Demà dia 16 de març a les 11 h en el claustre de l’ajuntament l’equip femení de futbol del Sineu rebrà un reconeixement de mèrits atorgat per l’associació feminista Dones d’Arrel. L’associació ha fet públic el decàleg de mèrits pel qual han considerat atorgar la distinció a l’equip que podeu llegir complet just davall aquestes línies.
-DECÀLEG DE MÈRITS-
L’associació Dones d’arrel considera que l’equip femení del CE Sineu sou mereixedores d’aquest reconeixement per les següents raons, entre moltes altres més:
Per la iniciativa puntera, l’esforç continuat i la dedicació intensa de l’equip:
Les dones porten jugant al futbol des de fa tants anys com els homes però sempre s’havia ocultat i ignorat la seva activitat. Durant el franquisme les dones no eren ben vistes si feien esport i, als anys setanta, per exemple, n’hi va haver moltes que es van enfrontar a amics, familiars i institucions per fundar una secció femenina de futbol. Foren ignorades.
El futbol femení ha crescut durant les últimes dècades a base d’enderrocar portes, de superar prejudicis i d’exigir respecte. Avui, també, a base de demostrar que és molt rendible apostar per ell.
Vosaltres en sou un bon exemple, aquí i ara, a Sineu.
Per un acte de justícia:
Aquesta iniciativa vostra de formar un equip ens ha fet justícia a totes i fonamentalment a aquelles nines que no pogueren jugar a futbol perquè no tenien on i ningú no les acceptava. Les dones hi tenim tot el dret i aquest el personificau i el viviu amb tot el gust i l’entusiasme possibles. El que passa ara és fruit d’una feina de moltíssims anys per aconseguir unes condicions dignes i sou la baula que estimula l’interès de les futures generacions.
Heu remogut els fonaments d’un esport, tradicionalment molt conservador. La vostra lluita ha millorat molt la vida futbolística. El futbol femení i el moviment feminista en general han donat una lliçó al món quan han demostrat que determinades actituds ja no són tolerades i s’han enfrontat als comandaments d’aquest esport.
Genera molta alegria l’avanç en igualtat que representau ja que esborra l’estereotip que pesava sobre l’esport de dones, com si fos una versió discapacitada del masculí.
Per la capacitat de superació demostrada i la consecució de la Lliga:
Enhorabona per la consecució de la Lliga regional però més enhorabona encara per la vostra feina diària i silenciosa. La vostra tasca representa molt per a la nostra societat. Estaria bé que les futbolistes no haguéssiu de reivindicar cap dret -perquè voldria dir que ja els gaudiu- i poder centrar-vos a jugar i que parlassin de vosaltres únicament pels vostres èxits esportius.
Fins fa poc temps no era habitual parlar de dones futbolistes. Però això ha canviat: l’equip de futbol femení d’Espanya ha guanyat el Mundial i el Barça de futbol femení ara surt a la televisió i omple estadis.
Vosaltres heu obert el camí. I aquest premi de Lliga és un primer pas. Endavant!
Per contribuir a la igualtat i eliminar les diferències de la realitat:
Els mitjans de comunicació, els sous, els premis, el reconeixement públic,… encara no són iguals entre el futbol masculí i el femení però les dones representau una de les avantguardes a l’hora d’aconseguir la igualtat efectiva de drets. Per exemple, les diferències salarials són molt profundes i no cal insistir en les condicions de treball vinculades a la maternitat.
El 2019 la selecció de futbol femenina dels Estats Units va demandar la federació del seu país i exigiren el mateix sou que cobraven els homes. Les jugadores guanyaren la batalla.
Esperam que passi el mateix amb la demanda presentada oficialment amb les reivindicacions que fa un any provocaren la renúncia de 15 futbolistes espanyoles a la selecció.
Per l’exemple de vida sana:
Practicau un esport que implica molta dedicació i energies però:
El futbol millora l’estat físic
Diverteix i entreté
Contribueix a estar més sanes i en bona forma
Relaxa i dona energia
És una forma de relació social
Permet compartir oci, interessos, amistats, experiències, aventures,…
Molts altres que ara no podem enumerar perquè es faria interminable.
Vosaltres sou un exemple de salut i de formació.
Per ser un model per a tothom:
El futbol femení s’està guanyant el seu espai en un entorn que segueix essent molt masclista. Les jugadores rebeu discriminacions de molts tipus. Per exemple,
– guanyen molts menys doblers que els jugadors homes. Un exemple clar pot ser el de l’Alèxia Putellas, que guanya en un any els mateixos doblers que molts jugadors de l’equip masculí del Barça en un sol mes.
– algunes han patit agressions per part d’homes del seu entorn de feina, com la jugadora Jennifer Hermoso i altres molt més greus d’assetjament que han aparegut als mitjans.
– sovint es diu als nins que han de jugar a futbol i que les nines han de fer esports com la dansa o la gimnàstica. Fins i tot, hi ha gent que afirma que les al·lotes no són bones per a l’esport.
