
El sineuer Pedro Álvarez ha començat “fort” aquests primers mesos com a diputat al parlament. Recordem que en una de les seves primeres accions mediàtiques, va presentar el projecte que, d’anar endavant, serà un dels més importants per a Sineu aquesta legislatura, i un dels més interessants a l’àmbit del Pla de Mallorca: la compra i restauració de l’espai natural de les antigues mines de lignits de Sineu.
Com ha anat informant puntualment DíNGOLA, Álvarez va presentar una proposició no de llei per demanar al govern la compra i rehabilitació d’aquest espai, proposició que va comptar amb els vots favorables de MÉS per Mallorca.
Ja en la legislatura 1999-2003, l’Ajuntament de Sineu, aleshores governat per Andreu Matas (aleshores Sineuers Independents, ara cap de MÉS per Sineu), va estar a punt d’adquirir –a través de l’ecotaxa, quan el llubiner Celestí Alomar era Conseller de Turisme– l’espai natural que inclou el llac de les mines i el veïnat Puig de son Bou. En concret, a la mina que ocupava l’àrea on ara hi ha el gran llac, entre els anys 1982 i 1985 s’hi extragué carbó a cel obert, fins que les filtracions des d’una vena d’aigües subterrànies van impossibilitar continuar amb la tasca. El gran clot format es va omplir d’aigua i, amb el temps, la natura hi va fer la seva feina i hi tengueren lloc els pertinents processos biològics que dugueren aquest espai a l’estat actual, amb una notable riquesa en flora i fauna, que l’Ajuntament de Sineu va qualificar com a Terreny Rústic d’Interès Paisatgístic a les Normes Subsidiàries (aprovades inicialment el 1985, i amb les modificacions de la Comissió Insular d’Urbanisme el 1990).

Si la proposta d’Álvarez va sorprendre i deixar “en pèl” molta gent, encara ho farà més ara. I és que DíNGOLA ha sabut que la intenció d’Álvarez és comprar Defla, i que precisament les bolles de Defla siguin el punt d’entrada a l’espai natural de les mines. La compra implicaria unes 180 quarterades (unes 250 hectàrees), que per tal que us en faceu una idea, equivalen a la superficie de la gespa d’uns 180 estadis del Barça (el Camp Nou). Amb això Álvarez es penjaria la medalla encara més grossa front als ecologistes: crearia una enorme finca pública que inclouria zona de llac (les antigues mines), un puig amb pinar i garriga (Puig den Bou), zona cerealística (entre les mines i Defla), i l’alzinar més gran del Pla de Mallorca (Defla). El president del PP de Sineu vol passar a la posteritat com el més ecologista de tots.
DíNGOLA també ha sabut que el batle, Tomeu Mulet, va mostrar preocupació quan va ser informat pel mateix Álvarez: «te’n vas del cap, els senyors de Defla ens mataran». I és que, segurament, hauran d’expropiar, perquè el VI Comte d’Espanya, Josep-Joan d’Espanya, no vol vendre. I aquí hi ha el marron: com s’ho faran amb la por que té Mulet d’expropiar un misser metre de terreny de terra d’aufaus per ampliar el vial?. Mulet li va dir a Álvarez «no hi hauria d’haver fallos eh!, no fos cosa haguem de posar de sa butxaca noltros».
Segons càlculs de DíNGOLA, la superficie de l’espai natural mines – Puig den Bou – Defla (la part ombrejada en el mapa adjunt) seria bastant semblant a tot el casc urbà del poble.
| +INFO DíNGOLA va publicar un extens dossier sobre les mines de Sineu ara fa dos anys. Vegeu «DOSSIER ESPECIAL: QUÈ N’HEM DE FER DE LES ANTIGUES MINES DE SINEU?» Miquel Puiggròs; Gabriel Moyà; Joan Vanrell; Díngola núm. 42; novembre 2021. |
