[ESPIPELLADA CIENTÍFICA] Aigua, una benedicció de la Mare de Déu

Biel Moyà (biòleg, biel.moya@uib.cat)

Quan Einstein va dir “Déu no juga als daus amb l’univers” ho feia pensant que la aleshores naixent física quàntica no assoliria la consistència científica que posteriorment ha demostrat tenir, de fet Einstein no hi cregué mai. Però ara, un segle després, la nostra vida no seria igual sense la mecànica quàntica, pels avenços, o potser millor parlar dels canvis radicals que ha suposat en la majoria de camps de la ciència, entre els quals alguns que ens afecten d’una forma molt directa, com: la fabricació d’ordinadors, la química, la biologia molecular, els làsers, o els semiconductors, sense oblidar els relacionats directament amb la salut.

Un del punts fonamentals de la física quàntica és l’indeterminisme, la impossibilitat de fer prediccions, només es possible realitzar càlculs probabilístics, res es pot predir en certesa. És veritat que la mecànica quàntica funciona a una escala diferent al món macroscòpic en el qual transcorre la nostra existència, el seu àmbit són les partícules elementals, però cal no oblidar que la base de la vida són precisament les partícules atòmiques i subatòmiques, i també ho són les que formen la molècula d’aigua, dos àtoms d’hidrogen i un d’oxigen.

Aquí és on volia anar a parar, a l’aigua o millor a la pluja, i l’impossibilitat de relacionar-la amb aquest determinisme que sembla que ha de marcar tost els successos de les nostres vides, i no em refereixo a les prediccions meteorològiques que, gràcies a internet, tenim fàcilment a l’abast i que són fruït dels models matemàtics que és fan gràcies a la informàtica.

Està plovent i ens fa malbé les Festes d’Agost, potser el que estic dient no agradarà a moltes de sineueres i sineuers, aleshores els deman que em disculpin, però pens que la Mare de Déu ens ha dut el que més ens fa falta: aigua. Malgrat que l’aigua ploguda no solucioni la manca de potabilitat que patim a Sineu, potser ens farà una mica més conscients d’aquesta mancança, i també que hi ha altres formes d’aigua que la que hem d’anar a comprar plastificada. 

Involucrar a Déu i a la seva Mare en els afers rutinaris dels humans trob que no és una bona pràctica, si som creients cal deixar-los pels moments importants de la vida, si no ho som, aleshores no els molestem. Però igual que feia Einstein i salvant la infinita distància, mentre em mullava i l’aigua corria pels carrers de Sineu com si foren torrents desbocats, no he pogut evitar pensar que la pluja era una benedicció de la Mare de Déu. 

I acabaré a una frase que acabo de llegir al llibre La realidad no és lo que parece del físic teòric Carlo Rovelli (Tusquets, 2015), diu: “L’absència de determinisme a una escala molt petita és inherent a la naturalesa”. Pens que aquesta manca de determinisme, aplicat a una altra escala, és el que ens ha de fer avançar cap a un futur allunyat de les prediccions immobilistes i les mentides que marquen les vides de molts humans.