Tothom té clar que el Pla de Mallorca, de pla no en té res. El centre de l’illa és ple de petits turons i puigs, així com comellars, tot i que, vist globalment, és una gran planura. És com en el llit fet, tenir el llençol arruat: és pla, però amb algunes imperfeccions.
Des del punt de vista geològic està ben estudiat, el Pla: vegeu per exemple Història de la vida a Mallorca. Apunts de Geologia i Paleontologia, Documenta Balear, 2022, i Santa Eugènia. Natura i Medi, Produccions Estelroig, 2009, tots dos del taujà Bernat Morey Colomar. Un dia en parlarem a la secció de ciència de DíNGOLA.
Hi ha una certa bibliografia que parla del concepte de Pla de Mallorca des d’un punt de vista més geogràfic (és a dir, des del punt de vista de la geografia, més que de la geologia, per dir-ho d’alguna manera). També trobarem nombrosa hemeroteca en aquest sentit. Gabriel Mayol us en fa un resum a la publicació comarcal TotPla (fes clic). A “Per què s’anomena el Pla si no ho és?” Mayol us parla de l’evolució de la idea de Pla de Mallorca, com a comarca. En cinc minuts de lectura, la publicació en el digital TotPla -un mitjà que cobreix, precisament, la informació del Pla de Mallorca- us fa un repàs a la consolidació de la idea del Pla de Mallorca com a comarca (geografia humana). Us recomanam la lectura d’aquest article, ja que ens ha semblat molt pedagògic i en la línia editorial de DíNGOLA, de #país (fer, construir país).
Ja ho va dir Miquel Puiggròs, coordinador de DíNGOLA, en el discurs durant la festa dels 50 números de la revista en paper: «el Pla de Mallorca és un país: és la part de Mallorca on més es percep identitat pròpia, i on tots ens coneixem».
dingola.net 