En Joan ‘Curolla’ fa màgia, o el que fa amb escuradents té una explicació científica?

En Joan Curolla de vegades sorprèn a la gent amb un particular ‘experiment’ que sembla un joc de màgia.

En Joan doblega cinc escuradents, procurant que no es trenquin totalment, de manera que fan una forma de ‘V’ cada un d’ells. Els disposa amb els vèrtexs de les ‘V’ que gairebé es toquen en un punt central, com si fossin els radis d’una roda de bicicleta, deixant un petit espai en el centre (del tamany d’un pèsol petit), i distribuïts de manera uniforme (és a dir, mateixa distància d’un radi a l’altre). Aleshores deixa caure una petita gota d’aigua en l’espai central, i immediatament els angles de les ‘V’ es van fent grans (de manera que arriba un moment que els radis es toquen, i fan els angles encara més grans). El resultat és que es forma una estrella, com per art de màgia. Fa una estona ho mostrava a la barra de l’Écafè.

Explicació. Com sabeu, la màgia no existeix i són beneitures i trucs. El raonament científic és el següent. Els escuradents són de fusta (si són d’un altre material, no es formarà cap estrella ni els escuradents es mouran sols). La fusta ve dels arbres. Els arbres són éssers vius i per viure absorbeixen aigua de la terra. L’aigua va a través d’unes ‘venes’, uns capilars, que la duen des de les arrels fins a les fulles, a través del tronc i les branques, d’on s’obtè la fusta. Aquests capilars segueixen presents a la fusta morta (escuradents). Per tant, en posar una goteta d’aigua, aquesta penetra a través dels capilars, els infla, i fa que es moguin per recuperar la forma original (aixencar-se, passar de ‘V’ a ‘——’). En fer aquest moviment, i degut a la disposició dels escuradents, es forma una estrella.