Molts no ho sabeu, però jo també vaig tenir una època literària, poètica. Els “intel·lectuals de veres” que me seguiu, potser us en riureu del meu estil, i teniu raó, però en aquell temps era el que hi havia. No es cap secret el meu fanatisme cap a cantautors com Joaquin Sabina, Andres Calamaro, o Ismael Serrano, i crec que la seva influència es veu un  poc reflexada en els meus versos.

Ha entrat la primavera… Dia 23 és Sant Jordi. Amor, roses, llibres. Feia temps que no feia res per aquest dia, i enguany m’hi pos amb temps. Aprofitaré Díngola per recuperar una dotzena de poemes eròtics o sentimentals publicats entre el 2007 i el 2011. Si us agraden, bon profit. I si us arriben a l’ànima, encara més satisfet quedaré. I si no us diuen res, tancau la finestra i tan amics com sempre.

(el nostre) 69

Tanca els ulls i sent

Figa quasi adolescent lliure de cap pilositat
Humitat gustosa que banya entre tots els plecs
Llengua exploradora que recerca en tot racó

Clou la boca i xupa

Verga crescuda de venetes inflades
Puja i baixa, rítmica, la teva boca
Untant de saliva el fruit del pecat

Toca’m el cuir, de poll excitat

Revinglades mútues que ens ho enrampen tot
Singlotades de brou pecaminós
Que ens engolim com a afamats

Enviem-nos l’essència més nostra

No cal m’imploris ser sempre la causa de les meves revinglades
Mira’m ara la nineta dels ulls, que mai serà tan grossa
Mira’m després als llavis dient T’estim, mai seran tan dolços.

Miquel Puiggròs Noguera

Publicat el 17 de setembre del 2010.

Versió original: el podeu llegir a Relats en català, fent clic aquí.