Ahir els protagonistes de la festa, lo Much de Reig i la Muca, ho donarem tot. Àgueda Marcè i Biel Alomar sabien que era el darrer any i que no havien de quedar endarrer de res. Entre la invocació del Much al puig de Reig, el pregó, el dinar de Meravelles amb la Muca, l’Enqüentro i el New York, New York havien de fer vibrar tot el seu sèquit i gent que no sabia on es ficava, i ho aconseguiren.
Cal fer esment, enguany, al moment segurament més emotiu; quan a les vuit del vespre, ben puntuals, la presidenta de la Muchal Foundation, Aina Galmés Serení, proclamava el nom de la candidatura guanyadora de Much i Muca per als propers dos anys. Des de l’escenari de la plaça, amb la banda sonora de la selecció de DJ Llonguet, anunciava que el duet format per Maties Gàmez i Martina Fernández de Heredia havia tret més vots que el de Jaume Ripoll i Clàudia Rodríguez. L’escena, entre mostres d’alegria i emoció a flor de pell, retratava allò que fa de la festa en honor a lo Much de Reig un dels sis més entranyables de l’any. El lliurament de joies, vestits i caretes cloïa l’etapa de 2023-24 i obria les dues que vendran. Gámez i Fernández de Heredia s’assatjaren per primera vegada tota la indumentària i darrere ells, també ho feren els nous Home-me i caixer Freddy: Francesc Jaume i Marc Martorell. Ripoll i Rodríguez acceptaven esportivament la voluntat popular i, per xarxes, avui enlairaven el desig de fer el relleu dels guanyadors d’aquí a dos anys.
Entretant, les imatges d’una jornada memorable, molt calorosa, amb riuades de gent de tot Mallorca -cosa ja habitual- i amb uns horaris de clausura ferris, s’esvaïen durant la darrera hora fins que el discjòquei Pep Toni Feixas Peptrònik faria ressonar en Frank Sinatra per tot el mercat.
Una nota comentada amb sorpresa arreu és la sensació que els principals escenaris de la Mucada d’enguany estaven més esponjats; fora l’estretor dels anys precedents. La feina de la Muchal Foundation és imprescindible a l’hora de fer amples, però certament ha estat comentat entre ahir i avui la sensació de no anar tan ofegats per l’acaramullament natural de la tan anomenada massificació . No hi ha hagut, de moment, valoracions del perquè però ningú posa en dubte que és d’agrair poder, com a mínim, ser als actes fora haver de passar tanta de pena per l’allau humana que normalment s’hi arremolina.
dingola.net 