
La comarca va rebre amb certa sorpresa el traspàs, ahir, del que va ser rector de Sineu entre el 2014 i el 2018, i entre el 2019 i el 2022, Guillem Feliu i Ramis.
Va ser un rector compromès amb la llengua, amb la identitat de la comarca, amb les festes i tradicions locals (el mobilette de les festes de Sant Feliu de Llubí, el Much de Sineu, etc.).
Durant la seva vida com a eclesiàstic, Feliu va voler impulsar canvis. Ha estat un religiós atípic, amb tatoo ben visible al colze, i amb els cabells llargs durant la seva joventut, per exemple. No ha estat un religiós polèmic a l’estil de Jaume Santandreu, per exemple, però sí que és conegut per tenir les idees clares. Directe i controvertit, Feliu no s’ha mossegat la llengua a l’hora d’analitzar críticament el paper de l’Església actual en un món globalitzat. Tot això el va dur a ser una persona respectada i cercada com a aliat: no li varen faltar oportunitats d’entrar en política, per exemple, i en el seu temps UM l’havia tentejat i, també, l’ecosobiranisme s’hi acostava. Va criticar el poder per “la discriminació” que feia a Jeroni Alomar Poquet, prevere de Llubí a principis del segle XX, únic capellà mallorquí afussellat pel règim de Franco, perquè -segons Feliu- no havia estat honrat suficientment durant la democràcia. Va ser crític amb el Vaticà, també (fes clic aquí per llegir entrevista a dBalears). Quan era rector a Llubí, va deixar entrar el mobilette de les festes de Sant Feliu dins l’església a fer ‘un jaleo’ com a dins el pub, i també havia informat que si el Much volia visitar la parròquia, tenia les portes obertes. El 1999, veïns de la barriada de Crist Rei l’increparen perquè va dir la missa en català i no en castellà: Feliu en va fer cas omís i continuà, violentat això sí, però sense canviar d’idioma. La llengua ha estat sempre defensada per Feliu (llegeix aquí entrevista a l’Ara).
Natural de Llubí, on va néixer el 22 d’octubre de 1960, va cursar estudis en el Centre d’Estudis Teològics de Mallorca (CETEM), i rebé l’ordenació sacerdotal el 24 de maig de 1992. Durant la seva vida ha estat rector a s’Horta (Felanitx), Crist Rei (Inca), Establiments, Costitx, Sencelles, Santa Margalida, Son Serra de Marina, Maria de la Salut, Lloret de Vistalegre, Llubí, Santa Maria, Consell, Binissalem, la Bonanova…
A Sineu hi va arribar el 2014, substituint Josep Cerdà Tomàs, i hi va ser fins el 2018, quan Juan José Llamedo González el va reemplaçar. Just un any després el Bisbat de Mallorca (la institució que distribueix els rectors a les diferents parròquies) va decidir fer tornar Feliu a Sineu, fins el 2022, quan va ser substituït per Carlos Mario Toro Bedoya. Durant els anys de Feliu a Sineu es varen concloure les obres de restauració de la façana de l’església, la recuperació de les maçoles del campanar, i es varen fer passes per encaminar la recuperació dels immobles de ca s’Escolà i la Rectoria, tot i que actualment encara hi ha molta feina a fer.

como catolico-practicante que tuve la suerte de conocer a guiem llabres, creo que es el mejor cura que ha tenido sineu y sus diferentes parroquias por donde ha estado, y creo que es un ejemplo dentro de la iglesia y la palabra de Dios, ojala hubiera muchos guillem y la concurrencia a las iglesias seria diferente, que DIOS TE BENDIGA GUILLEM, HASTA SIEMPRE, VUELA ALTO QUE TE LO HAS GANADO EN LA TIERRA