Ahir migdia Dones d’Arrel va fer lliurament del reconeixement anual amb motiu del 8 de Març a l’equip femení de futbol del CE Sineu.
Les paraules amb què reberen el guardó varen ser aquestes:
Bon dia a totes i tots. Ens omple d’orgull ser aquí avui, després de més de set anys de feina en un projecte que no ha pogut ésser més gratificant. Com sabeu, fa uns anys, el Sineu Femení va començar com un grup d’al·lotes arreplegades, algunes que havien jugat sempre i altres, que pel que fos, no havien tocat una pilota mai.
En el seu origen, aquell equip es va convertir un espai segur per fer allò que sempre havíem volgut fer. Coincidir amb altres nines, al·lotes i dones que partíem de les mateixes condicions, ens va donar confiança per endinsar-nos en la pràctica d’un esport molt masculinitzat. Ara mateix, aquells sentiments de vergonya, de fallar, de por al ridícul o a la humiliació en cas de no fer-ho bé pareixen irracionals però la sensació era que per practicar un esport d’homes ho havies de fer molt bé per no ésser qüestionada.
Així, el coratge va venir del sentiment que no ho fèiem totes soles, que juntes érem més fortes que tot allò. La vergonya i la por varen desaparèixer perquè estàvem convençudes que valia la pena intentar-ho.
Pràcticament totes nosaltres havíem crescut sense referents femenins al futbol i, en general, al món esportiu. Sempre tendim a pensar que els referents són aquelles persones més grans que ho han fet tot abans que nosaltres. Però curiosament, en aquell moment, el fenomen va ésser invers.
Nosaltres vàrem trobar els nostres referents en les joves que venien al darrere, en les nostres pioneres del futbol base, que mai no cregueren que no mereixien un lloc en els seus equips, ni que no eren tan bones com els seus companys. Vosaltres també sou l’essència del Sineu, jugadores com na Maria Fernández, na Clàudia Jofre, na Marta Roldan, na Lluïsa Ramis, na Paula Jofre, na Catalina Crespí… sou referents.
Aquest també era un dels nostres objectius en crear aquest equip i sentim que, en certa manera, hem aconseguit crear referents per les que vénen després de nosaltres. Sentim que ara, per a moltes nines tot serà molt més fàcil i ens agradaria esdevenir un referent per a aquelles que vulguin practicar qualsevol esport. Una mostra n’és el fet que haguem aconseguit crear un segon equip femení, ple de dones joves que han tornat a desafiar la por del què diran i amb moltes ganes d’aprendre.
Dit tot això, la millor recompensa de tots aquests anys de feina no és aconseguir un campionat de lliga i l’ascens, ni el creixement com a equip i jugadores, que ens ha permès l’experiència en una nova categoria més exigent. La millor recompensa és haver creat una xarxa de dones, de diferents edats, de Sineu, dels voltants, i de diferents nacionalitats. Amigues que són companyes, companyes que són germanes.
Totes sabem que, si no fos per les companyes, per les ganes d’anar a entrenar cada dia, per la xerradeta després dels partits, no seríem capaces d’aguantar una invisibilització constant, comentaris masclistes a voler, tractament paternalista o, per contra, totalment indiferent per part dels àrbitres i per part de la pròpia Federació Balear de futbol, que considera que els líniers només es necessiten en partits masculins.
Sempre reivindicarem que és necessari apostar per la qualitat del futbol femení, però el que s’està fent no ha de decaure perquè no en tenim suficient.
Per acabar, volem mostrar el nostre agraïment al nostre club que, cada vegada, ens ha donat més i més suport, que ens permet retornar qualque cosa al poble que ens ha vist créixer i que ens permet defensar aquest escut.
Gràcies a Dones d’Arrel per la tasca que fa al nostre poble, per deixar-nos participar en taules de diàleg i en actes com el d’avui. També agraïm la col·laboració de l’Ajuntament i la Biblioteca.
Gràcies per intentar aconseguir un món més just, per celebrar allò que les dones o col·lectius de dones del nostre poble aconseguim.
Gràcies a les que varen començar al futbol base, a les que ens vàrem atrevir més tard, a les que es varen afegir al millor equip (al manco al nostre) i les que avui, continuen la nostra tasca amb un segon equip femení a Sineu. Gràcies companyes, perquè sense vosaltres no hi hauria Sineu Femení.
Visca Sineu, Visca el Sineu i Visca el Sineu Femení.
dingola.net 