Aquest 26 de desembre, a Sineu, és dia feiner. Recuperam un article de la revista Díngola número 50, sobre el despropòsit de les segones festes:
El ple de l’Ajuntament de Sineu va aprovar en un dels darrers plens per unanimitat els dies festius locals de 2024, Sant Marc i dia 26 de desembre, Segona Festa de Nadal. Sant Marc, segon patró de la vila juntament amb la Mare de Déu d’Agost, són les festes clàssiques del calendari laboral sineuer, descomptant Sant Antoni, que enguany cau del carro dels festius. Ja fa anys que la festivitat del sant anacoreta egipcià va entrar en decadència a Sineu, fos per un motiu o altre, es veia bé que les beneïdes celebrades el capvespre de dia 17 de gener -si queia entre setmana- eren ben magres. La festa, més que celebrar-se, havia entrat en una inèrcia forçada de fer desfilar els pocs i abnegats participants davant un públic que no amagava la seva desinflada fervor santantoniera any rere any. Darrerament, dins la passada legislatura, posaren fil a l’agulla i les beneïdes es passaren al dissabte següent a la diada antoniana; prenien així una nova embranzida que almanco ha aconseguit recuperar públic i participants (carrosses i animals duits a beneir, sobretot). Per tant, la diada del patró dels animals quedava retallada a l’ofici que li dediquen a l’església, l’encesa del fogueró amb torradissa i el correfoc; tot això ja en fer fosca, quan la majoria de gent ha acabat les seves obligacions laborals.
Celebrar entre setmana el patronatge de Sant Marc i, fins ara, el de Sant Antoni completava la quota municipal de dies festius (cada localitat en pot triar dos). Això feia que, segons quins dies decidís triar el Govern de les Illes Balears -que en tria tres-, qualque dia de festa tradicional a Mallorca no fos declarat dia festiu a Sineu. Això és el que passa enguany amb dia 26 de desembre i el que passarà a molts de pobles, altra vegada, l’any que ve. La Segona Festa de Nadal ha quedat exclosa dues vegades consecutives dels festius posats pel Govern, curiosament, la primera pel pacte d’esquerres i ara pel del PP amb suport extern de l’ultradreta. Ni d’un vent ni d’un altre han tengut en consideració la tradició secular de celebrar aquest dia fora fer feina.
| Quin sentit té protegir festes i tradicions al mateix temps que tomben les dates senyalades? Parlam de les segones festes, sense dubte. Els Dilluns de Pasqua i de Nadal que sempre seguit, els darrers anys, han caigut del calendari festiu i, si un cas, han hagut de “ser salvats” per gràcia dels Ajuntaments. Almanco a Mallorca, les segones festes són dies de trobada de moltes famílies -trobada gastronòmica, habitualment- com a epíleg de Nadal o de les festes de Pasqua. Dies alliberats de compromisos laborals que, sobretot en cas de les parelles, permeten fer cas i reunir-se amb l’altra banda de família (siguin sogres, siguin pares, nores i gendres, oncles, germans o cosins… això al gust de cada estructura familiar). Ja fa un bon grapat d’anys, però, que el Dijous Sant es declara festiu a les Balears i mai es mira prim a l’hora d’afavorir les festes més nostres, les segones festes. Ja no en parlem de les festes que venen per mandat –consenso democrático, en diuen- del Govern espanyol (algunes amb clar i llampant sentit de la política uniformadora vers les constitucionals nacionalidades, com aquella que abans deien de la Raça…). La identitat d’un poble va lligada al seu passat i la dels mallorquins ens remet a l’Edat Mitjana, llavors trobarem nítidament ben a la vista l’acta fundacional l’any 1229. Si tiram més enrere trobarem l’explicació de per què tota la nació catalana comparteix aquesta quimera de celebrar les segones festes. Hem de recular fins a la creació dels comtats catalans i el seu origen carolingi. Sí, parlam de Carlemany, d’aquell territori que a l’escola anomenàvem Marca Hispànica i d’aquell temps en què el territori on se celebrava Nadal i Pasqua no arribava gaire més avall de Barcelona. En el segle IX la Catalunya Vella pertanyia a l’imperi fundat per Carlemany i depenia del bisbat de Narbona, a diferència de la resta de la península Ibèrica cristiana, dominada pels gots i vinculada amb el bisbat de Toledo. N’hi ha que argumenten que s’allargava el temps no laborable a l’endemà de la festa (Nadal, Pasqua i Cinquagesma) per mor que en aquell temps molts de pics era necessari fer desplaçaments llargs per tal de poder-se reunir tota la família, cosa que anava vinculada a la idiosincràsia dels pobles carolingis, a diferència dels pobles gots (amb uns costums no tan lligats als clans familiars). Les segones festes varen arrelar a molts de territoris que estaren sota domini carolingi i és per això que són dates festives conservades a nivell estatal per exemple a França, Alemanya, Àustria, Itàlia… Com així molesta més que una busca dins un ull aquest tret diferencial que ens entronca amb la resta d’Europa? Què pot dur de mal un costum -un altre més- característic dels Països Catalans? Ep! Ja pot ser que la pregunta es respongui tota sola, just en pronunciar-la… |
[text de Joan Munar]
dingola.net 