“Cuculla” és un nom ben descriptiu de les vestes que duen els confrares que participen a les processons de Dijous i Divendres Sant. Dona a entendre bé que els penitents amb cara tapada duen -la majoria- una caperutxa allargassada i acabada amb punta. És una paraula directament derivada del llatí CUCULLA que a Mallorca pronunciam ioditzada “cucuia” i que a Sineu, com és habitual en aquest cas, ens en “menjam” la i a més de baratar-li el so de la neutra per una e i deim “cucue”. Joan Coromines diu que amb el sentit de ‘caputxa dels religiosos’ cuculla es troba ja en un document mallorquí de 1618, sense citar-lo. D’haver definit la caperutxa passà a anomenar qui va vestit amb aquest element. Fora del nostre redol també és sinònim de cim agut d’un puig, del capcaracull d’un edifici (com un campanar) i, fins i tot, en sentit figurat vol dir “terminació culminant” d’una acció.
Aquests dies ens ha cridat l’atenció a les xarxes la publicació del compte d’Instagram @parlars_mallorquins, del manacorí Joan Moñino Fuster, que mostrava un mapa de com anomenen a Mallorca els penitents poble a poble. Veureu que hi ha nou maneres generals d’anomenar-los i que “cuculla/cucuia/cucua” és comú a tota una franja central de l’illa que s’estén, de nord a sud, des de Santa Margalida fins a Santanyí i les Salines.
dingola.net 