És habitual aixecar la vista, especialment en el casc històric del municipi, i observar esbarts de coloms de quatre o cinc-cents exemplars volant les cases i carrers. De vegades, més de mil exemplars han aterrat enmig del camp den Pineta, i és normal que dotzenes d’individus reposin damunt les teulades dels edificis històrics i, també, dels habitatges particulars. Segurament el nombre d’individus ferals a tot el municipi es deu comptar per milers.
La foto és bonica: el bell campanar de Sineu, i centenars d’ocells volant al seu voltant. Però tot i la bellesa, aquests grans esbarts de coloms són un problema.
Els coloms urbans són una plaga, com ho són les rates. Són portadors de malalties (Salmonel·losi, Criptococcosi, Histoplasmosi, Psitacosi…), i les seves merdes embruten (teulades, algorfes obertes, terrats…) i embocen les canals. Per altra banda, aquestes merdes, amb components molt àcids, alteren els materials dels edificis, monuments, parets, i qualsevol altre estructura pública o privada, provocant desperfectes i erosió.
Des de la legislatura passada, l’Ajuntament té instal·lades diverses gàbies permanents per atrapar-los i manté feines o consultes amb les administracions i entitats encarregades del control de la fauna (Natura Park, COFIB…). Les gàbies estan col·locades a quatre punts “neuràlgics”: l’església, el claustre de Sant Francesc, el Palau Reial, i el convent de les monges. Aquests són els edificis que concentren més quantitat d’aus i de nius. «Agafam 10-12 coloms cada dia, i alguns dies fins i tot més de 30» diu el batle, Tomeu Mulet. Explica que «els exemplars més granats són més espavilats i no solen caure en la trampa, mentre els més juvenils són menys deixondits i són els que agafam més sovint». El Palau Reial és on l’Ajuntament té més dificultats per exercir el control, ja que “els assumptes de Bisbat” van lents, com sabem. El conjunt arquitectònic de les monges és propietat privada (dels Dameto), i allà el problema és el mal estat de les instal·lacions.
Mulet ha explicat a DíNGOLA que ara estan valorant altres opcions. Una d’elles ve d’una empresa que fabrica pinsos esterilitzants, i l’altre és l’ús de falconeria –com es fa a l’aeroport–. Totes dues opcions són més cares que l’ús de gàbies enganadores. Els pinsos esterilitzants fan que les colònies no puguin criar, ja que els individus esdevenen infèrtils. La falconeria usa rapinyaires (habitualment el falcó pelegrí) que els coloms veuen com un predador i, atemorits, fugen.
La imatge dels coloms sobrevolant Sineu pot ser bonica i romàntica, però és obvi que sobren una gran part dels individus, i cal controlar la plaga.
+info: més fotos de coloms a Sineu a l’Instagram (fes clic) i Facebook (fes clic) de Miquel Puiggròs.
dingola.net 