En Franco té una camisa
tota plena de botons
i li ha passat pes collons
que a les deu sigui migdia.
Amb aquesta expressiva cançó els mallorquins assumiren el canvi d’hora segons el sistema CET (Temps Central Europeu) que el general gallec va fer aplicar perquè l’hora de l’Espanya franquista coincidís amb la de l’Alemanya nazi. Això va ser l’any 1940. Anteriorment ja hi havia hagut canvis d’hora; per tal d’establir una hora única, l’any 1901 el govern espanyol va establir que s’ajustaria a la del meridià de Greenwich (fent que l’hora de tota la Península amb les Balears coincidís amb l’hora GMT, la mateixa que ara tenen a Anglaterra o a les Canàries).
Adduint motius d’estalvi energètic, després de la crisi del petroli dels anys setanta, progressivament, alguns països europeus i els Estats Units varen implementar un sistema variable per a l’estiu i l’hivern que permetés un major aprofitament de les hores de sol. El govern espanyol l’any 1981 arribaria a adoptar aquest sistema i, llavors, el canvi s’hauria de fer el darrer diumenge de març i el darrer diumenge de setembre, però finalment el 1996 establiren que el canvi d’hora d’estiu al d’hivern es traslladaria al darrer diumenge d’octubre.
En resum, tant per les camises d’en Franco com per l’enèsima crisi de combustibles, la matinada de diumenge a les 3 h canviarem d’hora i seran les 2 h. De cada dia són més els rellotges que fan el canvi automàtic, però no us descuideu de fer girar les manetes o d’ajustar el panell numèric dels rellotges que ho necessitin.
