Aprofundir en el coneixement de les serps invasores, o quan la recerca té una aplicació immediata.
Na Maria Febrer Serra va defensar el passat divendres 30 de juny, a la UIB, la Tesi Doctoral titulada: Impacte de les serps invasores a les Illes Balears. Aproximació ecològica i molecular, qualificada amb la màxima nota, un d’excel·lent “cum laude”. La nova doctora ha realitzat un treball valuosíssim tant des de una perspectiva científica com per les aplicacions que se’n deriven pel control d’una de les invasions que causen més danyis als ecosistemes de Mallorca, Eivissa i Formentera.
De les cinc serps que trobem a l’arxipèlag balear dues, la serp de garriga –Macroprotodon mauritanicus– i la serp d’aigua –Natrix maura-, foren introduïdes en temps dels romans per això es diuen d’introducció històrica -HI-, que equivaldria a dir pròpies dels ecosistemes de Menorca i Mallorca, no es troben a les Pitiüses. Una altra, la serp blanca –Zamenis scalaris– es considera d’introducció històrica a Menorca, però a Mallorca és d’introducció recent -RI- concretament de l’any 2004, mentre que a Eivissa i Formentera, on fou introduïda els anys 2003 i 2006 respectivament, rep la denominació d’espècies invasora -IAS- d’acord amb el Real Decreto 630/2013.
Les dues espècies restants, la serp de ferradura –Hemorrhois hippocrepis– i la serp verda –Malpolon monspessulanus– absents a Menorca reben qualificatius diferents segons l’illa. La serp de ferradura introduïda a Mallorca l’any 2004, a la nostra illa es considerada d’introducció recent -RI- mentre que a Eivissa i Formentera introduïda respectivament els anys 2003 i 2011, és una espècie invasora -IAS-. La serp verda present a Mallorca des de 2004 i a Menorca des de 2003, es considerada a ambdues illes d’introducció recent -IR-.
Aquesta diferent consideració d’espècie de recent introducció a Mallorca i invasora a Eivissa i Formentera és un dels aspectes que, després de les investigacions realitzades a la Tesi, la nova doctora conclou que s’haurien de corregir perquè els impactes ecològics, evolutius i socioeconòmics causats, entre els quals les pèrdues per la depredació sobre animals domèstics, en els ecosistemes receptors per les espècies exòtiques són del mateix tipus a les tres illes. Les campanyes de control i erradicació de les espècies invasores, mitjançant efectives trampes encebades amb ratolins vius, que es realitzen amb molta eficiència a les Pitiüses des de 2016, començaren a Mallorca l’any 2017 però de manera més tímida degut a la manca de suport que dona l’esmentat Real Decreto.
Una altra conclusió important de la Tesi és que la legislació actual s’ha mostrat ineficaç en termes de prevenció del transport i introducció de les serps exòtiques, ja que mai s’ha aplicat a Balears cap mesura de control biològic per evitar la seva introducció. A més, malgrat la detecció primerenca d’aquestes espècies els programes de control estandarditzats van tardar més d’una dècada a implementar-se després de les primeres observacions de les serps. Per això a la Tesi és suggereix una combinació d’accions d’investigació, programes de prevenció i control i, el suport financer i administratiu de governs autonòmics i estatal a les propostes dels científics, no només per gestionar les poblacions de serps invasores ja existents a les Illes Balears, sinó també per prevenir futures introduccions de qualsevol tipus d’espècie invasora.
Un dels capítols de la Tesi està dedicat a l’estudi de la reacció, mesurable amb tècniques bioquímiques com estrès oxidatiu, del dragó comú –Tarentola mauritanica– front de la serp de ferradura, una de les introduïdes a les Illes Balears. Un treball fet a partir de gravacions de vídeos per estudiar amb el més mínim detall les reaccions del dragó a la vista o l’olor del seu potencial depredador, i després analitzar com tot plegat és tradueix en canvis fisiològics a l’animal. El estrès oxidatiu és una tècnica molt interessant per quantificar, mitjançant l’estudi de diferents molècules orgàniques implicades, les reaccions dels organismes vius enfront de situacions que no els són favorables. Amb aquest treball s’ha demostrat com alguns dels animals víctimes de les serps invasores, han desenvolupat mecanismes per escapar al menor indici de la presència de la serp.
La Doctora Maria Febrer Serra, natural de Manacor, això no em perdonaria que no ho digués, ha estructurat la Tesi en cinc articles publicats en revistes internacionals de prestigi, en les quals només és possible fer-ho en anglès l’única llengua que compta per les publicacions científiques. Per a la realització de la Tesi ha gaudit d’una Beca Predoctoral -FPU- del Ministerio de Universidades del Govern d’Espanya. Com a membre del Grup d’Ecologia Interdisciplinari de la UIB participa en altres tasques entre les quals les de divulgació de les recerques que realitza amb l’equip dirigit pel Doctor Samuel Pinya Fernández i les col·laboracions amb el cofib -Consorci de Recuperació de la Fauna Illes Balears- i el projecte Biodibal -Biodiversitat de les Illes Balears-.
Enhorabona a la Doctora i als seus directors els Professors de la UIB, Doctors Samuel Pinya Fernàndez i Antoni Sureda Gomila.
[text de Gabriel Moyà Niell, biòleg biel.moya@uib.cat]
dingola.net 