La placeta de l’ajuntament dilluns estava estibada, els protagonistes, Sor Tomasseta (Sor Estiércol, alter ego del felanitxer Albert Iglesias) i el Much varen declamar dos discursos que passen als annals de la Mucada com un dels més reivindicatius mai pronunciats. El de Sor Tomassa-Estiércol avui mateix ha estat tema del Diario de Mallorca perquè, segons explica, l’actuació ha causat cert enuig al vicari Antoni Velasco. Com sempre, els pregons mucals sempre són objecte de comentari durant els dies posteriors amb major o menor mesura. Hem aplegat diverses imatges i els discursos en aquest article -en què agraïm la generositat de n’Albert Iglesias i en Biel Alomar, Much 2023-24- perquè els pugueu llegir amb tranquil·litat i fora l’estretor habitual de la sempre triomfal arribada de Much i pregoner a l’ajuntament.
Pregó de Sor Estiércol fent de Sor Tomasseta
PREGÓ MUCH MMXXIII
Much cagon dena, quina gentada!
Alabada s’hora, que per aquest Much XX, que no és perquè sigui porno, perquè jo som
ben beata, sinó perquè feis vint anys… m’hagueu volgut dur, en solemne processó,
amb aquesta basca, i a n’aquestes hores, de l’iglesia de Santa Magdalena de Ciutat a
la vila sinevera!
També vos diré que fa vint anys que esper, perquè som incorrupta, però no tant!
Però bé, vaig haver d’esperar 218 anys perquè me beatifiquessin, i 316 perquè me
canonitzessin… Però avui me feia especial il·lusió venir, perquè es centenari de sa meva
canonització, també va ser un 7 d’agost! Per ciutat me varen fer molta festa, però res
comparat amb lo d’avui eh! Això si que ha estat sa processó mes A-típica de Mallorca!
De fet, es meu cosset és arribat a n’aquest punt de reciclatge de sa cultura popular
mallorquina i forana, que és es Much, perquè sa meva còrpora també havia de
menester, urgentment, ser reciclada. Per això, vull donar, molt especialment, ses
gràcies, a Sor Estiércol! Que m’ha deixat habitar es seu cosset, per poder encarnar sa
meva ànima santa. S’ha feta donant de cos provisional! I està ‘Encannihuesos’ eh, però
jo ja hi estic més! Vos dic que domés me queden es ‘huesitos’…!
Estic, que no hi cap dins es meu cos d’alegria, de ser, avui aquí, amb totes voltros! De
fet, és que no hi estic a dedins, perquè l’hem deixat abaix dins es bubul, i me fa una
vessada tornar-hi…
Ja estava cansada de dormir totasola! Perquè amb es Cardenal Despuig, ja mos ho
hem contat tot! Ademés, així com mos tenen… que no mos veim ni ses cares…
A mi la me tenen tapada, i ell just sullà, pobret meu, dins una fossa enterra…! Saps que
ho és de difícil mantenir una conversació decent…
A la fi torn sentir olor de beure i gent suada, perquè noltros… esteim ben dissecades!
N’hi haurà, que trobaran que això ha estat un sacrilegi… Però jo no l’hi trob! Ben gojosa
que me passegin per ses viles de Mallorca!
Sa cultura i ses tradicions, són des poble i les fa es poble. Apareixen, canvien, i d’altres
se moren, però mentre siguin vives, mos pertanyen a totes, i a totEs! A mem, si s’única
santa mallorquina, i a més pagesa, no podrà ser pregonera d’una festa popular!
Així i tot, veig que ningú va vestit de pagès… Però també vos diré una cosa… Que dur
robes típiques d’un moment concret de sa nostra història, està molt bé, però no mos
fa més mallorquines, eh. Sor Estiércol mateixa, ara que hi som dedins, no li agrada ni
sa sobrassada, ni ses herbes, ni s’ensaïmada, i crec que n’hi ha poques de germanes
d’ànima tan mallorquina com sa seva!
Venguent cap aquí, mos som aturades a Sencelles, a veure la venerable Sor
Francinaina Cirer Carbonell! M’ha dit, que està un poc fellona, perquè no hi ha manera
que la canonitzin, i com que es negoci de s’oli, el vàren haver de traspassar, perquè
en aquell temps no era rentable… (pes qui han anat a sa privada… s’Oli Carbonell), i
diu que es patrimoni domés duu ‘gastos’, i té raó… Perquè ella, poca cosa poc fer ja,
la pobra… Però si la fessin santa… vulguis no vulguis… (€)
A més, precisament, venc a reivindicar sa presència de sa dona, perquè jo, ja en es
meu temps, vaig ser una institució! A on hi acudien, homes de gran poder, a escoltar
i aplicar es meus consells! I si ja no tenia cap pèl a sa llengo, tampoc li tendré ara!
Poble sinever, vos venc a donar una bona passada, perquè no teniu cap carrer ni un,
ni plaça, amb nom de dona! I s’únic que teníeu era es meu!: Sa Plaça de Santa Catalina
Thomàs, i fa 42 anys la vàreu baratar per sa plaça de Sant Marc! Això sí que és un
sacrilegi!
