Què ha dit la pregonera d’enguany, Ramoneta Llull, interpretada per la glosadora manacorina Alícia Olivares? Ramoneta, descendent de Ramon lo foll, il·luminat, príncep de les lletres catalanes, la filosofia i la raó ens ha visitat avui a migdia per a honorar son nou llogater, lo Much de Reig:
PREGÓ MUCADA 2024,
Ramoneta Llull.
Sineuers i sineueres
i tota bèstia mucal
ja comença es ritual
des humans i de ses feres.
Sou un poble de quimeres,
d’invenció meravellosa
i amb sa festa que heu difosa
sa glosa compartirem
que enguany des mot en farem
s’arma més poderosa.
Sa paraula que alimenta
es mirar des nostre món,
sa paraula que jo don
i sa teva, que em sustenta.
Sa gramàtica es lamenta
si es fonema és deficient
per això pose-m’hi esment
i facem també de baula.
Com veis crec amb la paraula
i m’entendreu, si em present.
Som na Ramoneta Llull,
aquella que duu es llinatge
d’en Ramon Llull, i es bagatge
d’aquest poble que m’acull.
Avui que sa sang mos bull
i sa festa ja és present
venc per mostrar agraïment
a lo Much des Reig, sa Muca,
a sa gent que es ulls no acluca
davant un món malpresent.
Jo que tenc per ascedència
es meu conco Ramon Llull
i cercava per orgull
un retir per residència
i amb es ioga trascendència
al puig de Randa, jo era allà,
fins que no vaig suportar
cada puja de lloguer
i em vaig veure en es carrer
sense saber on anar.
Perquè no te’n pots fiar
d’Air BnB ni cap d’altre.
Resulta que ara es ressalta
s’engany que em van amagar.
Tot era il·legal i clar
amb mentides, sens modèsties,
després de tantes molèsties
ho veus clar quan reps es mals:
que no ho són es animals
es pitjors d’entre ses bèsties.
Es animals me’ls estim
i tant o més que es humans
i amb lo Much som com germans
d’ençà que em tragué des llim.
Ell amb jo no mirà prim
ni sa Muca té res seu.
Em van dir: “vine a Sineu!
an es Puig des Reig que és massa,
només has de dar una passa
i es lloguer serà més lleu. “
Sí mateix confessaria
que es lloguer no és regalat
dins Sineu no ho és barat
Ep!, millor del que tenia.
No barat sa companyia,
que es Much sempre s’involucra
i no té ànim de lucre,
i quan es puig me mostrà
jo me vaig enamorar
en veure aquell pa de sucre.
Però avui matí mateix
m’han despertat quatre crits
invocant es esperits
des Much que ja córre, i creix
s’entusiasme, i jo no em queix
si és per fer festa i sentir
sa banda que obri camí,
que jo enterra ni el tocava
i he sentit que levitava
per arribar fins aquí.
Que són vint anys de Mucada
de fer feina amb il·lusió
per fer cada innovació
amb cada bèstia repensada,
fent menció a cada contrada:
s’aguilot més pollencí,
de Ciutadella es me fi,
motoret llubiner i tot!
I si vols esser per tot
basta que venguis aquí!!
Podem fer vint anys enrere
quan uns joves s’engrescaren
i amb sa careta trescaren
per fer des Much bona fera,
i amb sa Muca, companyera,
i amb tanta feina subtil
encara estiren des fil
amb nostàlgia dins sa vena:
Que abans érem sa trentena
i ara ja en som deu mil.
I és que massificació
ja n’hi ha per allà on miris,
carrers carregats de guiris
i a cales verges, com no?
Si tenen sa informació
de s’agència de viatges,
de ses guies de ses platges,
dels ajuntaments, des mòbil..
I es qui pot fer queda immòbil
i es natius talment hostatges.
I és que just demanam viure
tenir dret a un habitatge
i an es propi companatge
que ha de mester un poble lliure.
