Joan Vanrell
D’entre les tradicions que formaven part del nostre costumari religiós en els dies de la Setmana Santa, en el record dels més majors, roman encara la visita anual del rector o d’un vicari a totes les cases del poble i a les possessions per aspergir-hi aigua beneïda –el solpàs– i la recollida dels bitllets de les panades, durant el capvespre del Dissabte de Glòria.
El Dissabte Sant, a les 9 h, a l’església es realitzava la «bendición del fuego nuevo, del Cirio pascual; lectura de las doce profecías; bendición de la Pila bautismal; canto de las Letanías de todos los Santos; Misa y Vísperas pascuales».[01] Quan el rector acabava d’entonar el ‘Gloria in excelsis Deo’, esclatava el trepidant repic de totes les campanes del cloquer parroquial, fent callar el so sec de les maçoles. Després de dinar, a les 15 h, s’iniciava el Solpàs, «la bendición de las casas de la villa con agua bendita de la mañana». El prevere, en arribar a cada casa, saludava dient ‘Pax Huic domui’, al que l’escolanet responia ‘et omnibus habitantibus in ea’, que significa: ‘la pau sigui en aquesta casa’… ‘I a tots els que habiten en ella’; després resava l’antífona ‘Vidi aquam’, i la pregària de la benedicció pasqual de la casa mentre realitzava l’aspersió. Uns dies més tard, el Dijous de Pasqua, es realitzava «el Sal-Pas por los predios de la localidad».
Hi havia la creença popular, que res tenia a veure amb el significat religiós del solpàs, que era la benedicció de les panades, requisit necessari per poder-ne menjar. Coincidint amb la benedicció de la casa, l’escolanet que acompanyava el prevere enfilava els «bitllets de ses panades» amb una agulla sequera ben llarga.
Aquests bitllets eren ‘l’albarà que donava el confés als seus penitents per acreditar que havien complert el precepte pasqual’; exercien tres controls: el de l’examen de la doctrina, el de la confessió i el de la comunió pasqual. Com hem dit, el temps féu desviar l’atenció de l’objectiu d’observar el complex precepte pasqual de manera que hi havia l’opinió generalitzada que sense bitllet no es podien menjar panades:
Ja tenc es bitllet escrit
i ja puc menjar panades;
si voleu moltes tallades,
no mateu es mè petit.
Les noves perspectives pastorals després de la reforma del papa Pius XII (Roma, 1876 – 1958) fan que es perdi interès envers aquest control del precepte pasqual i així, de manera imperceptible, es va esvair el costum de repartir-los, de fet no ens ha estat possible determinar quin va ser el darrer any que es varen repartir a la nostra parròquia. Una cosa semblant passà amb el solpàs, que va deixar de fer-se a final de la dècada dels seixanta.[02]
Bitllets sineuers [3]
Hem pogut localitzar quatre exemplars d’aquests bitllets, conservats pel fet d’haver-se emprat com a punt de llibre. Dos, un de 1903 i un de 1906, de quan era ecònom Mn Antoni Soler i Terrassa (Llorito, 1848 – Porreres, 1926); i dos més del rectorat de Mn Andreu Mas i Soto (Manacor, 1856 – Sineu, 1936), de 1914 i 1926.
Aquests fan 10,8cm de llargada i entre 4,2 i 5,2cm d’amplada, el seu contingut és similar, tenen imprès el nom de Sineu, una creu patent, l’any a que fan referència, un espai ―indicat amb una línia de punts― per posar el nom del feligrès, l’acròstic SLDC (les inicials de ‘Sap La Doctrina Cristiana’ ja que per a la confessió el confés estava obligat a examinar prèviament el penitent), la testificació ‘Ha combregat amb mi’ amb una tipografia més vistosa, i el nom del rector que l’expedeix (dos dels exemplars duen el peu d’impremta ‘Tip. Católica’ i un tercer ‘Imp. Católica, Vda. de Pizá’). Imprès al dors hi trobam màximes exhortatòries, la de 1914 ‘El qui menja la meua carn te vida eterna, i jo ressuscitaré en el darrer día’ (Jn 6,55); o oracions, com la Salve al patriarca Sant Josep al bitllet de 1906.
—
[01] APS. Consueta de los Actos de Culto celebrados en la Iglesia Parroquial de Nuestra Señora de los Ángeles de Sineu (1941).
[02] Agraïm la informació aportada per Mn Joan Pons i Payeras (Búger, 1953).
[03] Vegeu VANRELL TORELLÓ, Joan (2016) «QuèQui. Religió. El “bitllet de ses panades”», Díngola, núm. 20. Sineu: Obra Cultural Balear, pàg. 13.
Les fotografies de l’elaboració i cocció de panades són de la cuita, de la Pasqua de 2023, de na Margalida Vanrell i Martorell, Parreta (Sineu, 1944).
dingola.net 