“Batle honorari i perpetu de la Reial Vila de Sineu” (1984)

Aquest dimarts, 20 d’agost, es compleixen quaranta anys de la recepció en audiència, al Palau de Marivent,⁰¹ del rei Joan Carles I a la Corporació municipal encapçalada pel llavors batle Jaume Ferriol i Niell, Curolla (Sineu, 1948). En aquesta, els representants municipals li traslladaren l’acord de nomenar-lo «Batle Honorari i Perpetu de la Reial Vila de Sineu» i aquest acceptà.

Dos mesos abans, a la sessió extraordinària del Ple municipal del 15 de juny, el regidor Bartomeu Frau i Amengual, Castanyer (Sineu, 1930 – 2005)⁰² va proposar, en nom del grup municipal d’Aliança Popular (AP), «oferir a S. M. el Rei el nomenament de Batle Honorari i perpetu». Aquesta proposta fou aprovada per unanimitat dels regidors assistents⁰³ i es fonamentava en:

3. «Que, amb independència dels altres mèrits que concorren en la Reial Persona de sa majestat, s’ha fet creditor per mèrits propis, al prestigi i respecte internacionals materialitzat amb la concessió del Premi Carlemany, en un acte celebrat a la ciutat Alemanya d’Aquisgrà i en les propostes que els diferents organismes internacionals han formulat per la concessió del Premi Nobel de la Pau, tot per la seva labor en defensa de les llibertats democràtiques i l’Estat de Dret a Espanya.
4. Que com a espanyols hem de sentir orgull del prestigi assolit per la monarquia espanyola, i, al mateix temps agraïment per la tasca de Sa Majestat en defensa de la Democràcia i la Constitució en nostra Pàtria i la reconciliació entre tots els espanyols.

Considerant la vinculació que des de sempre ha tengut Sineu amb la Institució Monàrquica, al llarg, de tota la seva història» (AMS. Llibre d’actes del 1984 a 1985, sessió del 15 de juny de 1984, f. 24v i 25).

Quatre dies després es va remetre un Ofici al Cap de la Casa de S. M. el Rei, l’aristòcrata mallorquí Nicolau Cotoner i Cotoner (Palma, 1905 – Madrid, 1996),⁰⁴ aquest va acusar rebut⁰⁵ i es va convenir l’audiència amb el monarca espanyol aprofitant les seves vacances a l’illa.

El 1949, coincidint amb la venguda a Sineu de la imatge de la marededéu de Lluc que peregrinava per tota l’illa, aquesta fou nomenada Batlessa honorària de la vila;⁰⁶ trenta-cinc anys més tard es nomenà el Batle honorari, el Cap de l’Estat Espanyol.

A la sessió de l’Ajuntament del 31 d’agost es deixà constància en acta que es renovaven els «vincles indissolubles de fidelitat que ens uneixen a la corona a proposta del senyor Batle, la Corporació al crit de Visca la Constitució, Visca el Rei i Visca Espanya! per unanimitat i aclamació va acordar:

1. Atorgar a S. M. el Rei el títol de Batle honorari i Perpetu de la Reial Vila de Sineu.
2. Organitzar a Sineu la cerimònia solemne de lliurament d’aquest nomenament que tendrà lloc a la data que S. M. consideri oportuna.
3. Lliurar, en aquesta cerimònia, a S. M. els següents atributs:

1. La vara de Batle amb l’escut d’Or de la Vila gravat
2. L’escut de Batle
3. Diploma en pergamí del nomenament
4. Així mateix s’acorda, sol·licitar de sa Majestat que si ens vol concedir l’honor, firmi en el llibre d’Or de la Vila» (AMS. Llibre d’actes del 1984 a 1985, sessió del 31 d’agost de 1984, f. 34, 34v i 35).

No tenim constància que s’arribàs a realitzar la cerimònia solemne de lliurament, ni que el fet tengués transcendència a nivell local ―poca gent ho recorda―, el que és cert és que, quaranta anys més tard, el rei emèrit Joan Carles ostenta el títol de batle honorari de Sineu.

—

[01] Diario de Burgos, any XCIII, núm. 28585, de 19 d’agost de 1984, pàg. 13.

[02] El mateix Bartomeu Frau, com a president de la Prohomonia de La Sang ja havia promogut el nomenament, el 1972, com a President Honorífic de la Prohomonia del llavors Príncep d’Espanya Joan Carles de Borbó i Borbó-Dues Sicílies (Roma, 1938), i posteriorment, essent rei d’Espanya, com a Germà Major (1978); l’associació passà a anomenar-se Reial Germandat i Prohomonia del Santcrist de la Sang (1979).

[03] Els assistents al ple foren: Jaume Ferriol i Niell Curolla, Andreu Matas i Jaume Remos, Pere Florit i Frau Boiret, Pere Carbonell i Genovart Amadora, Antoni Martorell i Vallcaneras Cardín, Pedro Ramis i Palou Queral, Pere Munar i Munar de s’Hostal i Bartomeu Frau i Amengual Castanyer. No assistiren al ple: Josep Ferriol i Sabater Ferriol, Jaume Jordá i Ferriol Girona i Gabriel Gayá i Ramis Terrola.

[04] Nicolau Cotoner tenia relació de parentiu amb la família Dameto lligada a Sineu, que a la vegada tenien una estreta relació d’amistat amb Bartomeu Castanyer. N’és una mostra l’audiència al palau de la Zarzuela de Madrid en ocasió del nomenament de Germà Major de la Prohomonia on es varen desplaçar un nombrós grup de sineuers, encapçalats pel batle i rector, a la capital espanyola.

[05] AMS. Llibre d’actes del 1984 a 1985, sessió del 19 de juliol de 1984, f. 28v.

[06] MULET RAMIS, Bartomeu (1975) «Notas Históricas. Nuestra Señora de Lluch, Alcaldesa Honoraria de Sineu», Teleclub, núm. 3. Sineu: Teleclub Piloto de Baleares, pàg. 7.