Dins el cor de la muntanya
Mallorca guarda un tresor.
Germans, en santa companya
pugem a la Casa d’Or.
[fragment de la Cançó dels pelegrins de Lluc
del poeta Miquel Costa (1883)]
Anar al Santuari de Lluc era i és una forma de religiositat popular molt arrelada a l’illa de Mallorca. A més del fervor religiós, Lluc, i la marededéu, han estat sobretot des de la seva coronació, l’any 1883, un símbol de mallorquinitat. El poema “Cançó dels pelegrins de Lluc”, de Miquel Costa i Llobera (Pollença, 1854 – Palma, 1922) es va convertir en una mena d’himne del santuari, encara avui molts mallorquins el saben de cor i forma part de l’imaginari col·lectiu.
La Congregació Mariana de Sineu, fundada el 1899, impulsava periòdicament peregrinacions a Lluc dels seus membres. N’és un exemple la realitzada el 1900:
«El segón diumenge d’Agost feren una pelegrinació a Lluch que va esser la primera dels congregants. Partiren el dissapte horabaixa de la parròquia, després d’un sermó de despedida de los feu el Sr. Rector, passant la nit per dins les montanyes de Lluch cantant i resant el Rosari amb unió de les altres congregacions germanes amb les quals s’eren aplegats a Caymari. A trenc d’auba arribaren an el Santuari a on los reberen els Blauets de la Mare de Deu. Després de combregar i d’assistir a l’ofici, anaren a dinar a So-N’Amer, i se feren el dinar ells mateixos. El capvespre se despediren de la Mare de Deu, i ¡cap a la Vila! Tots en quedaren molt contents de tal pelegrinació i amb ganes que no fos la darrera [sic]» (Rotger, 1919: 20).
La Pujada a Lluc a peu de la Part Forana ha reunit aquesta matinada una cinquantena grossa de sineuers, que han complert amb una tradició que enguany ha celebrat la seva edició número 43. Un esdeveniment organitzat pel Consell de Mallorca i l’Associació d’Antics Blavets de Lluc que s’ha desenvolupat sense incidents.
Aquest grup ha completat els 29 quilòmetres que separen Sineu del Santuari de Lluc en poc més de sis hores. La brusca que ha fet durant aquesta matinada, encara que ha pogut enterbolir una mica la marxa, no ha estat forta a bastament per fer recular ningú dels que han partit. En arribar, moment per descansar, agafar forces amb un bon berenar, i lliurament de les tradicionals mides. Després, diferents opcions: alguns han baixat amb autocar cap a Sineu; d’altres, han quedat a l’Eucaristia celebrada a l’Acolliment que ha comptat amb la tradicional ofrena dels pobles (rams i productes de la terra). Una perfecta cloenda per una Pujada a Lluc a Peu que, una vegada més, ha estat tot un èxit.
—
BIBLIOGRAFIA
ROTGER NIELL, Joan (1919) Crònica de la Congregació Mariana de Sineu. Palma: Estampa l’Esperança.
[text de Joan Vanrell]
dingola.net 