I fer feina amb un somriure
i respirar s’aire net
i d’aigua més d’un glopet
i uns polítics sens carcassa:
Trobau que és demanar massa
poder habitar es nostre indret?
Sí mateix una Muchada
no és que sigui es millor exemple
per tenir espai si un contempla
i vol respirar a la vegada.
Que en agafar s’alenada
no saps si és teva o si és seva
i sa xafogor s’eleva
i per salvar s’agonia
ell ni baratant es dia
des Much hi haguda treva.
I enguany sumau novetat:
dona mè, caixera Fredi,
sa dona ha arribat, que quedi!
que Sineu és igualtat.
Quan de temps hem demanat
ses mateixes condicions
per fer balls, per fer cançons,
i sols junts farem conquesta
es dia que tota festa
sigui lliure d’agressions.
Sa Mucha sosté es puntals
i amb ella ses Egos Fufes
faran sense mangarrufes
etílis balls rituals.
Legionaris amicals,
Manolos, tresor exquisit,
Donants de Suc amb sentit,
Mucorristes, vaja estrelles..
Des Llibre de Meravelles
sembla que hagin ressorgit.
I és que aquí de bestioles
ja n’hi ha de tota mida
i a Sineu ja hi fan sa crida
per fer granges i no escoles,
i no estaran totes soles
dins Son Venrell, ai mesquines!,
Volaran ses plomes fines
i de pensar-ho m’enfil:
set-centes cinquanta mil
sa gernació de gallines.
Ja m’imagín es perfum
just entrant a dins Sineu
i qualque “mecagon déu!”
en sentir aquella ferum,
i es gastos d’aigua i de llum
per motius construccionistes,
i camiones dins ses pistes!
Venga massificacions!
Meam si aquests animalons
seran prest com es turistes!.
I amb es mercat que teniu
i amb sa gallina pagesa
com no veuen sa riquesa
d’un poble que encara és viu?
Que si es producte és natiu
i no se fa industrialment
és molt millor s’aliment
i més d’un lloc ja ho predica:
que n’hi ha que amb una quica
ja en tenen a bastament.
Pobles que malgrat s’excés,
com Felanitx, per exemple,
amb una quica per temple
ja poden fer es seu procés.
I si sa granja se fes
aquí es Much ja l’ha pensada,
que amb sa vila comparada
Sineu se’n duu sa menció
amb més ous dins un cortó
que ells en tota sa contrada.
Tanta sort s’Ajuntament
aquest pic l’ha endevinada
i a sa gent veig l’ha escoltada
per evitar aquest turment.
Però d’altre patiment
fa mala olor i amb raons:
polítics que dan lliçons
i són menets de cordeta
manats per una ultradreta
que governa institucions.
Gent que rebutja es parlar
propi i ataca s’escola
és sa gent que en Franco udola
i Aurores vol esqueixar.
Sa gent que demostra odiar
es signe LGTBI
es feminisme fent camí,
s’immigrant que ve en patera.
Much tu que ets bona fera
fes-los tots arruix d’aquí!!
Tanta sort que aquí i avui
guanya es perfum de sa rosa
i hi ha lloc per mots i glosa,
aquella arma que jo vull.
Dins Sineu i dins es trui
sent olor de fera humana
de sa follia mundana
que governa es Pern del Món!
Jo amb s’amor vostre abandon
s’antiga vida ermitana.
Vull anar a cada taller
d’aquests que inventa en Monara
que fa aquella joia rara
i bella que ell just sap fer.
Quina bèstia de lutier!
Vull sa Díngola, sa baula
d’un poble que canta a taula,
d’un poble que no es conforma
i és per això que s’informa
i da poder a sa paraula.
I vull fer sa despedida:
mil gràcies “Muchal Foundation”
perquè aquesta “Celebration”
no l’oblidaré en ma vida.
S’Encèrvol per mi vos crida
a córrer i llavors encontrada.
I amb paraula il·luminada
que és s’arma més bestial
un darrer desig coral:
Que tengueu bona Mucada!
dingola.net 