A mitjan segle XIX, la llista d’electors i d’elegibles per ocupar un càrrec al Consistori era la mateixa dels majors contribuents de l’amillarament. A l’Ajuntament no només s’hi participava directament sinó que també com a «mayores contribuyentes asociados»; un grup dels majors propietaris, en doble nombre que els de regidors, que tenien l’obligació de controlar, principalment, el repartiment dels impostos. L’historiador pollencí Pere Salas i Vives afirma que «el 1868 amb la Gloriosa es trenca aquest sistema. La totalitat dels contribuents del poble es divideixen en tres categories, segons la seva riquesa, per després sortejar els que hauran d’actuar com associats; amb la particularitat que, per primer cop, s’hi troben representades les dones».
La Junta Municipal de Vocals Associats era un organisme creat a partir de la Llei Municipal del 1870 i regulat pel Reglament de l’any següent. Aquestes juntes, presidides pel Batle, estaven formades pels regidors i una assemblea de vocals associats. Es renovaven anualment i la seva funció era aprovar els pressupostos, intervenir en la contractació d’obres, personal i patrimoni, així com l’establiment d’arbitris. Aquesta junta desaparegué amb l’aprovació de l’Estatut Municipal de 1924.
A les 10 del matí del 24 de setembre de 1871 el batle, Francesc Gacias i Garau (Sineu, 1826 – 1897), va presidir una sessió de l’ajuntament que es va realitzar «en el Oratorio de San José anexo á esta Casa Consistorial» per a «celebrar el sorteo por secciones de los asociados que con el mismo han de constituir en este año económico la Junta Municipal administrativa de presupuestos, arbitrios y cuentas locales» (AMS 1/2, acta de la sessió del dia 24 de setembre de 1871, f. 21, 21v, 22 i 22v).
«Resultaron designados por la suerte como adjuntos» un total de 42 persones ―el triple del nombre de regidors que hi havia en aquell moment, que eren catorze―. D’aquests quaranta-dos sineuers, vuit eren dones:
Joana Maria Auba i Esteva (Sineu, 1817 – 1897)
Rafela Capó (Llubí?)
Joana Maria Ferriol i Mayol (Maria de la Salut?)
Antònia Florit i Jordà (Sineu, 1843 – 1920)
Magdalena Gacias i Real (Sineu, 1839 – 1905)
Catalina Jordà i Costa (Sineu, 1808 – 1881)
Margalida Oliver i Manera (Montuïri?)
Joanaina Riutort i Font (Sineu, 1799 – 1877)
Aquestes varen ser les primeres dones en tenir veu a l’administració local.
—
BIBLIOGRAFIA:
SALAS VIVES, Pere (1992). Notables i poder local en una vila mallorquina: Sineu 1855-1875. Sineu: Ajuntament de Sineu i Universitat de les Illes Balears.
[text de Joan Vanrell]
dingola.net 