[OPINIÓ] S’ha acabat la festa…      

S’ha acabat la festa… perquè l’esquerra no sap aglutinar el descontent social, i ara ja es veu com a part del problema

Sí, estic decebut i emprenyat. I a mi no me valen dos copets a l’esquena i que me diguin que en tornar ho faran millor. No volia escriure aquest article, però que cony! Per què no ho he de fer?

Se acabo la fiesta va aconseguir més de 800.000 vots amb un discurs xenòfob, populista i, pel poc que he sentit del seu líder Alvise Pérez, feixista. La formació va treure tres eurodiputats en les primeres eleccions en les que es presentava. Als ultres de VOX (sí, als ultres que no volen que els diguin ultres, alguns ben mallorquins, i que no tenen ni la mínima decència de dir ni el bon dia en català quan els conviden a la tele o ràdio) els ha sortit un competidor que els  vol avançar… per la dreta! Increïble! Bé, o no tan increïble…

Els preus, l’habitatge, la mobilitat, la saturació, ja han fet vessar la paciència de molts. No sé si la gent ha arribat al límit o no, però poc li queda de marge. Bastava fer una volta per X (l’antiga Twitter, per si encara no ho sabeu), el passat 26 de maig, el dia després de la manifestació pel dret a l’habitatge i contra la saturació, per veure nombrosos perfils queixant-se o fent befa de la presència de polítics del PSIB i de MÉS a la manifestació, després d’haver governat 8 anys seguits. Per si no n’hi havia prou, les setmanes següents el cas Koldo ocupava els mitjans de comunicació i feia palès el poc control que tenim els ciutadans sobre el que fan els nostres polítics amb els nostres doblers quan són al govern.

Se acabo la fiesta i VOX, partits antisistema, òbviament cercaran el vot en aquest desencís de la política.

Jo no don dos cèntims, però, de que l’esquerra capti el missatge. O que faci canvis efectius.

Perquè la fórmula de l’esquerra tornarà ser la mateixa de sempre: algun canvi de líder i una assemblea que aprovi més o menys el que les cúpules han anat treballant perquè sigui aprovable per les bases, i així no canviï res, però surti als diaris i al telenotícies. I no. Tornam anar allà mateix. Si MÉS, per exemple, aspira a més del 8-9 % habitual de les autonòmiques i el 5 % habitual de les europees, haurà de canviar moltes coses. No només una o dues persones i fer una o dues assemblees que donin pes als suposats canvis. No, no, no. MÉS pot començar per canviar el discurs, i passar de ser sempre tan políticament correctes, puresa personificada, essència filantròpica, que tanmateix a molts els avorreix, i tornar cercar una oratòria més a l’estil de Pere Sampol («és que és el colmo!») o emmirallar-se més en el sarcasme políticament incorrecte de Gabriel Rufian. I no dirigir-se només als mestres o als funcionaris, o fer un discurs estudiat perquè agradi a aquests, sinó mirar de dirigir-se a tots els demés sectors, especialment la petita i mitjana empresa i els autònoms. I això vol dir tenir propostes per aquests, invertir-hi esforços, fer-hi feina. No dues ratlles en un programa electoral, i després si te he visto no me acuerdo. I ser valents: per què han de governar sempre PSOE i MÉS, juntets?

I ara n’hi deu haver que treuen foc pels queixals, de llegir això. Idò ai las! Veieu quin és el problema? És que és això: l’immobilisme total. Encara més raó me donareu, aquests que treieu foc pels queixals. I és que m’hauria de sentir culpable del que he escrit, perquè l’esquerra és pura, verge i immaculada. O no?

Venga, donem-nos una dutxa d’aigua fresqueta, els que ens deim progres… veurem millor la realitat.

El Reial Madrid tendrà Vinicius i Mbappe a la davantera, però el Barça té uns jovenets preciosos i que se senten els colors. No sé si captau la metàfora.

Avui matí Yolanda Díaz, que va crear Sumar a la seva imatge (recordau el seu logo en les paperetes electorals, si els mallorquins volien votar MÉS a les passades generals) ha dimitit dels seus carrecs en aquest partit. Ohhhh!

He de dir que ara mateix, a les 19h del dilluns, he vist una piulada de MÉS que diu que “Cal fer autocrítica. També des de les esquerres, de com no hem estat capaços de donar resposta a les necessitats de la gent”. Tanta sort! Mem si en tornar no esperam 8 anys.

Miquel Puiggròs Noguera