Joan Vanrell
El Dimecres Sant a Sineu no era un mercat més, la compravenda de mens era equiparable amb la venda de porcelletes i indiots a la fira de Sant Tomàs.[01] La gastronomia de la Pasqua gira entorn de la carn d’oví ―anyell, me, xot o moltó― atès que a la primavera és el moment de l’any que hi ha més nadissos i la carn és més tendra i gustosa.
A l’Èxode, que narra l’alliberament dels jueus d’Egipte, Jahvè institueix la Pasqua i diu a Moisès i Aaron que en aquest dia el poble d’Israel mengi carn rostida d’anyell o de cabrit. Al Sant Sopar també es va menjar l’anyell pasqual. La Pasqua cristiana, que celebra la resurrecció de Crist, marca el final de la Quaresma amb privacions de menjar carn i, per aquest motiu, altre temps s’esperava amb impaciència el sacrifici dels xots. De la carn se’n fan panades i de la freixura el frit, tradicionalment el dissabte de Glòria i el diumenge de Pasqua respectivament.
Per complir amb la tradició, durant anys, l’ajuntament va adquirir «un cordero para los pobres del hospicio por Pascuas de resurrección»[02] i, en ocasions, pels dos convents femenins de Sineu.[03]
La unificació de les dues processons del Divendres Sant creant la Processó del Sant Enterro i de la Soledat de Maria a la nit (1963), la fundació del Patronat de Confraries (1964) ―inserint publicitat als mitjans escrits i editant grans tirades de programes de mà que es feien arribar arreu de l’illa―, i el degoteig constant de referències sobre les novetats del Divendres Sant sineuer a la premsa per part del corresponsal del Baleares Josep M. Salom i Sancho (Sineu, 1940) donaren peu que, entre 8.000 i 10.000 persones, es desplaçassin a Sineu per veure la processó del 1966 formada per quatre centenars de penitents agrupats en catorze confraries.
Aquell mateix any, en una entrevista al president del Patronat, Llorenç Isern i Ripoll (Consell, 1933 – Palma, 2001), li demanaren «−¿Se ha pensado en la manutención de los visitantes?». I la seva resposta fou: «−Se estudia con todos los Cellers de Sineu, la posibilidad de que estén en condiciones de distribuir «Panades Sineveres» una vez terminada la procesión en las primeras horas de la madrugada del sábado, cuando ya ha prescrito el Ayuno y Abstinencia del Viernes Santo».[04]
La processó començava a les deu de la nit i una vegada acabada, passada la mitjanit, la gent ben aviat es va acostumar a anar a sopar de frit o porcella als cellers del poble ―no de les panades proposades inicialment―. L’any següent, el Dijous Sant de 1967, aparegué aquesta propaganda al diari Baleares:
CELLER DE SINEU
Divendres Sant
– · –
A SINEU HAVEU D’ENAR I
VENIR SENSA SOPAR A
N’ES CELLER TENIM PA I
BON VI, PER A GLOSAR [sic] [05]
Superades les reticències inicials de les autoritats eclesiàstiques,[06] fa prop de seixanta anys que l’anomenat «frit de Sineu», amb la característica identificativa que els ingredients estan tallats ben menuts, és la marca gastronòmica de Divendres Sant sineuer.[07]
Qui va estar al capdavant del fogons de Can Font una trentena d’anys, na Francisca Oliver i Jordà Panerera (Sineu, 1940),[08] ens en facilita la seva recepta:
EL FRIT DE FREIXURA DE NA FRANCISCA PANERERA
Ingredients
Freixura de me ―lleu, cor, fetge i melsa―
Un pebre vermell
Una cabeça d’alls, dues fulles de llorer
Un pebre coent
Oli d’oliva, sal i pebre bo
Sang de me ―presa i fregida o enfornada―
Patates per fregir
Un manat de grells
Un grapat de carxofes
Una ambosta de pèsols
Un manadet de fonoll tendre
Elaboració
Dins una paella amb oli d’oliva suau i no gaire calent hi afegim els alls, el pebre coent, al cap de poc temps hi sofregim primerament la freixura tallada a bocins menuts, salpebrada i amb unes fulles de llorer. Mentrestant aprofitarem per pelar les patates i arreglar les verdures. Un cop cuita, amb la giradora la treim i la dipositam dins una greixonera.
Dins el mateix oli, però ara més calent, hi començam a fregir el pebre vermell a bocins, després hi afegim els alls, els grells tallats i finalment les carxofes tallades a quarts i els pèsols. Al gust de sal i pebre i, en estar, ho treim de la paella i ho repartim per damunt la freixura. Sempre hi ha d’haver més verdura que entranyes.
Arribats a aquest punt s’han de fregir les patates tallades a daus petits i, quan aquestes siguin ben daurades, s’afegeixen a dins la greixonera amb una grapadeta de fonoll tendre tallat ben petit.
Dins la greixonera, a foc suau, hi afegim la sang esbocinada i ho remenam amb la giradora a fi de mesclar tots els ingredients, però anant molt alerta a no esmicolar-ho. En ser calent ja està apunt per menjar.
—
[01] Boletín oficial de la provincia de las Baleares, núm. 9465, de 13 d’agost de 1927, pàg. 2.
[02] Boletín oficial de la provincia de las Baleares, núm. 5678 , de 4 de juny de 1903, pàg. 2.
[03] Boletín oficial de la provincia de las Baleares, núm. 6162 , de 7 de juliol de 1906, pàg. 3.
[04] Baleares, any XXIX, núm. 8024, de 2 de març de 1966, pàg. 11.
[05] Baleares, any XXIX, núm. 8349, de 23 de març de 1967, pàg. 16.
[06] Miquel Fontcuberta i Palou, Fontcuberta (Sineu, 1948) que, en aquell moment, era seminarista recorda perfectament aquesta polèmica suscitada per haver fet propaganda, el llavors president del Patronat, del frit de després de la processó del Divendres Sant.
[07] Consultat a https://www.dbalears.cat/balears/cultura/2005/03/27/90124/gran-afluencia-de-public-el-divendres-sant-de-sineu.html
[08] Na Francisca inicialment va aprendre a cuinar el frit de sa mare Francina Jordà i Riutort, Juliana (Sineu, 1900 – 1988) i, de més gran, seguí les indicacions de na Francisca Amengual i Gomila, Recolada (Sineu, 1936 – 2021).
dingola.net 