Mostram una imatge molt superficial, i més ara, amb Internet i les xarxes socials. I als pobles petits, des de sempre, hi ha un llenguatge que escandalitza «tot i que els primers exemplars d’aquest llibre els vaig vendre a la sortida de missa».
Tolo Carretero

Potser escandalitza no el llenguatge, sinó el mateix fet d’apel·lar a certs temes. Carretero diu que hi ha pornografia en molts dels seus versos, però per ventura podem dir que, més que pornografia, el que hi ha és una apel·lació als instints més primaris dels animals i, per tant, dels humans: sexe, bregues (=guerres)…
Carretero explica que els versos són el resultat d’una època. Entre 2014 i 2017, època convulsa mentalment… sentimentalment?… sexualment… per a Carretero. De fet, eren la seva alliberació. Una acció terapèutica. La bibliotecària municipal i redactora de DíNGOLA, Antònia Real, ja ha dit abans de xerrar Carretero, que es tractaria un tema lligat a la salut mental. I és que avui, 21 de març, és el Dia Mundial de la Poesia, i la Biblioteca Municipal ha organitzat la presentació de En nuestro mar, Rojo Putón (Ed. Talón de Aquiles, 2024), un poemari de Tolo Carretero Gili, resident a Sineu des de fa dues dècades.

Feia anys que Carretero no havia obert la carpeta, estotjada en un racó del disc dur de l’ordinador, però un dia qualsevol la va tornar obrir, i va decidir enviar els esborranys a l’editorial. I, sorpresa seva, després d’uns dies va rebre una telefonada de l’editor, que li va dir que li publicaven el llibre.
«Vaig fer els versos fa anys, en una època mentalment convulsa» ha explicat l’autor. Poemes que, després d’anys, ja no tenen cap vigència ni el mateix sentit. La persona que, per ventura, provocava l’explosió de l’instint, ara ja no significa res. I al revés, coses passades que són més vigents que mai: xerrant dels atemptats de París del 2015, podem identificar-los amb el que succeeix ara a Gaza.


Per cert, xerrant de poesia, avui la Biblioteca ha “alliberat” poemes en llocs clau del poble. Fes clic aquí per conèixer la seva ubicació i, per tant, trobar-los i llegir-los.
