Els alumnes de l’Institut de Sineu tenen a tocar un aplec de les meravelles que els ofereix la vida aquàtica. Una llacuna artificial feta a un espai annexa a l’Institut els regala aquesta biodiversitat.
Abans del segle XVII poquíssimes persones havien vist res més petit d’una dècima de mil·límetre -100 micròmetres-, fou gràcies a l’invent del microscopi òptic que alguns privilegiats pogueren veure l’extraordinària diversitat d’organismes vius que podem trobar en una gota d’aigua, o, posem per cas, els diferents tipus de cèl·lules que hi ha en una gota de sang. El microscopi fou un descobriment extraordinari que obrí als investigadors un món nou, significà un canvi de paradigma per a la Biologia en general i per la Medicina en particular, a tall d’exemple, es pogueren reconèixer els microorganismes productors de malalties i les microalgues que viuen al mar i als ecosistemes d’aigua dolça, i que són la base de les xarxes tròfiques que acaben en els peixos i en els seus depredadors, entre els quals els humans.
A l’Institut de Sineu han fet una llacuna artificial que utilitzen per les classes de diferents assignatures, en la qual hi trobem una gran diversitat de flora i fauna. Durant el present curs acadèmic hem realitzat mostreigs a la llacuna que ens han permès fer llistats dels organismes macroscòpics, entre els quals plantes com el papir -recordem la seva importància històrica pels primers documents escrits-, i el jacint d’aigua -una planta el creixement de la qual s’ha de controlar, per la seva gran capacitat de multiplicació durant la primavera i l’estiu, però interessant per la biomassa que produeix, emprada a altres llocs com adob i per generar biogàs-, i animals com els mol·luscs dels grups dels planòrbids i els limneids, i els peixos com la gambúsia -un actiu i eficient depredador sobre les larves de moscards i d’altres insectes-.
A la llacuna també hi ha tot un món microscòpic divers però ocult si no observem les mostres amb un microscopi, amb espècies d’una gran bellesa, vertaderes obres d’art de la naturalesa. Al present article presentem alguns dels organismes microscòpics observats, la majoria formats per una sola cèl·lula, o per un conjunt de cèl·lules agrupades en filaments, colònies, o formant part d’organismes pluricel·lulars. L’objectiu és que tot plegat serveixi d’introducció gràfica i en color per l’article que amb el professorat del Departament de Biologia hem preparat pel pròxim número de la revista Díngola, en el qual explicarem la pràctica que realitzarem a la llacuna amb els alumnes de primer de batxillerat.
Les diatomees, algues també microscòpiques, són abundants a la llacuna, principalment les que es desplacen patinant sobre el fons, algunes també suren formant part del plàncton.
Les espècies de les imatges només viuen a les aigües dolces, però cal dir que les diatomees marines són les principals components del fitoplàncton oceànic, els seus esquelets externs, acumulats en els sediments, formen la terra de diatomees utilitzada en diferents processos industrials. Per mi són autèntiques meravelles de la naturalesa, tant per la precisió dels dibuixos dels esquelets externs o frústuls com per la seva diversitat, vertaderes obres d’art fetes per la informació continguda en una cèl·lula microscòpica.
Les imatges que hem inclòs a l’article són només una petita mostra de l’extraordinària diversitat de microorganismes que viuen a la llacuna i que el estudiants poden contemplar amb els microscopis de l’Institut. Em consta que aquest curs s’han fet observacions i projeccions en una pantalla dels organismes presents em les preparacions microscòpiques. La descoberta d’aquest món ocult per la majoria de persones, per força ha de ser un estímul per l’alumnat, no només pel que veuen sinó per contextualitzar-lo en les diferents branques de la Biologia. Si coneixes, perquè l’has vist, com és un organisme, unicel·lular o pluricel·lular, és més fàcil d’entendre la seva morfologia, per exemple les diferents parts d’una cèl·lula, el seu funcionament, la seva fisiologia, i les relacions de diferents tipus que hi ha entre els que habiten en el mateix ecosistema.
Agraïments: Com ja hem assenyalat, aquest article és fruit de la col·laboració amb el professorat del Departament de Biologia de l’IES de Sineu, Maria Antònia Cañellas, Antònia Sánchez y Damià Perelló, coautors de l’article que sortirà publicat al pròxim número de la revista Díngola, sobre la pràctica que és va fer a la llacuna amb els alumnes de Primer de Batxillerat. A ells i a l’equip directiu de l’IES Sineu el nostre agraïment i la voluntat de seguir col·laborant.
Procedència de les imatges: totes les imatges estan fetes per l’autor de l’article. Directament les realitzades amb el microscopi òptic, i amb col·laboració amb el tècnic del servei de microscòpia de la UIB les del microscopi electrònic. Les primeres són d’exemplars agafats directament de la llacuna de l’IES, les segones, tretes de l’arxiu de l’autor, són de microorganismes, també presents a la llacuna, però realitzades amb anterioritat, a partir de les mostres de fitoplàncton del projecte LIFE Basses temporals de l’Illa de Menorca i dels estudis d’embassaments.
Biel Moyà Niell (biòleg)
dingola.net 