Segurament a moltes cases, o molts grups d’amics, ja tenen data posada per menjar ceba tendre mullada en romesco i tacar-se la roba (si no es posen un baverall).
Els calçots són una varietat de cebes tendres, poc bulboses i bastant suaus de gust i olor, que es calcen a mesura que creixen. Tot i que això de calçots és una tradició del Principat (en concret té origen al segle XIX a Valls, quan un pagès va descobrir la manera d’incrementar la part tendre, calçant les cebes –a mesura que creixien les cebes, en tapava part de la tija–), s’ha s’ha estès força a les Balears, i són molts els restaurants o els particulars que hi han agafat afició, i ja s’en troben a quasi totes les botigues de menjar.
La calçotada és un dinar que ha esdevingut la manera més tradicional de menjar els calçots, amb fortes connotacions de festa i trobada familiar o d’amics. El plat del menú típic de calçotada són els calçots, servits amb la salsa típica que els acompanya, el romesco, i acompanyats de carn a la brasa, i òbviament, una bona tassonada de vi negre. Els calçots es fan, si pot ser, a foc viu, directament a les flames, en llenya prima de vinya. Als calçots cal pelar-los i mullar-los a la salsa, i per això, d’uns anys ençà, sobretot als restaurants, és costum de posar-se un baverall per a evitar tacar-se la roba.
L’any passat mateix, a Sineu, l’associació S’Empenta va organitzar-ne una de grossa a sa Comuneta (fes clic aquí), a la que corresponen les fotos adjuntes.
La temporada central és als mesos de febrer i març,
dingola.net 