Antoni Gelabert Mas
Metge i escriptor
Maria de la Salut – Barcelona
setembre de 2024
Molt s’ha parlat, i amb coneixement de causa, dels perills de tota casta de la possible macrogranja avícola de Son Venrell i, a més, ho han fet persones de diferents especialitats i coneixements científics reconeguts: geològics, mediambientals, biològics i hidrològics. S’ha fet esment, però a parer meu massa de passada, dels diferents aspectes toxicològics que, he de dir d’entrada, consider que són molt greus.
S’ha fet esment dels perills greus de la contaminació de les aigües freàtiques, de la contaminació del terra per les tones de fems generats, de la pudor de la fermentació dels fems, etc. I en la base de tots aquests efectes indesitjables hi ha els nitrats i els nitrits. Les avaluacions de l’estat ecològic dels cursos fluvials i aigües freàtiques aporten dades que demostren un increment de nitrits, nitrats i fosfats als sectors on hi ha aquests tipus d’instal·lacions d’aviram; el rentat dels camps de conreu és, segons els investigadors, la causa més rellevant, malgrat no ser l’única, d’aquest increment.
Però us vull parlar amb una certa extensió sobre tres aspectes mèdics i de salut pública i ambiental molt greus.
Primer aspecte: Tot el que s’ha dit sobre els nitrits, evidentment, és veritat, i ho han fet incidint en els aspectes de contaminació ambiental hídrica, del camp i de l’aire (pudor per fermentació). Però jo vull parlar aprofundint en els aspectes mèdics dels nitrits.
La toxicitat del nitrat ve determinada per la seva conversió a nitrit, substància que pot produir metahemoglobinèmia per oxidació del ferro de l’hemoglobina (molècula dels glòbuls vermells que transporta l’oxigen que entra pels pulmons, a totes les cèl·lules dels teixits del nostre cos perquè puguin viure i efectuar el seu metabolisme); la metahemoglobina té molt reduïda la capacitat per transportar oxigen, per tant produeix el que en deim “hipòxia”, que és el dèficit sever de falta d’oxigen dels teixits i per tant a les cèl·lules posant en perill la seva supervivència. Aquesta situació d’hipòxia és especialment greu en els nadons que necessiten, pel seu creixement i perquè les cèl·lules infantils tenen molta més activitat que les dels adults, de més quantitats d’oxigen a totes les parts del cos; però també la hipòxia afecta les persones adultes i especialment les que pateixen d’insuficiència cardíaca, l’agreuja i els exposa encara més a patir infart isquèmic del cor (quan al cor no hi arriba oxigen en quantitat suficient); també la hipòxia provoca hipooxigenació cerebral (falta d’oxigen a les cèl·lules del cervell), situació molt greu; i en general a molts d’altres òrgans essencials.
Hi ha un altre risc per a la salut, també molt important, derivat de l’exposició a aquestes substàncies (nitrats i nitrits), i és pel fet que el nitrit pot reaccionar amb unes molècules anomenades amines i amides i formar compostos químics complexos, nitrosos, (Nitrosamines; molècules molt tòxiques). Moltes d’aquestes molècules són carcinògens ben coneguts i molt potents. Aquestes reaccions de nitrosació es produeixen durant el processat dels aliments en el tracte gastrointestinal.
Les condicions per a la formació de Nitrosamines es donen quan hi ha un ambient molt àcid com el que es troba en l’estómac humà (la coneguda acidesa de l’estómac). Aquestes substàncies nitrogenades (Nitrosamines) estan involucrades en càncers d’estómac i d’esòfag. De totes maneres aquestes substàncies no són el producte carcinogen final: requereixen per activar-se d’uns enzims del fetge. És a dir quan tenim Nitrosamines en grans quantitats en el nostre organisme s’altera severament el metabolisme de pràcticament tots els òrgans del nostre cos.
