“SIMBIOSIS”, una exposició que tanca els actes del 25N

Demà dissabte dia 2 de desembre a les 12’30h a la sala d’expsocions de l’Ajuntament hi haurà la inauguració de l’exposició pictòrica “Simbiosis”.

Yolanda Costa, gallega i resident a Mallorca des de fa 5 anys -2 d’ells a Sineu- és restauradora d’art i dirigeix la conservació d’una col·lecció de pintura d’una fundació a Madrid, una activitat que compagina amb la coordinació i el muntatge d’exposicions.

Les primeres pintures que creà, ja des de Mallorca estant, nasqueren de la improvisació sobre papers reciclats, jugant amb colors i textures, mesclant ingredients, rompent-los, afegint-n’hi, diluint-ne… Una gran part foren resultat d’un experiment amb aigua, pintura i el joc amb els temps d’assecatge.

El que cerca en la pintura és una connexió amb la natura: vibrar a través de la pintura amb petites zones de la terra, de la mar, de les estacions… Pots sentir aquestes zones del nostre entorn únicament si t’atures uns moments a contemplar-les per apreciar-ne els seus colors i textures úniques, increïbles i impossibles de trobar en cap cosa artificial.

La seva primera sèrie Raíces fou presentada a Formentera i a Palma l’any 2022. Començà amb pintures que cercaven connectar amb aquestes arrels amb les quals creixem, amb el nostre voltant natural. Alguns dels colors de la sèrie transporten a la muntanya, a la terra, a la sembra, a la fruita de temporada… Altres pareixen submergides dins l’aigua, en aquests blaus que tant apreciam en aquesta illa. Altres de colors violacis connecten més amb les arrels maternes, amb la mare Terra i amb la dona que ens dona vida.

Enguany l’exposició “Simbiosis” fa una passa endavant i relaciona l’espectador amb la pintura i la natura però també connecta, a través d’un diàleg visual i col·laboratiu, les peces entre elles, les obres amb el visitant i les relacions interpersonals. Va ser presentada fa uns mesos a Galícia.
És una exposició plena de color, on s’estableix una connexió simbiòtica entre el color i la textura, que transcendeix els límits individuals de cada obra i la dota del pes que mereix la seva relació amb el seu voltant; la unió de cada persona amb el seu entorn; la comunicació de l’ésser humà amb la natura; la interacció biològica entre organismes, de l’espai amb els petits elements; de l’individu amb els seus propers.