[8M] Generacions enllaçades

Joan Josep Bonnín.
8M. Dones, paraules i patrimoni. 2024.

El diccionari Català-Valencià-Balear en una de les definicions de llaç diu: Lligam; allò que uneix estretament.

Per crear un lligam estret amb algú cal temps i dedicació, i un dels millors exemples el tenim si miram una mare i els seus infants. La criatura connectada mitjançant el cordó umbilical a la seva mare, una vegada arriba al món necessita seguir notant seguretat, tenir una confiança amb algú. Apareix així un fil invisible que uneix aquestes criatures i que amb el pas del temps s’anirà reforçant. Com si d’una corda de seguretat es tractés, un individu n’ajuda un altre i ambdós comparteixen vivències, coneixements, experiències i també pèrdues i dificultats.

Així, en el dia a dia de la nostra societat, ens trobem persones que, fruit dels anys viscuts, són testimonis vius de les seves generacions. És clar que cadascú de nosaltres viu de manera diferent als seus avantpassats, la societat evoluciona però això no significa que no caiguem en la mateixa pedra. Els llaços que uneixen cadascuna de les generacions que conformen el poble de Sineu ens han de permetre superar els obstacles que se’ns presenten actualment.

Per aquest motiu amb el quart passeig en clau de dona, volem destacar les diferents generacions enllaçades que encara podem trobar al nostre municipi i que amb el seu testimoni ens permetran conèixer d’on venim i cap on anam. Són exemples d’una activitat econòmica bàsica que ha format part del dia a dia del poble durant molts anys: mares i filles, sogres i nores, ties i nebodes, etc.

El camí per algunes va ser difícil en un primer moment ja que hagueren de fer front a la mentalitat de l’època, encara que aquest encara perviu una mica. Elles foren dones emprenedores, carregades de coratge i estima envers el negoci que volien dur endavant. Els relleus més joves van trobar el camí una mica més aplanat, però també n’hagueren de superar de nous amb algunes dificultats, com és la combinació de negoci i família, feines de la casa, etc. que amb els consells i ajuda de les generacions passades pogueren afrontar millor. La lluita continua, però amb el coneixements adquirits de mica en mica, saber agombolar els diferents clients i només amb una mirada veure o notar què és el que vol, fa de tots aquests negocis un lloc de trobada, d’intercanvi d’opinions, de secrets i xafarderums, llocs on realment ens sentim com a casa i on moltes vegades ens fan pujar l’autoestima.

Aquest any hem escollit diferents negocis:

a. El primer el trobam relacionat amb la cuina i el saber fer rere els fogons. Les receptes dels plats tradicionals, els aromes de les espècies, les olors dels plats acabats d’elaborar. El restaurant Es Cos va ser un dels primers restaurants de grans dimensions del nostre poble on poder reunir la família i amics i convidar-los a posar els peus baix la mateixa taula.

b. El segon el trobam relacionat amb queviures. Cafè acabat de moldre, manats de grells, fonoll, bledes. El caixonet del producte estrella damunt el taulell, segons la temporada podrien ser maduixes, xampinyons o esclatasangs.
És a Can Tòfol, on durant els darrers cinquanta anys na Joana ens ha despatxat que hi trobam la definició de petit comerç.

c. El tercer estava relacionat amb els productes de la llar i drogueria, on podies comprar claus, grampons, a pes. També podies comprar laca, parafina, oli per untar els mobles, eines del camp, gàbies, corda, melons i alls conreats per la família… Aquest negoci el trobam representat per Can Barona, una nissaga familiar lligada d’alguna o altre manera al comerç.

d. El quart negoci el podem relacionar amb el culte al cós i la bellesa personal, on els tractaments, els colors dels esmalts, les cremes facials i corporals permeten en certa manera recupera-nos dels esforços diaris. En aquest cas destacam la dona que va obrir la primera estética del nostre municipi i la generació que n’ha agafat el relleu, n’Antònia Noguera, Serigot.

Si hem de cercar un nexe comú entre els negocis i les persones que hi ha al davant de tots ells, podem dir que són o han estat part de la columna vertebral del nostre municipi, ja que han estat eixos o punts de trobada, on les veinades i veïnats de les diferents barriades han pogut i poden intercanviar opinions, posar-se al dia del que passa al municipi.

També són negocis on la proximitat entre el client i la persona que el dirigeix, esdevé completa i el tracte és gairebé familiar, un fet que afegeix un cert grau de qualitat als diferents negocis esmentats i que les grans superfícies no poden oferir.