Josep Miquel Arenas Valtònyc (la Pobla, 1993) va passar la seva adolescència a Sineu. Va ser aquí on començà a gravar qualque tema i a fer videoclips amb els paratges del Camp d’en Pineta i l’ermita com a fons. Arran de les lletres d’aquelles cançons, de quan just tenia 18 anys, va ser quan el neofeixisme amb connivència amb l’aparell juridicopolític d’Espanya el perseguiren fins aconseguir entimar-li una condemna que l’hauria duit a la presó. Vist com han anat les coses, sobretot en relació a la monarquia espanyola i el funcionament de les clavegueres de l’estat, comprovam que Valtònyc va fer curt en les seves denúncies. Més de cinc anys a Bèlgica per a evitar presó però, sobretot, per a denunciar el que ell i molts de col·lectius que li hem fet costat consideram un atac a la llibertat d’expressió, han acabat avui amb l’arribada a Sineu. Mentrestant, el seu exili i la seva lluita judicial va servir perquè Bèlgica -amb un gest històric- es reafirmàs com a estat compromès amb el dret a la llibertat d’expressió quan va eliminar el delicte d’injúries a la corona de la seva legislació, quan consideraren que contravenia els més bàsics principis constitucionals de la Unió Europea.
L’arribada
El mateix Carles Puigdemont el va acompanyar des de Waterloo fins a la frontera amb França. El conseller que també ha viscut l’exili fruit de les condemnes del procés, Lluís Puig, l’acompanyà fins a Salses, on hi ha la Porta dels Països Catalans. D’allà li quedaria el darrer tram peninsular fins arribar a l’aeroport de Barcelona per embarcar-se cap a Mallorca.
Avui de matí ha estat rebut a l’aeroport de Son Santjoan, més tard a les 11 h s’havia organitzat una rebuda -ahir dissabte corrien missatges amunt i avall- a Sineu, lloc on començà tot i on es clou el periple. En Valtònyc ja és aquí.
dingola.net 