Sa molt honorable i més que merescuda escultura a ses Dides de Mallorca, de na
Remigia Caubet, escultora de ciutat, no basta! Perquè de baix de ses escales, se veuen
més es collons des lleó de sant Marc, que aquesta escultura arraconada! Aquesta peça
de bronze, encarna na Margalida Puput, dida vostra sinevera, i commemora totes ses
dides mallorquines!
Trob que és ben hora de fer un bon pensament…!
I bé, que ja me queda poc temps de lloguer d’aquest cos donat! Sor Estiércol me
comença a treure defora… Vull donar ses gràcies an ets angelets, per fer-me sempre
companyia, i a n’el dimoni… què hem de dir… sempre m’ha anat darrere! Me va donar
molta mala vida… domés me feia putades…! Però és que també sense es mal, es bé
no tendria sentit..! I l’he convidat, perquè ja no mos barellam tant, i volia que el véssiu
en persona. Perquè altres coses no, però en Miguel Bossé, no s’equivocava quan
cantava que “Don Diablo es un zorro al que le gusta presumir…!“ Heu vist quines ‘etxures’
que me té, i que es de guapo i elegant?! I com vos penseu, sinó, que mos engana!? Sa
bellesa sublim d’un àngel caigut, saps que ho és de temptadora! Perquè vos penseu
que tothom cau en pecat?! I saps que l’han fet de lleig sempre, pobret meu… idò anau
ben equivocats, és tot mentida!
Au venga Catalina! Surt des ‘cuerpo’! Que me començ a notar deshidratada, dissecada!
Donants de suc! Sor Estiércol torna a ser aquí! Aaaai! Batuadell quina calorada amb
aquest vestit! Uuuh! Ella deu passar fred per Santa Magdalena, però jo no puc pus!
———————————–
Som monja felanitxera,
madre del amor hermoso,
per ADN som del Cosso
i tenc nòmina muquera!
———————————–
Però l’he esclovellada tota amb aquest ‘tinglado’ que hem muntat!
Persones sineveres de cos i ànima! Guardau aquesta meravellosa essència eclèctica,
macarrònica i diversa!
Perquè reconèixer, respectar i reivindicar sa diversitat intrínseca a ses persones
humanes, mos agermana i mos fa autèntiques!
Gràcies portadors, Banda de música de Manacor, comitiva mucal, i moltes gràcies a
tota sa gent, imprescindible, que m’ha ajudat!
Visca sa terra lliure! Visca s’amor lliure! Que visquin ses tradicions i sa cultura! I visca
Sor Tomasseta!
Visca Mallorca! Visca Sineu! I visca es Much!
Paraules de lo Much de Reig des de l’ajuntament
Ja som aquí!!!!!!! Un altre any mos tornam a trobar allà mateix, tots junts. No podeu imaginar ses ganes que tenia de tornar-vos a veure!
S’ha fet llarg aquest any tancat a dins sa cova, necessitava un poc d’aire fresc, sortir i veure món. Estic molt content de ser aquí, però també és cert que estic una mica preocupat, m’han posat al dia de tot, m’han xerrat de discursos d’odi, m’han xerrat de pactes que han fet que aquests discursos haguin arribat a presidències autonòmiques, i no ho puc entendre.
Jo com a criatura arcaica i com a personatge amb poques lletres, no comprenc com ha pogut passar això, ja que quan surt cada any, veig molt de color, llibertat i moltes ganes de disfrutar tots junts, sense importar color, sexe o orientació sexual; i crec que és per això que me costa encaixar es cop.
Però sa cosa no acaba aquí, i és que també m’han xerrat d’unes eleccions anticipades on molta gent anava amb es cul estret perquè vist els resultats anteriors, passaven pena que aquests mateixos discursos d’odi arribessin a governar. Però en contra de tota enquesta, i per goig meu, aquesta gent no ha entrat a sa presidència i podem seguir exercint es nostre dret a sortir pels carrers sense temor a ser i existir. D’això se tracta, de no tornar enrere, de poder continuar fent camí per aconseguir una societat més inclusiva, més justa i més igualitari.
Mirau al vostre voltant, tanta gent, tant diferent a la vegada, i convivint allà mateix, amb respecte, tots iguals i sense discriminacions. I és que al cap i a la fi, això és sa llibertat, poder fer el que un vol, respectant sempre a l’altre, sense incomodar i acceptant que sa societat ha evolucionat, que ja no ens hem d’amagar, que sa figura de sa dona és clau, no ho oblideu, i hem d’alçar es seu paper, fomentem s’igualtat en tots els àmbits.
I avui dia 7 d’agost, disfrutem tots junts d’aquesta diversitat. Gaudiu de sa festa, però sempre amb seny i civisme, i no oblideu que NO és NO.
Estimats mucaires, cridau amb jo, visca sa Muca, visca s’orgull i visca sa mucada.
dingola.net 