Però no és així, perquè tothom pot practicar tots els esports, siguis nin o nina. Per exemple, un al·lot pot fer ballet o patinatge i una jove pot jugar a futbol o practicar arts marcials. Depèn del seu gust i capacitat.
Heu enriquit l’esport amb una altra forma de jugar:
El futbol femení fa temps que existeix als marges del sistema i no és just, però ha estat un avantatge ja que al marge hi fas el que vols. Les dones no juguen al futbol dels homes, concebut com un joc que només sap fer doblers, que ho converteix tot en producte i espectacle. Jugau de forma més lliure, sense tanta d’estufera i menys violència.
La FIFA demostrà poca consciència quan va anunciar que l’autoritat de turisme saudí, Visit Saudí, seria la patrocinadora del Mundial que va guanyar la selecció espanyola. L’absurd que un dels països en què menys són respectats els drets de les dones patrocinàs un mundial de futbol femení provocà la reacció contundent de les jugadores, incloent moltes de les seves màximes estrelles, i obligà la FIFA a fer marxa enrera. Ara és patrocinador de La Liga, l’espanyola,però ningú n’ha mostrat rebuig.
Perquè canviau el futur cada dia que jugau:
Ara s’ha fet el primer pas però sabem que en falten molts d’altres. No hi ha suficients entrenadores, àrbitres, directives, jugadores,… Segons diversos estudis,
– 7 de cada 10 persones que fan esport són dones. Però en l’esport federat, que organitza competicions i partits, hi ha 4 vegades més homes que dones.
– El nombre d’homes que estudien per dedicar-se a l’esport és 3 vegades més gran que el nombre de dones.
– A la carrera que fan les persones que volen ser professores d’educació física només 2 de cada 10 estudiants són dones.
– A més, en aquests estudis, no es parla gaire sobre esport femení ni sobre dones esportistes.
– Això fa que moltes dones que volen ser esportistes o professores d’esport ho acabin deixant perquè tenen més complicacions perquè les contractin.
– Només 2 de cada 10 entrenadors són dones.
– Hi ha molt poques àrbitres dones.
– El nombre de presidentes en clubs esportius és ínfim. Per cada dona que és presidenta d’un club esportiu hi ha 4 homes presidents. És a dir, poques dones manen.
Cada vegada hi ha més dones esportistes, entrenadores i presidentes. Actualment vivim un esclat del futbol femení. Les grans empreses s’hi acosten, com Iberdrola, l’empresa elèctrica que el 2016 prometé inversions i les primeres retransmissions televisives. Dos anys més tard, el 2018, la Federació Catalana de Futbol llançà la campanya “Orgullosa”, que donava visibilitat al futbol femení i ajudes econòmiques als clubs. A continuació el Reial Madrid i molts altres continuaren el mateix camí. I així molts altres menys rellevants.
Tenir referents femenins és importantíssim: els resultats del vostre esforç donarà fruits d’aquí uns anys.
El futbol és escola de sororitat:
Sabem que el futbol masculí és un gran negoci i les empreses d’entreteniment, les esportives i les grans corporacions necessitades d’un bon rentat d’imatge cerquen nous públics i ofertes. Últimament, també, les al·lotes comencen a tenir mànagers, a rebre ofertes i contraofertes: els doblers han entrat al futbol femení; l’individualisme, també.
Abans els vestidors eren escola de col·lectivitat i refugi. I per a moltes generacions i durant molt de temps, els equips de futbol han estat espais de llibertat. En aquests espais hi han habitat feminitats no normatives i dissidències de gènere i han estat mons on explorar la sexualitat i el desig sense normes imposades. Per a moltes, el futbol ha estat una salvació, un espai segur des d’on protegir-se del rebuig de famílies, d’amics i de la societat.
El feminisme ha marcat límits. Vivim una etapa de canvis profunds i encara que hi hagi desigualtats, la situació està canviant a poc a poc. Això no només passa amb les dones, també cal treballar per incloure les persones LGTBIQ+ i les persones amb discapacitat.
El futbol femení és aquí per quedar-s’hi:
Els masclistes i misògins que veuen en qualsevol avenç social de les dones una trampa o un truc contemplen amb por els rècords històrics d’assistència als camps, la demanda creixent d’informació per part dels aficionats, les audiències de televisió o les portades en diaris i webs, no només d’informació esportiva. La darrera final de la Champions League femenina que es disputava a Torí n’ha estat una bona prova.
Hi ha múltiples factors que expliquen el bon moment actual. L’auge del moviment feminista n’és un. A poc a poc, els prejudicis estan desapareixent davant l’evidència que les dones poden jugar a futbol i divertir i entretenir, quan hi ha una estructura al darrere.
La visibilitat, a més dels recursos, és clau, així com la professionalització.
Visca l’esport igualitari. Enhorabona i endavant!
dingola.net 