Curiositats de la Setmana Santa sineuera (XIII). Cal Verònic

Joan Vanrell

La casa emplaçada a la cantonada dels carrers Veguer de Fora i Bous ―actualment els números 9 i 11 del carrer Veguer de Fora― era coneguda a inicis del segle XX com Cal Verònic.[01] Va ser propietat de l’Honor Antoni Sabater i Costa Verònic (Sineu,  1764 – 1836) i, mort aquest sense descendència, passà al seu nebot Antoni Salvà i Sabater (Sineu, 1793 – 1868).[02] A finals del segle XIX ja no la posseïa l’esmentada família, el 1874 i el 1885 era objecte d’unes obres per part del seu nou propietari.[03] Dins el segle XX tornà a canviar de mans, l’adquirí la família Bergas i passà a denominar-se ca ses Barraques; en aquest moment es dividí la propietat en les dues actuals, propietats que també han canviat de posseïdor. A l’emplaçada al número 9, fins fa una trentena d’anys, al costat de la portassa hi havia una creu de fusta que marcava la sisena estació del Viacrucis ―una dona piadosa eixuga el rostre de Jesús―, quan aquest se celebrava l’horabaixa del Diumenge del Ram.[04] De l’interior d’aquesta casa en sortia la imatge de la Verònica damunt un tabernacle ―la dona de Jerusalem que eixugà amb un mocador la cara de Jesús quan anava al Calvari, la qual romangué estampada en el dit mocador―, d’aquí que la família Sabater encarregada d’aquest quefer rebés el sobrenom de Verònic.

Lloc on s’emplaçava la creu de Cal Verònic

Els Dotze Sermons són una devoció cristiana que consisteix a resseguir, pregant i meditant davant dotze creus o estacions, els episodis del camí que féu Jesús amb la creu a coll (d’aquí la locució llatina via crucis, ‘camí de la creu’) del Pretori al Calvari.
A inicis del segle XVII ja està documentada la celebració del Viacrucis del dia del Ram (Rotger,  1944: 272-8); i la peculiaritat d’aquest n’eren els 1,3 quilòmetres de recorregut periurbà, és a dir, es desenvolupava parcialment dins la vila, amb l’inici a l’església parroquial, per acabar dins l’àmbit rural, al Calvari a les afores del poble.
L’acte penitencial feia les aturades en diferents indrets, assenyalats amb una creu de fusta, on el coremer o predicador de la Corema feia un sermó, adequat al pas. La Primera estació es feia dins l’església parroquial on el toc trompeter anunciava l’inici de la representació i es llegia la Sentència que condemnava a mort a Jesús. Feta aquesta, es posava sobre les espatlles de la persona que representava Jesús la creu i la processó sortia de l’església on, al costat del portal major, hi havia la Segona. Aquí Jesús anava acompanyat per n’Estiracadenes, darrere hi anaven els homes, la clerecia, les autoritats civils i les dones. Seguia la comitiva pel carrer Quartera i sa Riba on, en un punt que no hem pogut determinar, hi havia la Tercera estació que recordava la caiguda de Jesús en terra. A la Quarta estació, davant el celler de Son Torelló, compareixia la marededéu dels Dolors dalt d’un tabernacle duita pels amitgers de l’esmentada casa. A la Cinquena estació, al carrer del Sol davant Can Ferrer, hi compareixia el Cirineu per aidar Jesús a dur la creu. Continuava cap al carrer Major i, al cap de baix del tot ―avui carrer Veguer de Fora―, hi havia la Sisena d’on compareixia la Verònica. Seguia endavant la processó pel carrer d’Avall fins a Can Tòfol Maneta, a la cantonada de plaça des Fossar, on hi havia la Setena estació, la que Jesús cau per segona vegada. Ja al Fossar, hi havia una creu en una façana al costat del carrer Triquet, es predicava la Vuitena estació on Jesús consola les dones de Jerusalem. D’aquí ja es prenia el camí d’Artà ―part, avui carrer Carril― i a Can Caldereta hi havia la Novena on Jesús cau per tercera vegada en terra. Havent sortit del poble, a imitació de la ciutat de Jerusalem, en un roquissar de Son Julià, s’acabava la Via Dolorosa al lloc conegut com a Calvari ―una edificació construïda expressament―. Arribats en aquest punt es predicaven les tres darreres estacions, aquestes no es representaven en viu: la Desena estació, dalt del Calvari Jesús és despullat dels seus vestits,  l’Onzena quan és enclavat a la creu, i la Dotzena alçant la creu i fent-la entrar dins l’encaix de pedra, fins que Jesús mor a la creu ―també s’alçaven les creus del Bon Lladre i del Mal lladre― (Mulet, Valero, 1999: 163-4). No es compten les dues estacions que falten per completar les catorze del viacrucis, el Davallament i l’Enterro, que es realitzaven el Divendres Sant a la parròquia.

Calvari (fotografia de Macià Puiggròs Massay Fotografia)



[01] Vegeu ATENEO DE S. FRANCISCO. Certamen literario convocado por el Ateneo de S. Francisco de Sineu. Palma: Tipo-litografia de Amengual y Muntaner, 1905. Joan Rotger, sota el pseudònim Gori Pansa, participà al Certamen Literari que convocà l’Ateneu de Sant Francesc el 1904, amb una composició titulada Les sogres no tenen politxó. I és en aquesta obra on fa referència a «Cal-Verónich».
[02] AMS Registro de fincas urbanas del pueblo de Sineu y su agregado Llorito (1858). És la casa núm. 1 de la illeta núm. 35.
[03] Pere Antoni Munar i Jordà presentà dues sol·licituds de permís d’obra, el 1874 i el 1885 (AMS 19.1, Expedientes de obras 1863-1922, s/f).
[04] APS, Consueta de los Actos de Culto celebrados en la Iglesia Parroquial de Nuestra Señora de los Ángeles de Sineu (1941).

BIBLIOGRAFIA
ROTGER i NIELL, Joan (1944) L’església de Sineu. Palma: Impremta de Mossèn Alcover.
MULET i RAMIS, Bartomeu; VALERO i MARTÍ, Gaspar (1999) La vila de Sineu. Itinerari cultural i patrimonial. Palma: Documenta Balear.
VANRELL TORELLÓ, Joan (2015) «Fets i Gent. Calvari, les darreres estacions del viacrucis», Díngola, núm. 16. Sineu: Obra Cultural Balear, pàg. 50-52.

Desconegut's avatar

About dingolasineu

Consell de redacció de la revista DÍNGOLA de l'Obra Cultural Balear de Sineu.

Deixa un comentari