S’ha fet justícia. El Premi Nobel de Medicina i Fisiologia de 2023 és per la Dra. Katalin Karikó i el Dr. Drew Weissman per la síntesi de l’ARNm de la vacuna contra la Covid-19

Recordaré que el mes de maig de 2021 la revista DíNGOLA va publicar l’article amb el doble títol: Serà per una científica el Premi Nobel de Medicina de 2021? i ARNm: El que no s’ha explicat sobre les vacunes contra la Covid-19, en el qual explicava com s’havia arribat a la síntesi de la vacuna per combatre el virus SARS-CoV-2, després d’un llarguíssim camí d’avenços en Biologia Molecular i Genètica que, per posar una data de referència, situava a mitjans del segle XX, amb la descoberta de l’estructura del l’ADN. Aleshores tenia un record per la Dra. Rosalin Franklin que hi participà fent les anàlisis cristal·logràfiques de l’ADN amb raigs X, però ella no tingué el reconeixement que es mereixia, i que sí tingueren Watson, Crick i Wilkins, premiats amb el Nobel de Medicina l’any 1962, de cap manera és una justificació que morís aviat, només tenia 38 anys, potser li pesà el fet de ser dona?

A l’article en qüestió es destacava el paper fonamental que havia tingut la bioquímica hongaresa emigrada als Estats Units Dra. Katalin Karikó en la fabricació de la vacuna feta a partir d’ARNm -àcid ribonucleic missatger- sintètic que codifica la proteïna S del SARS-CoV-2 i estimula el sistema immunitària humà per eliminar el virus. I també el que explicava en relació al curt termini per posar la vacuna en circulació: La major part de la feina que vaig fer, que ha contribuït a la creació de la vacuna, és de 20 o 30 anys enrere quan vaig desenvolupar la modificació que fa que la vacuna no sigui inflamatòria i tingui una bona resposta del sistema immune. Tot plegat s’inicià amb els estudis per crear un ARNm pel tractament de l’apoplexia, a les hores la Dra. Karikó col·laborava amb el Dr. Drew Weissman a la Universitat de Pensilvania investigant sobre cirurgies neurològiques, treballs que els permeté solucionar els problemes en forma d’inflamacions causats per l’ARNm que sintetitzava. Fruit d’aquest treball conjunt fou l’intent de desenvolupar una vacuna contra el virus VIH, tractant d’identificar el tipus d’anticòs que generava la SIDA a pacients que havien sobreviscut.

Ara s’ha fet justícia, com destacaven despús-ahir -3 de setembre- els mitjans de comunicació, el Premi Nobel de Medicina de 2023 s’ha concedit a la Dra. Katalin Karikó i el Dr. Drew Weissman per la síntesi de la vacuna contra el Covid-19, però el premi té un context molt més ampli perquè els seus descobriments han permès utilitzar noves eines terapèutiques per combatre malalties víriques com el Zika, el VIH, el dengue, també la malària i el càncer.

No cal dir que la notícia m’ha alegrat i molt perquè demostra que la ciència és fruit del treball indiscriminat de dones i homes, de la col·laboració entre diferents branques, en aquest cas una bioquímica i un immunòleg, i de la contínua correcció d’errors fins assolir l’èxit que, tanmateix, serà només temporal perquè noves recerques potser modificaran el que avui tenim per immutable, així avança la ciència. Són qüestions que tothom hauria de tenir ben presents, principalment els polítics, els gestors, i molts dels mitjans de comunicació que, per manca de coneixement o de forma voluntària, ens donen una visió esbiaixada de la ciència. Les informacions que he anat recollint després de saber quines eren les persones premiades i el motiu de la concessió, em deixen les següents conclusions sobre la idoneïtat del Premi Nobel: 1) pel reconeixement de l’esforç i tenacitat de la premiada i el premiat, anys de treball i publicacions, algunes severament criticades; 2) per la gran transcendència de la vacuna que ha permès frenar la perillositat de la Covid-19; 3) per la importància que té en Ciència la investigació bàsica i la col·laboració entre especialistes de diferents camps; 4) per enviar un missatge a l’irresponsable populisme anti-vacunes fruit de la desinformació i la credulitat no justificada. La història de la medicina és prou contundent sobre el paper de les vacunes; un altra tema són les desigualtats en la seva utilització, i els guanys desproporcionats que pot haver-hi en la seva comercialització.

Biel Moyà (biòleg) – Biel.moya@uib.cat