El diputat sineuer Pedro Álvarez, redactor de la proposta, espera que «s’aprovi per unanimitat de tots els grups».
Fa uns dies, aquest passat 20 de setembre, el PP va presentar una proposició no de llei al parlament de les Illes Balears, defensada pel sineuer Pedro Álvarez, «per a la creació d’una àrea recreativa a les antigues mines de lignits del Pla de Mallorca». Tot i això, formalment la proposta encara ha de passar per diversos tràmits parlamentaris, com ha manifestat el diputat avui matí a DíNGOLA.
El sineuer ha començat “fort” en la seva etapa com a diputat al parlament, i en una de les seves primeres accions va presentar el projecte que, d’anar endavant, serà un dels projectes més importants per a Sineu aquesta legislatura.
Álvarez ha dit que espera que el projecte «s’aprovi per unanimitat» (històricament diversos partits d’esquerra i entitats ecologistes, així com experts en medi ambient, han reclamat una solució per al llac de les mines).
Ja en la legislatura 1999-2003, l’Ajuntament de Sineu, aleshores governat per Andreu Mates, va estar a punt d’adquirir –a través de l’ecotaxa, quan el llubiner Celestí Alomar era Conseller de Turisme– l’espai natural que inclou el llac de les mines i el veïnat Puig de son Bou.
En concret a la mina que ocupava l’àrea on ara hi ha el gran llac, entre els anys 1982 i 1985 s’hi extragué carbó a cel obert, fins que les filtracions des d’una vena d’aigües subterrànies van impossibilitar continuar amb la tasca. El gran clot format es va omplir d’aigua i, amb el temps, la natura va fer la seva feina i hi tengueren lloc els pertinents processos biològics per dur aquest espai a l’estat actual, un llac amb una notable riquesa en flora i fauna, que l’Ajuntament de Sineu va qualificar com a Terreny Rústic d’Interès Paisatgístic a les Normes Subsidiàries (aprovades inicialment el 1985, i amb les modificacions de la comissió insular d’urbanisme el 1990).
El 1990 l’Ajuntament de Sineu es va adreçar a la Direcció General de Medi Natural per tal de conèixer les possibilitats i alternatives existents sobre la rehabilitació de l’explotació a cel obert de carbons. Aquesta Direcció va realitzar unes propostes per un estudi previ en base a la descripció de la zona, una valoració natural i una valoració cultural. El conjunt resultant pretenia ser el d’un parc municipal que presentaria aspectes naturals (la bassa millorada en el seu aspecte ornitològic i botànic), aspectes recreatius (àrea recreativa: serveis, fogons, taules i bancs) i eventualment aspectes culturals: es plantejava la possibilitat de recuperar algun dels edificis per a petit museu del carbó, amb documentació científica sobre la seva formació i origen, origen i evolució de la seva explotació, etc.
A mitjan dècada, el 1996, hi va haver una gran polèmica arran de la proposta d’instal·lar un abocador de cendres, procedents de la incineradora de Son Reus, a la zona minera. Aquesta proposta no prosperà però provocà la ruptura del pacte de govern al Consell de Mallorca.
La base de dades de zones humides d’Espanya de l’any 2018, de la WWF (Wolrd Wildlife Fundation) va incloure les mines de Sineu, tant el llac de la finca des Fangar com un altre llac més petit que hi ha a l’altre costat de la carretera Sineu-Maria –la Bassa de s’Arraconada–.
En les passades eleccions municipals, el partit MÉS per Sineu –liderat precisament per qui dues dècades abans, Andreu Matas, aleshores batle de Sineu, havia fet gestions perquè el consistori compràs els terrenys a GESA/Endesa– duia l’adquisició i condicionament de les mines de Sineu en el seu programa electoral.
Flora i fauna de les mines de Sineu
La vegetació de l’àrea és la característica de la garriga –en el Puig d’en Bou– i de ribera –Nerio-Tamaricetea i Securinegion tinctoriae–. La flora inclou mata (Pistacia lentiscus), aladern (Rhamnus alaternus), pi (Pinus halepensis), ullastre (Olea europaea), cards diversos, estepes diverses, càrritx (Ampelodesmos mauritanica), esparragueres diverses, tamarius (Tamarix sp.), boves (Typha angustifolia), canyís (Phragmites australlis), etc.
Entre las aus reproductores hi trobam la gallineta de agua (Gallinula chloropus), la fotja (Fulica atra), el soterí (Tachybaptus ruficollis), el coll-blau (Anas platyrhynchos), el rossinyol bord (Cettia cetti), la cadernera (Carduelis carduelis), la mèrlera (Turdus merula), la sol·lera (Emberiza calandra), el xoriguer (Falco tinunculus), etc. Sovint passa a vint metres d’altura una parella de milanes (Milvus milvus), majestuoses amb el seu metre i mig d’envergadura, vigilant el terreny. Entre els rèptils s’hi ha detectat la invasora tortuga de Florida (Trachemys scripta) i entre els mamífers el més comú és el conill (Oryctolagus cuniculus).
Però la importància biològica de l’àrea de les mines no es correspon només a la fauna i la flora actuals. En un sondeig realitzat pel Dr. Emilio Ramos en el Puig d’en Bou s’hi varen trobar nombroses espècies d’algues, que vivien dins l’aigua de les llacunes que fa 15 milions d’anys cobrien el que ara és el Pla de Mallorca –i que no tenen absolutament cap relació amb el llac actual, artificial–. Els fòssils de les mines de Sineu ens mostren també una macrofauna gens menyspreable, com descrivia el Dr. Guillem Colom, com ara l’Anthracoterium –una mena de gran hipopòtam que pasturava per on ara és la nostra llar–. Us ho descriu molt pedagògicament el Dr. Biel Moyà, col·laborador d’aquest mitjà [vegeu ‘Sineu fa 25 milions d’anys: llacs i formació del carbó’, Gabriel Moyà Niell, DíNGOLA núm. 39, desembre del 2020].
text: Miquel Puiggròs i Joan Vanrell
fotos: Macià Puiggròs (mines) i Miquel Puiggròs (mèrlera)
+INFO sobre les mines: «DOSSIER ESPECIAL: QUÈ N’HEM DE FER DE LES ANTIGUES MINES DE SINEU?» Miquel Puiggròs; Gabriel Moyà; Joan Vanrell; Díngola núm. 42; novembre 2021.
+INFO sobre la proposta: text de la proposta:
dingola.net 
Retroenllaç: La federació de municipis de les Balears es posiciona contra la macrogranja de Son Venrell |