Les Nitrosamines són compostos orgànics als quals estam exposats en la vida diària. Es troben en baixos nivells en l’aigua potable per beure, en molts d’aliments, com la carn, vegetals i productes làctics, però en quantitats tolerables i no perjudicials. Però si hi ha una gran contaminació de nitrits, evidentment aquesta concentració augmenta fins a nivells alts i tòxics i és quan pot començar l’efecte d’augmentar el risc de càncer de les persones exposades a nivells superiors als acceptables i durant llargs períodes de temps. Els estudis demostren que el consum excessiu d’aliments processats i ultra processats que tenen un augment considerable de Nitrosamines, com embotits i/o carn vermella augmenta el risc de càncer de còlon d’estómac.
Segon aspecte: les resistències als antibiòtics és un dels reptes més grans de la medicina actual a tot el món i un greu problema de Salut Pública. Aquest aspecte és especialment greu perquè minva de manera considerable la capacitat que tenim els metges de lluitar contra algunes infeccions greus però també de manera general de totes les infeccions comunes que es veuen diàriament en assistència primària; molts gèrmens habituals (bacteris i fongs) s’han tornat resistents.
I quina és la causa o causes d’aquesta situació? Entre d’altres, quan els medicaments s’utilitzen de forma innecessària (infeccions víriques), s’exterminen els bacteris sensibles i només sobreviuen els resistents, que es reprodueixen i proliferen amb més facilitat. Per això, l’ús excessiu o incorrecte dels antibiòtics acaba provocant l’aparició de bacteris i fongs resistents que causen infeccions que no es poden tractar.
Aquest ús indegut d’antibiòtics que de per sí ja és molt important, i s’hi ha de treballar en la formació dels estudiants de medicina, (la prescripció d’antibiòtics en moltes de les infeccions respiratòries agudes és erroni perquè en molts casos realment se tracta d’infeccions víriques o d’altres afeccions que no requereixen antibiòtics); però també té una altra causa també molt estesa, i és l’ús indiscriminat d’antibiòtics en grans quantitats en veterinària i de manera preventiva en les macrogranges avícoles, porcines i vacunes.
S’ha demostrat que s’abusa de l’administració d’antibiòtics per prevenir infeccions en aquestes indústries; aquests antibiòtics són els mateixos que tenim per tractar les malalties dels humans, provocant l’efecte de selecció bacteriana i fúngica dels més resistents. Si s’analitza, com s’ha fet en investigació modulada, la presència de restes d’antibiòtics en la matèria fecal i urinària d’aquestes granges, s’observen la gran quantitat de metabòlits procedents dels antibiòtics emprats. Per tant una granja d’aquestes descomunals dimensions serien una font de provocació de resistències microbianes molt severes i que segur tendria repercussió en la salut de tota la població de l’illa de Mallorca i per extensió de manera generalitzada a la resta d’illes i zones geogràfiques de proximitat, com veurem ara mateix.
Els microorganismes (bacteris, fongs i virus) són per tot arreu i els trobam a l’aigua, fins i tot a la potable, als aliments que menjam diàriament i de manera exponencialment elevada al nostre intestí. Molts d’ells són indispensables per a la nostra supervivència (sintetitzen substàncies imprescindibles per a la nostra vida) i d’altres, en canvi, són potencialment patògens (poden atacar i provocar greus infeccions) als humans, als animals i també a les plantes.
Un recent estudi liderat per investigadors de l’Institut de Salut Global de Barcelona (Is Global), ha identificat al Japó una àmplia gamma d’aquests microorganismes procedents del nord-est de la Xina, a més de 2.000 quilòmetres de distància. Han demostrat que aquests organismes microscòpics (bacteris, fongs i virus) es poden desplaçar a milers de quilòmetres de distància per l’aire. Si es cultiven algunes de les mostres obtengudes, s’evidencia que alguns dels bacteris recollits a l’aire són resistents als antibiòtics d’ús comú. “Els nostres resultats suggereixen que la resistència als antimicrobians podria propagar-se a grans distàncies per aquesta via fins ara desconeguda”, adverteix Sofya Pozdniakova, investigadora que forma part de l’equip que ha dirigit l’estudi. Són fongs i bacteris que provenen d’una regió de la Xina on s’utilitzen fertilitzants i pesticides, per la qual cosa els autors apunten a un origen agrícola (macrogranges, com la que es pretén construir a Son Venrell). Els corrents de vent eleven aquests microorganismes fins a gran altura, fins a 3.000 metres d’altitud, i posteriorment descendeixen segons les condicions meteorològiques en diferents indrets, (Ara.cat, 11-IX-2024).
