Els actes de les Festes d’Agost d’enguany s’hauran vist trastocats per mor de la DANA que ha arribat a Mallorca aquest 14 d’agost, dissabte de la Mare de Déu, quan fa just vint anys compareixia a Sineu per primera vegada lo Much de Reig acompanyat per una tribu que celebrava per enèsima vegada el Dinar de Germanor, caldo de cultiu del que seria la Mucada. D’ençà de llavors, com bé se sap, el Much ha baixat vint-i-una vegades a Sineu, primer tot sol i més endavant acompanyat per la Muca i per un creixent seguici d’acòlits. Molta festa i molta bauxa que mai ha pogut deixar de banda el clam de pregoners, Muchs i espontanis -com bé es va veure dilluns amb en Toni Florit entrant caracteritzat com el president Puigdemont-.
Ha estat molt comentat el discurs que pronuncià el Much -Biel Alomar Passola – abans del llançament de fletxa que fa entrar la festa en el seu apogeu. Si el pregó va tenyir de nou la festa de reivindicació, orgull i identitat, lo Much rematava el clau amb el seu discurs a mode d’epíleg.
“Bon dia sineuers, sineueres i mucaires arreplegats. Un altre any som trobats allà mateix, amb ses mateixes ganes de trui i amb molt d’amor per repartir.
Si que és vera que no sé si aviat hauré de xerrar en castellà o fins i tot en anglés per fer d’aquest encontre un acte més internacional. Entre es turisme massiu i aquestes noves lleis en contra de sa nostra llengua, esteim arreglats.
Jo ja pas com a pena, xerren de què només són es estrangers es que poden comprar habitatge aquí, i és que amb aquests preus ja me diràs… menosmal que jo sa cova la tenc ben amagada, perquè sino encara es convertiria amb un resort de luxe.
Quina pena que me fa això, que hi hagi tant poca estima a una terra que mos ho ha donat tot, on es nostres pradins hi vivien ben contents i on fins fa relativament poc hi podíem estar ben tranquils. Que ho és de trist!!!
Per això vos dic, com a personatge savi i amb món que soc jo, que estimeu el que vos fa ser únics, que lo diferent és el que atreu, que per ser com els altres sempre hi som a temps. I recordau bé, qui perd ses arrels, perd s’essència. Però noltros d’essència encara en tenim molta, perquè es Much és això, llibertat, territori i ressenya.
Aprofitau avui per sentir-vos lliures, expressar-vos com vos doni la gana i paupau tot lo que pogueu i més, però això sí, sempre de manera consentida. Que ho és de guapa s’imatge des d’aquí dalt, gent de tot tipus, de totes ses edats cridant per un sentiment comú, alabant una figura que representa tot el que la repressió persegueix.
I és que resulta que el Much és això, un dia de festa, on tothom hi és benvingut, sense cap tipus de discriminació, on lo local, lo autòcton passa a ser veritablament important i on aparentment totes aquelles persones que desprenen odi i crítica aquest dia no hi tenen cabuda.
Siau qui sou, no vos amagueu, viviu sa vida sense restricció sempre respectant els altres. D’aquesta manera vos assegur de bon dia de veres que sa vida passa a ser un conte fantàstic, I que els personatges terrorífics que critiquen i fan mal, no tenen tant de poder, just el que a dins el nostre cap li donam.
Visca es Much, visca sa mucada i visca sa vida sense por!”
Finalitza el bienni amb emoció, pena perquè acaba i agraït
Havent parlat amb Díngola, en Biel ens explica que “Ha estat un bienni ple d’emoció i sentiment. Estic molt agraït de poder haver-me posat davall la careta, i dins allò que cap, haver pogut donar una visió diferent dins aquesta festa.”; afegeix “No em pensava mai sentir tanta pena a l’hora de cedir la careta, supòs que això significa haver disfrutat i haver sucat tot el brou mucal que podia.” No volia acabar fora fer agraïments “Sense cap dubte vull donar les gràcies a tota la genteta que fa possible que aquesta festa remogui tants de cors!”
dingola.net 