en el Halloween de les carabasses. Temps després la festa retornà a Europa “refeta”, de manera que ja no al·ludeix a la idea dels difunts familiars, sinó a un seguit de personatges de la literatura fantàstica o del cinema (vampirs, esquelets, zombies, fantasmes, etc).
Si no vols que les tradicions foranes facin desaparèixer les nostres, vine a enfilar el teu rosari. Serà divendres 31 d’octubre a les 16,30 h a la Biblioteca. T’hi esperam.
dingola.net 