Explica Xavier Rodó, investigador d’Is Global i un dels autors de la investigació anteriorment esmentada, que la majoria dels estudis per examinar la diversitat microbiana s’havien fet a pocs metres sobre el terra i l’oceà, mentre que en aquest han realitzat 10 vols troposfèrics per examinar-la a gran altura. Així doncs, es tracta del primer cop que es revela que una gran diversitat de microbis es propaguen per l’aire a milers de quilòmetres del seu origen per túnels de vent que es formen a la part alta de la troposfera. Per a Rodó, aquestes conclusions suposen un “canvi de paradigma” en la comprensió de com la salut humana pot resultar afectada per patògens que apareixen a l’ambient, especialment per l’aire, procedents de grans distàncies.
Per tant no tan sols la macrogranja de Son Venrell afectaria de manera immediata els habitants de Mallorca i les Illes Balears, sinó que podria ser greument perjudicial per a la salut de la resta d’habitants del nostre maltractat planeta.
Com a conclusió d’aquest apartat podríem dir que cal implantar polítiques mediambientals “més ambicioses” per millorar la qualitat de l’aire i reduir la càrrega de malalties respiratòries, així com l’ús excessiu d’antibiòtics i evitar-ne el mal ús.
Segons els autors de l’estudi, la contaminació de l’aire i la resistència als antibiòtics cada any causen més de 10 milions de morts prematures al món, una xifra que s’incrementa contínuament. Per aquest motiu, apunten que aquesta investigació, que inclou dades d’uns 1,9 milions d’habitants i més de 8 milions de prescripcions d’antibiòtics en atenció primària, representa “un pas important” cap a la comprensió dels efectes de la contaminació de l’aire en la salut pública. “S’estima que el 2050 la resistència als antibiòtics causarà 10 milions de morts al món”, adverteixen els autors.
Tercer aspecte: Un altre tema polèmic de les granges avícoles, porcines i vacunes és la hormonació del animals per aconseguir engreix en temps rècord, per millorar la rendibilitat empresarial. Malgrat que aquestes hormones actualment són admeses i tolerades, i malgrat que solen ser administrades sota control veterinari, el fet és que s’administren i es pot seguir la traça de les hormones mitjançant l’anàlisi dels excrements i orins dels animals, el que se fa de manera regular per les agències de salut pública de tot el món. I per tot s’ha demostrat aquesta presència.
Els metabòlits d’aquests productes hormonals passen a la cadena tròfica, a la carn i els ous, i passen a formar part dels aliments dels humans. Aquests metabòlits, molts d’ells tenen accions encara actives d’hormona, per tant tenen efectes no desitjats en les persones quan les consumim.
És conegut i divulgat que a la població especialment femenina d’Europa i dels USA, que són els llocs on es consumeixen més productes procedents de granges animals, es produeixen efectes hormonals no desitjats. Entre els més coneguts hi tenim que la l’edat de la primera menstruació a les al·lotes europees i nord-americanes ha baixat més d’un any i mig en les darreres dècades i s’atribueix aquest efecte al consum de productes procedents de granges d’animals d’engreix intensiu per a consum humà.
També aquests efectes hormonals tenen repercussió sobre l’augment de pes de la població en general, el que és una greu conseqüència que afecta milions de persones d’arreu amb els conseqüents efectes sobre diverses òrgans del cos: HTA, diabetis, hipercolesterolèmia, malalties cardíaques, repercussió respiratòria, entre d’altres.
dingola.net 